“Fa 25 anys que hi posaren una barrera. L’Ajuntament d’aquell temps no va fer res. La deixadesa posterior, l’erosió i la vegetació han desibuixat el camí de la Roca. Per això demanam que l’Ajuntament actuï d’ofici perquè aquest camí que és públic i patrimoni de tots els ciutadans torni a estar obert”. Així s’expressava Sebastià Gaià, Garba, davant l’Ajuntament com a portaveu de la Plataforma Camins Públics i Oberts en el moment de presentar les prop de 1.500 signatures demanant que es reobri el camí de la Roca del Castellet.
“La Roca és un lloc emblemàtic de Manacor. Tots els manacorins hi han pujat. A més, per aquest mateix camí s’accedeix a l’oratori del Cor de Jesús, i en aquest mateix indret hi ha una murada talaiòtica. No volem renunciar a aquest camí, nosaltres hi anam, però per fer-ho hem de botar la barrera o la paret i hem de veure com l’amo de la finca ens increpa”, continuava Gaià, que recalcava que “es dona la circumstància que aquest camí no passa per davant les cases. Per tant, quan hi anam d’excursió nom molestam ningú”.
La Plataforma Camins Públics i Oberts no amollarà en la seva lluita: “Som optimistes. Si aconseguírem que un senyor totpoderós com el del Fangar obrís, també aconseguirem que el propietari de la finca per on passa el camí de la Roca del Castellet també ho faci”.
A banda de la recollida de signatures, la Plataforma Camins Públics i Oberts té en marxa la recopilació de tota casta de documentació que “demostra que aquest camí és públic”. A banda de la documentació arreplegada als arxius municipals, també hi afegeixen la documentació de testimonis orals de persones majors que han transitat sense impediments per aquest camí.
Pendents de la resposta de l’Ajuntament
Sebastià Gaià explicava també que el mes de març passat “ens trobàrem amb el batle Miquel Oliver, que ens va assegurar que farien passes perquè el camí tornàs a estar obert i que hi hauria una partida de doblers assignats als pressuposts per a camins”. El cas, recorda Gaià, és que els pressuposts no es varen aprovar, “però per obrir un camí això tampoc no hauria de ser cap problema”.
Gaià es queixa que tot això “és feina de l’Ajuntament. Nosaltres no hauríem d’haver de fer actes reivindicatius com aquest ni cap recerca de documentació. És l’Ajuntament i l’administració qui ha de vetlar pels béns públics”. En aquest sentit, Sebastià Gaià ha recordat també que tant el batle Oliver com l’aleshores delegada d’Urbanisme Núria Hinojosa, “ens asseguraren que una vegada aprovat el Pla General tendrien en compte les al·legacions que nosaltres hi havíem presentat per revisar el Catàleg de Camins Públics”. Durant el mandat passat, el Pla General es va aprovar i “el Catàleg no s’ha revisat”, diu Sebastià Gaià.
La Roca del Castellet és un dels indrets més carismàtics del paisatge manacorí. Enfilada a la serra de Llodrà, és visible des de molts d’indrets de les foranes manacorines, tant si venim de Felanitx com si ho feim de Portocristo. Juntament amb el Pinar de sa Coma i l’Ermita, la Roca del Castellet ha estat també el lloc triat per molts de manacorins per anar-hi el dia de la Berena. La Roca, a més, és el macolí que duia dins la sabata un gegant que campava per aquell redol i, segons Guillem d’Efak, “les radiacions que emet” serien les responsables de l’abundor de creadors i artistes que ha donat sempre Manacor.
La Plataforma Camins Públics i Oberts adverteix que “si no hi ha passes per obrir el camí, hi haurà una excursió reivindicativa”. Fa prop de dues dècades, de fet, ja se n’hi va fer una, amb participació de centenars de persones.
