Caldrà que anem sempre alerta. Des de fa algunes dècades, no gaire més de tres, s’usa de celebrar els dies internacionals o mundials de determinats fets i causes que cal reivindicar. Hi ha el dia mundial de la poesia, per dir-ne un de forma més o menys aleatòria, o el dia internacional del pa. N’hi ha d’altres, però, que ens recorden fets i causes més transcendents. És el cas del 25 de novembre, dia internacional contra la violència envers les dones. Per què dèiem, però que caldrà que anem alerta? Sovint, i els mitjans en som un dels responsables implicats, tendim a recordar causes importants quan arriba el dia internacional que les celebra o les commemora. El masclisme i les violències que du implícites, però, hi són cada dia, en totes les capes de la societat, en tots els estaments, en tots els àmbits i en totes les classes socials. L’heteropatriarcat, instal·lat de forma estructural en la nostra societat de la mà del capitalisme, és el que marca pautes de comportament, el que promou el protagonisme dels homes a la societat, el que estableix, en una tradició mil·lenària, que les cures són cosa de les dones, i que el comandament sociopolític és cosa d’homes.
Aquests comportaments que atorguen els homes una superioritat social dominant són també els que generen les violències que assoten milers de dones a tot el món a mans dels seus marits o parelles. També milers d’infants esdevenen víctimes “col·laterals” d’aquesta forma de terrorisme sord que només a les Balears té atemorides centenars de dones.
És per això que és cada dia que tota la societat en bloc, dones i homes, ha d’acceptar amb humilitat les seves mancances i maldats. Només a partir d’un autoconeixement profund i d’una avaluació pròpia i exhaustiva podem comprendre com som i què cal que canviem perquè la nostra societat sigui millor. De vegades sembla que tots els esforços va destinats únicament a garantir el creixement econòmic, com a única font de progrés de la humanitat. S’ha demostrat que a partir d’un cert límit, el creixement aporta poca cosa als valors que han de regir el nostre funcionament social. Per això és tan important que, més enllà de la qüestió econòmica comprenguem que el vertader progrés de la humanitat arriba també, i sobretot, per la promoció i defensa de la igualtat entre les persones, sense discriminacions per motius de gènere, d’orientació sexual, de raça, de creença religiosa, de procedència… Res que no vagi en el camí de la igualtat entre les persones suposa un retrocés en el camí d’allò que la humanitat, pels segles dels segles, ha perseguit per esdevenir un col·lectiu més modern i sensible, més solidari i més just. Més humà, mai més ben dit. Per això, més enllà del 25N, institucions, mitjans, i la societat al complet, hem de mantenir la lluita sense treva contra la xacra del masclisme i la violència masclista. Com diria aquell, indesinenter.
