skip to Main Content

S’ha acabat el no sortir

“He vist gent amb ganes i amb alegria”

Per a Sion Riera, l’oci nocturn és “una de les maneres de socialitzar-nos, i ho necessitam, perquè som animals socials”. Per a Riera, les limitacions no han suposat un canvi d’hàbits important, perquè “sempre he combinat les diferents activitats, també quan podíem sortir”.
Sion Riera ha aprofitat l’aixecament de les restriccions per sortir, encara que no ho ha fet per Manacor: “He vist gent amb ganes i amb alegria”, diu. Segons Riera, restriccions i ganes de sortir “hauran de conviure amb les pertinents mesures, que s’han de relaxar, i cadascú ha de pensar en la seva salut i la dels altres”. Veu que “fumar de cada vegada està més restringit i segurament no tornarà arrere cap norma”. Pel que fa a horaris i aforament, Sion creu que hi ha d’haver restriccions, “perquè de fet sempre n’hi ha hagudes”.

“Un poc de precaució no fa mal”

A Joan Santandreu el que li ha fet més falta, el que ha enyorat més durant aquest any i mig de no poder sortir els vespres “ha estat veure les amistats i les aferrades dels meus”. Tanmateix, ja està clar que som animals socials, i Santandreu ha suplit aquesta absència forçada “creant nous hàbits amb la meva parella i fent qualque dinaret en el corral, uns dies amb uns i uns dies amb altres”. Reconeix que tot i que en pugui tenir ganes, “no he sortit gens encara”, alhora que puntualitza que “crec que hi haurà poques ganes d’estar dins un bar ple com abans. I ara, que la pandèmia comença a afluixar i que les restriccions no són tan severes, Joan Santandreu creu que “la pandèmia i l’oci i les ganes de socialització “hauran de conviure d’una manera o de l’altra. Tot es veurà, però un poc de precaució no fa mal! Pens que la mascareta a l’exterior, o si està ben ventilat, no fa falta. Fumar a les terrasses, per jo ho prohibiria, simplement perquè em molesta!”. Finalment Santandreu creu que en l’estadi actual, “no fan falta restriccions horàries per la Covid-19, però sí que posaria límit als aforaments que fossin molt exagerats”

“Han volgut culpabilitzar aquest sector des del principi”

Joana Amer confessa que “he enyorat sortir de marxa”. Per a ella s’ha fet estrany “estar s“El tancament dels bars va ser impactant”
Guillermina Gayà explica que “al començament de la pandèmia va ser estrany deixar la rutina setmanal d’anar a fer una canya amb amics, sortir de festa… Acostumat el jovent a fer vida nocturna, va ser un poc impactant el tancament dels bars i totes les limitacions que s’imposaren. Era lògic, però, que tot era per un bé comú i, per tant, com a persona prudent, vaig arribar fins i tot a sentir-me còmoda sense sortir de festa”. Gayà s’adaptà molt aviat a la nova vida i “de cada vegada gaudia més fer coses de dia. Solíem quedar els capvespres després de la feina o els caps de setmana aprofitàvem per visitar la natura els matins”. A més, reconeix que “d’ençà del confinament he començat a practicar esport i a tenir unes rutines generals molt més marcades: estudi, lectura, tasques de la llar…”. Aquest cap de setmana passat ja va aprofitar per sortir al pub on solia anar habitualment: “Vaig veure la gent molt relaxada amb les mesures, com si no hagués passat res. Depenia evidentment de les edats de les persones però en general, no vaig notar massa precaució”.
Per a Guillermina, “l’oci nocturn i la pandèmia poden conviure perfectament, però amb unes mesures encara que siguin mínimes. La mascareta la trob necessària en interiors on no puguis mantenir la distància. Respecte al tabac, no m’importaria que seguís la prohibició de fumar a les terrasses, ho trob una bona mesura no només pel Covid, si no en general. No trob necessari que s’imposin uns horaris ja que en aquest moment de la pandèmia tot depén molt de la responsabilitat individual”. empre esperant que arribas el cap de setmana per poder sortir amb els amics, fer dues rialles i ballar i fins ara res de res”. Han mirat, explica, de suplir aquesta mancança social amb altres opcions, com ara “fer dinars dels que s’allarguen i també anar a berenar qualque diumenge dematí i després poder aprofitar el dia”. Reconeix que a hores d’ara “encara no he sortit, però bé, en els bars ja es respira ambientet i veus la gent més contenta”. Amer troba que “han volgut donar gran part de la culpa a aquest sector des del principi, igual que al de l’hostaleria, i tanmateix els contagis han continuat igual”, per afegir que “no sé què passarà, a la fi tot és política i també sentit comú de cada un. El que a mi m’ha ensenyat tot això és que hem d’aprofitar els moments que tenim per estar amb la família i els amics”.

“És necessari que els locals puguin obrir de manera segura per als clients”

Joan Duran és molt clar: “He trobat a faltar l’oci nocturn, sempre he estat molt de pasturar la nit i anar on hi ha festa! I les festes populars a ses places de cada poble són genials, esper que aviat ho puguem tornar a viure”. Per Duran, “encara que no hi hagi hagut oci nocturn ni revetlles, de festa no me n’ha faltat, he trobat alternatives per passar-ho bé i estar amb els amics! Hem fet més festa a casa i en petit comitè, petites quedades que al final s’allarguen i les rialles no falten! Els diumenges que abans sempre eren dies de surar la ressaca al sofà ara s’han convertit en dies de profit per anar a passejar per la muntanya amb els amics o per gaudir els dinars amb la família!”. Pel que fa a la convivència de pandèmia i oci pensa que “és molt necessari trobar una estabilitat en aquest sentit i que tots els locals puguin obrir de manera segura per als clients! I no només els locals ni l’oci nocturn si no també els concerts”. Com a membre de Renou Col·lectiu diu que “tenc unes ganes que em mor de poder muntar un concert a l’exterior i poder ballar i riure”.

“El tancament dels bars va ser impactant”

Guillermina Gayà explica que “al començament de la pandèmia va ser estrany deixar la rutina setmanal d’anar a fer una canya amb amics, sortir de festa… Acostumat el jovent a fer vida nocturna, va ser un poc impactant el tancament dels bars i totes les limitacions que s’imposaren. Era lògic, però, que tot era per un bé comú i, per tant, com a persona prudent, vaig arribar fins i tot a sentir-me còmoda sense sortir de festa”. Gayà s’adaptà molt aviat a la nova vida i “de cada vegada gaudia més fer coses de dia. Solíem quedar els capvespres després de la feina o els caps de setmana aprofitàvem per visitar la natura els matins”. A més, reconeix que “d’ençà del confinament he començat a practicar esport i a tenir unes rutines generals molt més marcades: estudi, lectura, tasques de la llar…”. Aquest cap de setmana passat ja va aprofitar per sortir al pub on solia anar habitualment: “Vaig veure la gent molt relaxada amb les mesures, com si no hagués passat res. Depenia evidentment de les edats de les persones però en general, no vaig notar massa precaució”.
Per a Guillermina, “l’oci nocturn i la pandèmia poden conviure perfectament, però amb unes mesures encara que siguin mínimes. La mascareta la trob necessària en interiors on no puguis mantenir la distància. Respecte al tabac, no m’importaria que seguís la prohibició de fumar a les terrasses, ho trob una bona mesura no només pel Covid, si no en general. No trob necessari que s’imposin uns horaris ja que en aquest moment de la pandèmia tot depén molt de la responsabilitat individual”.

“La bona companyia fa més amables les restriccions”

Sion Parera s’ha enyorat de l’oci nocturn però l’enyorança se supleix “amb bona comanyia. Reconeix que segons quines festes massives, com les revetles nocturnes, “ja no m’estiren tant, tot i que espera que per Sant Antoni ja puguem fer qualque cosa”. Ha pogut anar a qualque festival, i també a unes noces, i fer esport i música com sempre havia fet, “no m’he posat a fer maquetes de vaixell, tampoc”. Aquest pont no ha anat encara de marxa sinó que “he fet la Travessa, però m’imagín que la gent ha sortit i que ha estat respectuosa amb el que volien a cada bar”. Per Sion Parera, “l’ús de la mascareta o l’aforament limitat es poden modificar si hi ha un possible control de gent vacunada a l’entrada”. Reconeix que “els no vacunats podrien sentir-se discriminats, però el que ha fet avançar el combat contra la pandèmia ha estat la vacunació”.

 

Back To Top
Search