“S’han de posar els drets dels nins i nines al centre”

Carles López Picó (Manacor, 1996), és graduat en Dret i Ciències Polítiques, investigador predoctoral a la UNED i president de la Plataforma d’Organitzacions d’Infància d’Espanya, ha guanyat el Premi Nacional de Joventut al Compromís Social. És un reconeixement a la seva trajectòria.

T’han atorgat el Premi Nacional de Joventut al Compromís Social a la teva trajectòria…
Vaig començar creant una associació d’estudiants a Sant Francesc d’Assís i a l’institut Mossèn Alcover vaig participar en l’associació d’estudiants i a la Federació d’Estudiants de les Illes Balears, que en vaig ser portaveu i president durant una curta etapa que va coincidir amb les mobilitzacions del TIL. Després, amb 16 anys, vaig ser el tresorer de la Confederació Estatal d’Associacions d’Estudiants (CANAE) i vaig continuar donant guies de participació estudiantil. També vaig representar l’associació al Consell Escolar, un moment molt simbòlic perquè és un òrgan de l’administració de l’estat que dictamina totes les normes del ministeri d’Educació i vaig ser ponent del reial decret de beques. I fa tres anys vaig ser elegit president de la Plataforma d’Organitzacions d’Infància d’Espanya que reuneix les associacions que treballen pels drets dels nins i nines.

T’ho esperaves? Com et sents?
Ha estat una sorpresa. Encara que he participat en moltes iniciatives, mai t’esperes un reconeixement a la trajectòria. Precisament perquè veus moltes persones joves que lideren projectes i això et fa pensar que el que fas tu, no és res extraordinari. La veritat és que em sent molt satisfet, però també tenc el sentit de la corresponsabilitat perquè el premi és compartit amb moltes persones que m’han acompanyat. Fa 10 anys que particip en el món associatiu i sempre he vist que hi ha molts de joves liderant projectes amb ganes de canviar la vida de les persones. M’han donat el premi a mi perquè he estat la cara visible.

Què et suposa aquest premi?
Més enllà d’un reconeixement a la trajectòria, que tenc intenció de continuar, té una dotació de 5.000 euros. Tenc molt clar que els destinaré en gran part a pagar els pròxims mesos de lloguer, que serà un repte.

Queda molta feina per fer en matèria d’educació, drets i infància?
Tenim un gran deute en el sentit que el sistema del benestar no ha estat capaç de cobrir totes les necessitats. S’ha de centrar a reduir les taxes de pobresa infantil, que som un dels països de la Unió Europea que la té més alta, i en reduir l’abandonament escolar, que a les Balears es veu de forma incrementada. Això ens repercutirà en altres qüestions. Però el més necessari és rompre el cercle de la pobresa que condemna als fills de les persones que són pobres, a ser-ho. Tot i això, crec que s’han fet passes valentes i decidides. Fa poc es va aprovar el Pla de Garantia Infantil i Juvenil per reduir les taxes de pobresa infantil, també la tolerància contra la violència que ens dota d’un panorama legal molt beneficiós per protegir els nins i nines.

Què fa falta?
Necessitam finançament. També polítiques valtentes i decidides, com ara contra l’abandonament escolar, menador escolar per a tothom, conciliació, etcètera. S’han de posar els drets dels nins i nines al centre del debat, que són els que més pobresa tenen, també pobresa severa. Les polítiques han a situar-los com a grup prioritari del sistema del benestar.

Voldries afegir res més?
M’agradaria destacar que hi ha moltes persones joves liderant projectes en situacions difícils i que són persones que tenen valentia i experiència. Les persones joves no són només un projecte de futur, sinó que avui tenen moltes capacitats i habilitats per liderar projectes i construir la societat de demà des de l’avui.