Dissabte es presentà públicament al Centre Cívic de Cales de Mallroca el projecte d’obertura de fosses del cementeri manacorí de Son Coletes. La presentació va comptar amb l’assistència d’una trentena de persones, entre familiars de represaliats, representants del Comitè de Son Coletes, de l’Associació Memòria de Mallorca, i també d’altres persones com l’investigador Antoni Sureda, el dramaturg i també investigador Jaume Miró, entre d’altres.
El batle Miquel Oliver va ser l’encarregat d’obrir l’esdeveniment tot recordant les passes que s’havien fet prèviament a Manacor en favor de la recuperació de la memòria històrica. Oliver recordà la col·locació dels stoperlstein a Manacor, Porto Cristo i Son Macià, i també la frustrada fins ara presentació de l’Arbre de la Memòria, a l’antic cementeri del Pla d’en Mas, lloc on d’inici tenguren lloc els afusellaments de republicans per part de les ordes feixistes.
Per part seva, Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, demanà “prudència amb els resultats”, alhora que expressava la seva esperança, “encara que les restes que trobem siguin només d’una persona, perquè l’excavació acabi amb un bon resultat”. Jurado agraí la tasca d’historiadors i investigadors com Antoni Tugores, Antoni Sureda o Jaume Miró, sense “la saviesa i el coneixement dels quals no hauria estat possible arribar fins aquí”.
Seguidament prengué la paraula Cesc Busquets, coordinador de l’empresa ATICS, que serà l’encarregada de dur a terme les tasques d’excavació i exhumació a Son Coletes. L’actuació al cementeri manacorí està inserida dins el Pla de Fosses 2019-2020 i és impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern Balear.
Busquets recordà que el cementeri actual de Son Coletes es va fer sobre un altre de més antic que havia estat habilitat el 1820 per dur-hi a enterrar les restes de persones que havien mort víctimes de la pesta bubònica que assolà el llevant mallorquí, i sobretot el terme de Son Servera, aquell any. L’inici dels afusellaments tengué lloc en el cementeri del Pla de Son Mas, a l’actual Parc Municipal. Però la proximitat amb el nucli urbà va fer que aviat els afusellaments es desplaçassin al cementeri abandonat de Son Coletes. Molt pocs anys després, recordà Busquets, el 1947, s’iniciaren les obres per dur el cementeri municipal a Son Coletes, que no acabaren fins al 1953. Què va passar amb els cossos enterrats a Son Coletes el 1936? “Nosaltres volem respondre aquesta pregunta”, digué Busquets. Segons una imatge del 1922, se sap que una creu presidia el cementeri abandonat, que havia servit, fins i tot “per a la pastura de cabres”. Busquets recordà també que, a partir d’aquesta creu i de forma radial es cavaren les fosses on s’enterrarien els republicans assassinats.
Busquets explicà també que 2el 2018 es varen fer dos sondejos molt a prop de la línia que marcava el perímetre de l’antic cementeri abandonat de Son Coletes, que ha pogut ser delimitat amb gran precisió gràcies a tècniques modernes de geolocalització. En aquests sondejos es trobaren els cossos de dos empestats enterrats l’any 1820, cosa que demostraria que el perímetre està ben delimitat.
D’altra banda, i gràcies al tractament de fotografies aèries de l’aviació americana del 1945 i 1956 s’ha pogut situar exactament l’indret on es trobava la creu i també les zones on creixia més abundantment la vegetació, que no eren en cap cas les zones centrals del perímetre delimitat.
L’actuació d’ATICS se centrarà en quatre zones perfectament delimitades i molt pròximes al punt central de l’antiga creu. Busquets aclarí que per la construcció del cementeri nou els anys cinquanta “hi ha zones que estan completament descartades per a l’excavació, com ara les que comprenen tombes subterrànies o també les que són travessades per canonades, com ara el passadís oest del cementeri”. Busquets, així mateix, reconegué que “podria passar perfectament que els ossos haguessin estat moguts el 1953 a una ossera”.
Per part seva, Antoni Tugores recordà la tasca feta amb el també investigador Antoni Sureda per ubicar la fotografia de les forces aèries americanes al cementeri actual de Son Coletes. Tugores insistí, com Busquets que “no sabem si es va escurar completament el cementeri vell, però que en els sondejos fets el 2018 s’hi trobassin cossos vol dir que no feren net de tot”.
Tugores recordà que el 31 d’agost es dugueren a afusellar a Son Coletes 39 milicians, i el 4 de setembre, 15 o 16 més, juntament amb les cinc infermeres de la Creu Roja, tot i que alertà que “els testimonis són contradictoris. Els escrits de caire més literari donen a entendre que les cinc infermeres foren assassinades a Son Coletes, mentre que altres fonts situarien la seva mort al cementeri del Pla de Son Mas”. Tugores es lamentà que en el moment de la construcció del nou cementeri “no es va tenir cap respecte per aquelles restes”, alhora que recordava que fa només quaranta anys els llibres del cementeri i també de la presó eren a l’Ajuntament. Desaparegueren de forma misteriosa”. Això fa que no disposem de documentació que pugui ajudar a ubicar les fosses o les persones que hi fore enterrades, com si que ocorroegué a Sant Joan o a Porreres. Tugores també recordà que no sols s’hi enterraven els afusellats a Son Coletes, sinó també aquelles persones que eren assassinades per foravila. Pel que fa al cementeri del Pla de Son Mas, Tugores remarca que “els cossos dels afusellats allà eren cremats i tapats en calç viva, fet que fa gairebé impossible la seva recerca en aquest indret”.
Les zones on s’intervendrà a Son Coletes ocupen una superfície total de 288 metres quadrats i està previst que les tasques d’excavació durin entre el 14 de juliol i el 9 d’agost d’enguany mateix.
L’arqueòleg director del projecte és Jordi Ramos Ruiz.
A banda dels milicians del desembarcament del capità Bayo apuntats per Antoni Tugores, entre les restes que es podrien trobar en aquesta recerca hi ha les del batle Antoni Amer, Garanya, les del seu fill Jaum Amer, o també les del mestre d’obres Conrad Gayà. També s’hi podrien trobar els cossos de famílies gairebé al complet, com els tres germans Pérez Ferrari i són pare, Rogelio Pérez, o els tres germans Lliteres Cardell, i son pare Joan Lliteres Brunet.
