Sempre a favor de la classe treballadora

Amb penes i treballs i una situació de votació si més no rocambolesca, el passat mes de febrer es va aprovar al Congrés dels Diputats espanyol la reforma laboral. Es tracta d’un text que redueix a la mínima expressió els contractes temporals i els que s’anomenaven antigament d’obra i servei i en canvi potencia de forma important la categoria del que coneixem popularment com els “fixos-discontinus”. De fet, per la idiosincràsia del nostre model econòmic, la tipificació de “fix-discontinu” no ens resulta nova, atès que l’activitat econòmica estacional que du el turisme és ideal per a aquest tipus de contractacions.
Per descomptat, tot el que suposi una millora en l’estabilitat de la classe treballadora i en les seves condicions laborals, tant de sou com de dedicació, ha de ser acollit sempre amb satisfacció. I de fet és un mèrit més per apuntar en el sarró de consecucions felices de la ministra Yolanda Díaz.

És evident, també, que una llei que ha hagut d’apel·lar al consens de diferents grups parlamentaris no acabi de fer contentes cap de les parts afectades. La classe treballadora perquè voldria que l’estabilitat estigués més blindada del que està ara, i la patronal i la classe empresarial perquè voldrien una major flexibilitat a l’hora de contractar.

El que caldria, en qualsevol cas, és que ambdues coses fossin possibles, i que el teixit empresarial, que al cap i a la fi és él que té la capacitat de donar feina, ho pogués fer sense veure’s perjudicat, però sobretot, que tothom qui volgués fer feina en pogués fer sense haver d’entrar en el mercat negre. No pot ser que, de vegades, sigui més rendible fer feina d’esquena a l’administració que declarar i cotitzar tot allò que facem. De fet, com més “legal” sigSempre a favor de la classe treballadoraui la nostra situació laboral, la de tothom, ens referim, més a prop serem d’un vertader estat del benestar, plural, universal i transversal. Ser dins el mercat laboral regularitzat no implica només pagar, sinó contribuir a les finances de l’estat perquè tant la nostra seguretat social com el nostre sistema de pensions estiguin garantits per a tothom. Pensem-hi.