skip to Main Content

“Si callam en un set de Rafel Nadal, no sé per què no feim un silenci absolut durant les Completes i l’inici dels goigs”

L’actor, dramaturg i productor Antoni Gomila va ser un dels impulsors de l’assaig dels goigs a la plaça de la Concòrdia. Un acte instaurat fa una vintena d’anys ha fet que a poc a poc els joves recuperin l’interès per les Completes i les hagin convertit en multitudinàries. Un dels molts aspectes en què ha crescut la festa que analitzam amb ell.

Tu vares ser un dels impulsors del fogueró i l’assaig dels goigs a la plaça de la Concòrdia. Creus que aquest acte va suposar una nova revifada de la festa?
En aquells anys, del 1996 al 1998, jo feia feina al departament de Joventut de l’Ajuntament de Manacor. Des d’allà vàrem impulsar la participació del jovent a la festa. A Completes hi cabíem bé, no hi havia cap gentada, n’hi havia pocs que sabien els goigs i a dins l’església hi sobrava espai.

Què tenen les Completes i els goigs que et captiven tant?
A mi, aquestes qüestions de solemnitat i aquells himnes de germanor que fan posar la pell de gallina sempre m’han agradat molt. I amb totes les entitats juvenils i amb l’Ajuntament, en aquells anys, vàrem intentar que els joves i les joves estimassin més la festa. Vàrem posar en marxa l’assaig dels goigs a la plaça de la Concòrdia i el primer any devíem ser unes 12 persones. Ara en compareixen unes 12.000.

Fa una vintena d’anys, però, la festa a Manacor ja era grossa…
Sí, la festa té dues revifalles. Una als anys seixanta, quan pràcticament la festa s’havia perdut. Llavors va arribar Don Mateu, que venia d’Artà, i li donà un gran impuls. Va convèncer els propietaris de Majòrica perquè Sant Antoni fos festiu. També es va fer molta feina a les escoles, hi ha un cançoner mític fet entre tots els alumnes. Hi havia ganes de fer festa i de recuperar el potencial dels seus símbols.

Canviaries res d’aquella manera en què vàreu incentivar l’assaig dels goigs i la festa?
Amb aquella gent vàrem donar un impuls del qual n’estic content. Però, per altra banda, varem fer camisetes per promoure que el jovent participàs en la festa i això, a la llarga, ens ha conduït cap a una certa mercantilització de la festa. Ara si no dus la camiseta, pareix que no saps el que fas. I tot això no hauria de fer falta.

En aquells anys, a final de la dècada de 1990 i principis del 2.000 també hi va haver intents per fer concerts a l’estil de Sant Sebastià de Palma…
Hem de tenir en compte una sèrie de factors. Per una banda, el relleu generacional dins el Patronat de Sant Antoni. Don Mateu i el conjunt de col·laboradors que empenyien havien tornat vells. Hi havia una gent que havia fet feina amb ells i s’havien encarregat de formar un relleu. Al mateix temps hi havia hagut uns intents barroers a través de l’antiga Televisió de Manacor per deslegitimar amb atacs personals aquest relleu del Patronat per raons polítiques. I després hi havia tots aquests intents d’aprofitar aquest dia de celebració per fer festa d’altres formes. Amb carpes, discoteques… I aquí crec que sí, que el poble es va alçar i ho va impedir.

Eren anys de molts de canvis…
En aquells anys es varen haver d’organitzar i de regular certes coses perquè estàvem transformant una festa de poble petit en una festa de masses. Per exemple, molta gent recorda i ha anat dins el camió dels dimonis. Ara ve una gentada, és impossible mantenir-ho i tothom va a peu. S’ha de gestionar aquest canvi cap a aquesta festa de masses. La gran pregunta és com fer-ho sense perdre autenticitat, caràcter o valors. I a tot això el Patronat de Sant Antoni ho sap fer.

A la plaça de la Concòrdia ha minvat l’assistència de glosadors i glosadores de renom. Quin és el paper que té la glosa en la festa de Sant Antoni que celebram avui dia?
És bàsic. Tots els que van de foguerons i de dimonis intenten fer gloses. Els nouvinguts, aquells que no xerren habitualment en català intenten xampurrejar una glosa. És un dia a l’any i en falten 364 més, però aquest dia no es pot glosar i sonar autèntic sense fer-ho en català manacorí. Per altra banda, glosant pots dir a aquell que no et cau bé que és un feixista, que és comunista o que aparca malament. Aquestes vàlvules d’escapament funcionen molt bé. I a Manacor aquesta vàlvula s’obri per Sant Antoni.

Hi ha qualque cosa pendent en la recuperació dels goigs?
Aquell moment en què sona el bombo i la banda comença a sonar simbolitza l’esclat de la festa. A mi m’agradaria aconseguir el silenci màxim a Completes. Hauríem d’entendre que la part de la festa que implica transgressió és als foguerons i al carrer, amb la ximbomba i fent cançons. L’església és un espai d’espiritualitat i hi hem de trobar un moment d’espiritualitat, més enllà del significat cristià o catòlic. Si podem callar durant un set de Rafel Nadal, que és una situació que podríem dir que és frívola; no sé com és que no feim un silenci absolut i callam per gaudir un moment tan màgic com són les Completes en llatí i l’inici dels goigs.

En queda res de la manera en què vivien la festa els repadrins i les repadrines de Manacor?
Jo crec que sí. Per a mi una de les frases més importants d’Acorar és la darrera de totes. “Haurem de cremar totes les definicions conegudes de lo nostro i n’hem de fer una de nova” i és en la mesura en què sabrem perfilar aquest nou lo nostro, que sobreviurem o no.

Què és allò més ‘nostro’ de Sant Antoni?
Els valors cristians i catòlics han minvat. Li cercam altres valors, com la defensa de la llengua, els valors animalistes, els ecologistes, de l’austeritat de Sant Antoni dins aquest món barroer ple de consumisme. Hi ha una sèrie de valors que tenim ben presents i que la figura de Sant Antoni representa.

Què representa que hagi ballat una dona el dia del primer ball per encetar la festa?
Que n’Antònia Bassa dirigeixi la Banda o que na Magdalena Pérez balli, són passes importants. Passava d’hora que una dona pogués fer-ho, era una cosa pendent. Però a mi m’agradaria que ballàs cada dia, no només al primer ball. Trob que hem fet massa festa perquè una dona balli una estoneta.

Back To Top
Search