skip to Main Content
“Si Sortíem Era Molt Difícil Controlar Que La Gent No Ens  Vengués A Darrere O Creàs Aglomeracions”

“Si sortíem era molt difícil controlar que la gent no ens vengués a darrere o creàs aglomeracions”

Sebastià Galmés és el coordinador de la dansa dels cossiers.

Les circumstàncies us han condicionat de valent, enguany.
Sí. El confinament va fer que se suspengués la sortida dels cossiers. Després programàrem la sortida virtual per a dia 29, i ara, arran dels deu dies de dol decretats pel govern espanyol, sortirem dia 5 a les set de l’horabaixa, a les xarxes socials de l’Ajuntament.

Però ballaran, els cossiers?
No. Són enregistraments que teníem d’altres anys i hem fet una composició d’una horeta de durada amb aquests vídeos i les fotos, anècdotes i altres vídeos que ens ha enviat la gent. Començarem amb un ball de ca la Dama i després, entre ball i ball intercalarem el que hagi enviat la gent. La sortida virtual acabarà amb una entrada amb la Processó al claustre, on també té lloc el pregó virtual. En total, durarà una horeta, el vídeo.

Perquè els assajos es varen aturar…
Sí. A mitjan març ho haguérem d’aturar. I jo em pensava que seria per quinze dies. Teníem ganes de ballar, però així com s’anava acostant el dia vàrem veure que seria molt difícil. I decidírem que no sortir seria el més sensat.

Però la possibilitat de sortir al carrer a ballar, sense gent, i que us poguessin mirar des dels balcons i portals hi era…
No m’aturava de fer voltes al que podíem fer o no. Pensàrem diferents coses. Entre d’altres també la possibilitat de ballar en directe a l’Escola de Mallorquí, i transmetre-ho a les xarxes. O també la idea de sortir, però hem vist que no era factible. Amb l’ajuntament ja vàrem veure que no era factible de cap manera. Sobretot perquè ens podíem controlar a nosaltres mateixos, però era molt difícil controlar que la gent no ens vengués darrere o que fes aglomeracions.

Devíeu tenir triada la dama i els cossiers… Aquesta tria queda congelada per a l’any que ve?
La dama ja l’havíem decidida: Neus Barceló. La coherència diu que això quedarà congelat per a l’any que ve. Els cossiers els anam triant al final de tot. Hi havia tres o quatre al·lots que havien començat enguany. I ja hauríem vist si estaven preparats o no. L’any que ve tots aquests nous hauran assajat un any i mig i vull pensar que tothom estarà en condicions de sortir.

Neus Barceló ja havia estat dama. Repeteix.
Sí. No és una cosa estranya. Els anys noranta les al·lotes que feien de dama solien repetir, entre altres coses perquè no hi havia relleu. Fa uns anys, però, que hi ha moltes al·lotes per fer de dama. I en haver ballat un any, se solen fer a un costat per deixar pas a les altres candidates. El cas de Neus Barceló és una mica diferent, perquè el primer any que va ballar feia molt poc que havia mort sa mare.

Però ara les al·lotes també poden fer de cossier.
Sí. Moltes han baratat. Enguany va començar n’Estefanía López, per fer de cossier, havent estat dama.

I en el paper de dimoni?
Els qui hi fan són cossiers que els fa ganes ser-ho. Enguany tenim Joan Estelrich i Lluís Forteza.

Vols afegir res més?
Sí. Joan Galmés, que estudia Comunicació Audiovisual a Barcelona ha elaborat enguany un documental nou. L’havíem de presentar una setmana abans, això ha quedat a l’aire i la idea é presentar-lo aquest estiu. El documental afegeix la incorporació del dimoni, el reconeixement del Consell Insular, la dedicatòria d’un carrer als cossiers i l’entrada de les dones a la dansa en el paper de cossier.

Back To Top
×Close search
Search