Aquest diumenge 15 de desembre a les 18 i a les 20.30 h el Convent de Sant Domingo de Manacor acollirà un concert ben especial. Amb el Cant de la Sibil·la com a punt de partida, serveix per crear un diàleg en clau contemporània a través de paraula, la música i el cant. Fruit d’aquest procés creatiu, que ha estat duit a terme sota la direcció musical de Joana Gomila, el concert incorpora la reescriptura textual, sonora i interpretativa del cant tradicional, i les amalgama en un concert de marcat caràcter experimental.
Els ressons de l’orgue conviuran amb sintetitzadors i trombons; el poema originari s’acararà amb tres textos de les poetes Lucia Pietrelli, Maria Callis i Begonya Pozo i la seva veu l’encarnarà un cor col·lectiu del qual formaran part cantaires ben reconegudes, com Mar Grimalt, Noemí Garcies, Antònia Monroig i la pròpia Joana Gomila. L’antiga partitura també derivarà en noves sonoritats a través de les composicions musicals creades per tres persones: Francesc Vicens, Laia Vallès i Carles Medina. Es tracta d’una producció escènica que vol reivindicar el patrimoni d’arrel com un bé al servei del present, apel·lant a tots els públics. A més, comptarà amb Ars Antiqua i amb Tomeu Garcies, Joan i Miquel Amengual i Miquel Gayà als trombons.
La direcció escènica és a càrrec de l’actor i director Joan Miquel Artigues, que ha plantejat una proposta d’espai, llums i vestuari – aquesta darrera part amb l’ajuda de Sofia Binimelis-. “A partir de tot aquest material hem dibuixat aquest concert que serà molt ric: a més de tot això, les quatre cantants venim d’universos molt diferents i totes en algun moment hem cantat la Sibil·la, des de melodies i contextos diferents” explica Gomila.
L’artista manacorina explica que quan tenia devers nou anys va entrar en contacte per primera vegada amb la Sibil·la. “Varen venir a casa a proposar-me que la cantàs i jo no sabia que era. De tot el procés d’aprendre-la, anant a ca na Margot, vaig descobrir aquesta melodia meravellosa que em va fascinar des del primer moment” afirma Gomila. Així mateix, fa uns anys que va encetar un projecte de recerca sobre aquest cant i amb aquest concert experimental segueix la investigació. És tracta d’un drama religiós que anuncia l’arribada del Messies i pronostica una fi del món terrible, amb components de cant gregorià i de liturgia que en els darrers anys s’ha reformulat, repensat i innovat. En aquest cas, serà amb “una formació especial, amb quatre trombons, quatre cantants, un cor, orgue i electrònica” explica Gomila que afegeix que quan la Fundació Mallorca Literària li va proposar aquest projecte ja tenia molt clar que aquest era la formació que funcionaria en un procés experimental com aquest que “al cap i a la fi, com qualsevol altre projecte experimental, és una recerca constant”.
“El procés creatiu ha estat molt exprés perquè hem tengut dos mesos imaginant aquest punt de partida i he intentat trobar un lloc comú des d’on fer aquesta recerca: ha estat una meravella precisament per aquesta diversitat d’universos que hem amalgamat” diu Gomila.
El Cant de la Sibil·la és un ritus que perviu gràcies a aquesta evolució i que des de l’any 2010 és Patrimoni immaterial de la UNESCO. Al web de la Fundació Mallorca Literària es poden adquirir les entrades per al concert, que tenen un cost de 10 euros.
Tot plegat s’emmarca en el programa d’un nou projecte de la Fundació Mallorca Literària anomenat Sibil·Lab en el marc del cicle TardOral 2024. Expliquen des de la Fundació que es tracta d’una convidada a indagar en el Cant de Sibil·la com a expressió de crisi humana, tot revisant el ritual tradicional que ha perviscut i la seva vigència a través del diàleg amb altres formes d’expressió artística contemporània. Sibil·Lab es planteja com un laboratori, amb una primera jornada que va tenir lloc el passat dimecres: un espai de reflexió i debat des de diferents disciplines com l’antropologia, l’etnomusicologia o la filosofia, que comptà amb l’assessorament del musicòleg Francesc Vicens i la coordinació de Joana Serra. Aquesta jornada va comptar amb els musicòlegs Amadeu Corbera i Bàrbara Duran, la cantant Mariona Sagarra, la filòsofa Xisca Homar i l’activista ecologista Margalida Ramis.
