Sense por del buit

Quan comencen a sortir olor d’urnes són molts els polítics que pateixen el que s’anomena la síndrome del Protagonista Entranyable. Es tracta de posar-se en situacions estranyes, de fer coses aparentment impossibles, de resultar graciós, familiar, agosarat, tendre i, sobretot, pròxim amb la gent. Sempre hem sentit a dir que a fer el ridícul sempre hi som a temps, però n’hi ha d’altres que passen pena que se’ls acabi la vida sense haver-ho pogut provar. Sigui com sigui, aquesta setmana a la fira Experimenta de l’IES Manacor s’ha pogut veure l’estampa que il·lustra aquest escrit, on la batlessa Catalina Riera, protegida amb casc i cordada amb un arnès, és sustentada per Bel Febrer. Hom no sap què li devia passar pel cap a la delegada d’Urbanisme, que sona com una de les sortides de la llista, mentre aguantava la corda. Fos com vos, Riera sembla tranquil·la, relaxada, i sobretot feliç, que és com ha de semblar que estan els polítics quan arriba l’hora de demanar el vot.