skip to Main Content

“Som d’aquí, visc aquí i componc aquí, estic impregnat de l’essència mediterrània”

Damià Timoner (Manacor, 1967), fa més de trenta anys que respira, pensa i treballa a través de la “guitarra mediterrània”, així com l’anomena ell. El 6 de febrer actuarà a la sala La Fornal de Manacor i per això hem volgut repassar amb Timoner la seva trajectòria musical que compta amb onze discos i més d’un centenar de cançons que ha enregistrat i tocat en directe.

Fa trenta anys que fas discos, però encara més que toques la guitarra, quan i com et vas començar a interessar per la música?

De molt petit. Un dia mon pare m’acompanyava pel carrer i vam passar per davant Sospiros on hi havia un senyor major: l’amo Tomeu Moragues. De sobte, en Moragues va dir a mon pare: “aquest és el teu fill? L’has d’apuntar a guitarra!”. Mon pare va dir que sí i a partir d’aquí vaig començar a fer classes a Sospiros, on escales amunt m’esperava aquest senyor per ensenyar-me a tocar la guitarra i la música que a ell li agradava. Gràcies a aquesta connexió amb la música popular i l’ajuda dels meus pares va ser quan vaig començar a interessar per la música. Més endavant, vaig començar a estudiar solfeig amb na Joana Pont. Any rere any vaig seguir estudiant solfeig, aprenent a tocar la guitarra, el piano i també la trompeta.

La trompeta? Com així?

Perquè un dia als dotze anys vaig veure actuar la Banda de Manacor i els vaig dir als meus pares que volia tocar la trompeta. Vaig dir trompeta i podia haver dit saxòfon… A partir d’aquí em van apuntar a classes i en mig any vaig començar a tocar a la Banda. L’any 1988, en Toni dels Ocults em va cridar perquè toqués la trompeta en la gravació del seu primer disc. El tècnic que estava allà, Toni Fernández, es va fixar amb mi, i em va comentar que un grup de Palma cercava un trompetista.

Quin grup era?

Eren els de La búsqueda, però, abans de res, vaig començar a escoltar el que feien. Fernández em va posar un parell de cançons i vaig quedar impressionat perquè no tocaven mai un compàs de 4/4, tocaven en compàs de 5/8, per exemple, i la formació era guitarra, baix, bateria, cello i trompeta. Al final els vaig dir que si i vam fer una primera prova al Monestir de la Real. Clar, quan van veure que podia seguir amb la trompeta totes les melodies que el guitarrista em deia que seguís, van quedar al·lucinats. Clar, no sabien que tocava la guitarra i al cap d’una hora em diuen: “pots tocar amb nosaltres, ets fantàstic!”. Jo els vaig contestar: “No és per tant, és que sé tocar la guitarra i puc llegir tot el que fas!” El mateix capvespre em van dir que en un mes anaven a gravar el seu primer disc a Madrid.

I com va seguir la cosa?

Doncs vam tocar per primera vegada al Casal Balaguer de Palma, el segon i tercer concert va ser a Madrid i el quart va ser a París. Vam anar a França durant deu dies a fer concerts i promoció per les televisions.

A partir d’aquí t’introdueixes al món de la música en directe?

Vaig començar a introduir-me al món de la música no clàssica amb La Búsqueda, amb qui vaig estar del 1988 fins al 1992. A mi realment el que m’estirava més era la guitarra espanyola, amb cordes de niló, que és un instrument que sempre m’ha arribat a l’hora d’expressar-me. Tenia la carrera acabada i vaig pensar que com de guitarristes clàssics al món n’hi ha moltíssims i molts bons, vaig decidir fer la meva pròpia música. De fet, tot va començar amb el concert que vaig fer el 1991 a l’església de Fartàritx on vaig tocar dos temes perquè m’ho va demanar en Rafel Nadal. Clar, no li vaig dir que serien temes meus, però ho vaig fer així. Com que em vaig sentir còmode i va agradar molt a la gent vaig dir: “si això agrada, puc continuar component la meva música”.

I després vas fer el teu primer disc, no? Com va anar l’experiència?

Molt bé. El vaig gravar als estudis Swing de Palma. Una vegada el vaig publicar va tenir bona repercussió a Catalunya i Madrid. Sortia molt a la televisió o ràdios de la península.

Com definiries la teva música?

Jo li dic música mediterrània, per diferenciar-la del flamenc i la música clàssica. Jo som una persona que toca la guitarra espanyola, però no toc música clàssica. Clar, la meva música és mediterrània perquè som d’aquí, visc aquí i componc aquí, estic impregnat de l’essència mediterrània. M’agrada dir que toc la guitarra mediterrània.

Has format molts de músics manacorins, com Roger Pistola o Joana Gomila, què et quedes d’aquesta etapa com a professor?

Vaig fer divuit anys de classes i el més agradable de tot és que hi hagi gent que et digui: “gràcies per haver- me ensenyat el que és ser músic”, o gent que et diuen que els has transmès la passió i vocació per a ser músics.

Quin concert recordes amb més emoció?

N’hi ha molts. Massa per recordar- los. Record coses que impacten bas- tant com quan vaig tocar a “Palabra de Guitarra” en què participaven molts de guitarristes espanyols com el del grup Seguridad Social, el de Serrat, Javier Vargas, Raimundo Amador… Ells eren molt famosos i vam poder tocar a llocs com el Teatre Monumental de Madrid o el Gran Teatre de Còrdova, però el que record amb emoció va ser al Teatre Grec de Barcelona. Allà hi havia 2500 persones i em van donar l’oportunitat de tocar una cançó de n’Eric Clapton. M’ho vaig passar beníssim i vaig gaudir de cada moment. També record quan em van convidar a Califòrnia on vaig tocar música dels The Grateful Dead. Clar, em veien amb la guitarra espanyola tocant música d’una banda americana com aquesta i van al·lucinar. Ningú del món ho havia fet abans.

Damià Timoner aprofità durant l’entrevista per mostrar les celletes que farà servir al conert de la Fornal, la celleta de Banjo, l’“spider Capo” i la celleta normal.

De fet, el teu darrer disc és un recull de versions d’aquesta banda. Com va sorgir això?

Primer, perquè van elegir una versió meva per posar-la abans de la projecció d’un concert inèdit del grup als cinemes dels Estats Units. Clar, a 550 cinemes de Nord-amèrica va sonar aquesta cançó… Aquí va començar la història. Després, una sèrie de músics relacionats amb els The Greatful Dead van fer una estada a Barcelona i em van contractar per amenitzar un sopar. Arran d’això em van convidar per anar a tocar a Califòrnia, vaig fer el concert i em van pitjar perquè gravés un disc sencer de versions. Com que no el volia fer en dos dies allà, vaig tornar a Mallorca per preparar i gravar el disc fins que el vaig publicar l’octubre del 2019.

Que podrà veure el públic a la Fornal?

Serà un passeig per aquests trenta anys de composició. El públic podrà veure el meu estil i forma de com- pondre per això duré diferents celletes i usaré diferents afinacions per treure diferents colors a l’instrument.

Back To Top
×Close search
Search