Si no es veu, no es vandalitza

Els lectors d’aquesta revista segurament estau al dia dels diversos actes vandàlics que ha patit el mural dedicat a l’activista feminista i fundadora de Dones de Llevant, Antònia Matamales. Una iniciativa de l’associació portenya Pescatruis que des de la seva inauguració ha patit diverses pintades i vandalitzacions.
El darrer atac va ser el passat mes de febrer, moment en què l’Ajuntament va fer una publicació a les seves xarxes socials denunciant els fets i sembla que, des d’aquell moment, algú ha trobat una solució: posar-hi caixons d’emmagatzemament ben davant, com podem observar en la imatge.
És això que els anglosaxons titllarien de win-win i nosaltres de jugada mestra. D’una banda, el mural no es veu i així no molesta a la vista dels masclistes que perpetren les pintades. El fet que estigui tapat per aquests grans calaixos, però, també suposa que, si en qualsevol cas, se sentissin temptats d’accedir a fer qualque pintada intolerant, tampoc podrien fer-ho!
Qui perd? Idò la societat en general, que tolera perdre el respecte a la figurada, traspassada ara fa gairebé dos anys, d’Antònia Matamalas.