Ens trobam en el periode gradual de des-confinament i es suposa que començam a veure la llum o, al manco, sembla que així hauria de ser. Seguim esperant, la tan desitjada, tornada a la normalitat però… Realment, tot tornarà a la normalitat? Tornarem a viure la vida que teníem abans del Covid-19? Aquests i molts altres interrogants sorgeixen a dia d´avui en la ment de molts/es de nosaltres.
El que la realitat propera sembla indicar-nos és que, aquesta situació de pandèmia i confinament, no deixarà indiferent a ningú i es donaran una sèrie de conseqüències a nivell psicològic en la població general. Si bé és cert que algunes persones després d´aquesta situació de crisi extrauran els aprenentatges i en sortiran reforçades, també és cert que d´altres en veuran afectada la seva salud mental, d´una o altra manera.
Cal dir que, en la seva majoria, seran reaccions transitòries i no tenen per què derivar en problemes psicològics crònics o greus. D´aquesta manera, tot apunta a que les persones més vulnerables seran les que han patit el virus en primera persona o els seus familiars, els qui han perdut alguna persona propera per la malaltia, sanitaris i altres professionals que han estat “en primera línia” o les que abans del confinament presentaven problemes psicològics previs.
Anem, doncs, a anomenar quins podrien ser els principals problemes o trastorns psicològics que poden sorgir després del coronavirus, a curt o mitjà termini:
– Por a la infecció: La precaució i la cautela seran importants però per a algunes persones la por a infectar-se podria esdevenir irracional i exagerada, podent arribar a desenvolupar un TOC (Trastorn Obsessiu-Compulsiu).
– Preocupacions excessives degudes a la incertesa: El pes de no saber què passarà, d´un futur incert – principalment per les repercussions econòmiques i laborals properes – pot provocar molta angoixa i preocupació.
– Estrés postraumàtic: Es tracta d´una reacció normal i adaptativa davant d´aquesta situació altament estressant, prolongada en el temps, la qual cosa fa que l’estrès s´hagi anat acumulant.
– Trastorns d´ansietat: Por a sortir al carrer o a estar a determiats llocs públics, atacs de pànic, por a agafar una malaltia, entre d´altres.
– Depressió: Com a conseqüència d´haver viscut de manera prolongada en el temps situacions doloroses o estressants.
– Addiccions: Enteses com una manera desadaptativa d’afrontar l’ansietat i l’estat d’ànim baix, moltes conductes addictives s’hauran mantingut durant la quarantena i fins i tot s’hauran pogut veure incrementades. En altres casos, la situació que estam vivint actualment afectarà en l´aparició, per primera vegada, d´algun tipus d´addicció.
– Problemes de son: Algunes persones podran desenvolupar dificultats a l´hora de dormir, ja sigui per a agafar el son, perquè es desperten en la meitat de la nit o perquè tenen malsons.
Cal entendre, doncs, que així com va acabant el confinament i ens anam ajustant a la nova realitat, podrien sorgir determinades reaccions o símptomes com insomni, preocupacions exagerades, por a sortir al carrer, impuls excessiu de rentar-se les mans, tristesa i ganes de plorar excessives, nerviosisme o inquietud constants, entre d´altres.
Si és així, i observau que s´allarguen en el temps i no són suficients per a afrontar-los els recursos personals propis i de la vostra xarxa de suport propera, NO ESPEREU QUÈ S´AGREUGIN i consultau un professional, qui vos oferirà les eines i l´ajuda especialitzada per a fer-los front.
Ànims i molta força.
Antònia Bennàsar – Psicollum
