El ple de l’Ajuntament aprova que el 8 de març sigui festiu

Per primera vegada els 21 regidors es reuniren en sessió plenària a Porto Cristo. El departament d’Urbanisme implanta unes bonificacions per incentivar les obres de reforma

Es tractava del primer ple ordinari presencial després del confinament per la pandèmia de la Covid-19. A més, però, i coincidint amb les festes del Carme, també era el primer que se celebrava a la localitat de Porto Cristo. La sessió va tenir lloc a la segona planta de l’oficina municipal portenya, un espai on es podia garantir la distància de seguretat tant entre els regidors com entre el públic assistent, molt més nombrós aquesta vegada que moltes d’altres a Manacor.

El primer dels punts que els regidors debateren i aprovaren va ser la incorporació de dos festius atípics, atès que enguany molts dels festius cauen en diumenge i restaven dos festius locals per triar. La proposta de l’equip de govern, debatuda ja en junta de portaveus anteriorment preveia que a Porto Cristo seria festa el 16 de juliol, per la Marededéu del Carme, i a Manacor el 4 de juny, per les Fires i Festes. A tot el municipi, a més, seria festa també el 8 de març, dia de la Dona.

Tots els grups hi mostraren la seva conformitat excepte el Partit Popular. Maria Bel Bauzà anuncià l’abstenció del seu grup. L’exdelegada d’Igualtat explicà que el Partit Popular veia bé el fet de “posar en valor les nostres Fires i Festes”, en canvi discrepava de la tria del 8 de març: “És un dia que totes les dones hem de reivindicar els nostres drets. No entenem la necessitat d’establir aquesta festivitat a nivell local. Com ja han explicat sovint les associacions feministes, aquest dia s’ha de donar la possibilitat que les dones facin vaga, i que amb la nostra aturada puguem aturar el món aquest dia, demostrant que si les dones s’aturen el món no funciona”. Bauzà acabà afirmant que “amb aquesta decisió perjudicam totes les dones del municipi perquè no podran fer vaga com sí que ho podran fer les de la resta de la comunitat”.

La regidora popular rebé la resposta de boca de Joan Gaià. El delegat de Participació Ciutadana i Recursos Humans no tengué pèls a la llengua: “Estan molt bé tots aquests arguments, però la senyora Bauzà ha obviat que a la junta de portaveus la seva proposta de consens va ser dia 11 d’octubre. El discurs ha quedat molt bé, però sona a cuento xino”. Gaià, a més, digué que “si és festiu a Manacor ajudarà a donar embranzida perquè la gent d’aquí pugui anar a la manifestació”. El punt s’aprovà amb la ja anunciada abstenció del Partit Popular.

Bonificacions per a reformes
Un altre dels punts que s’aprovà en l’atípic ple porteny de dilluns va ser el de les bonificacions que preveu el departament d’Urbanisme per incentivar les obres de reforma al municipi. La delegada Núria Hinojosa explicà les condicions que haurien de complir les obres per pdoer gaudir d’aquestes bonificacions, entre les quals hi ha “que els edificis que s’hagin de reformar tenguin una antiguitat superior als quaranta anys, coincidint amb l’aprovació de les normes subsidiàries, amb un pressupost màxim de 105.000 euros quan la reforma afecti un sol habitatge o de 210.000 euros quan siguin dos els habitatges afectats en 600 metres quadrats”. Hinojosa aclarí que aquesta superfície tan extensa estava pensada, precisament, “per als grans casals del centre que estan pendents de reforma”. Així mateix, la delegada afegí que les persones que podran beneficiar-se d’aquestes bonificacions han de tenir una base liquidable general anual a l’IRPF inferior a 30.000 euros. El Pi anuncià “una abstenció en positiu”, mentre que el PP, per mitjà de Maria Antònia Sansó interpretava aquesta mesura com una “una bonificació, que no és una abaixada d’imposts, `però nosaltres sempre estam a favor de les abaixades d’imposts”. Sansó remarcà que “tenim els nostres dubtes que aquesta mesura pugui incentivar les obres perquè les quantitats no són gaire grosses”. Sansó es referí al topall dels 30.000 euros de renda anual: “Això equival a un sou net de 1.800 euros, i pensam que s’hauria de posar una franja més alta”. Així i tot, el vot del PP va ser favorable a la mesura. Hinojosa tancà el torn agraint el suport i recordant que el 85% de la població té uns ingressos anuals inferiors a 30.000 euros, alhora que es mostrava oberta a revisions de les condicions d’aquestes bonificacions tot demanant-se “de què serveix tenir bonificacions si no arriben al poble? Si veim que no són suficients, ho modificarem”.

La gerència de la Institució Alcover, un càrrec de confiança
Joan Gaià defensà aquest punt de l’ordre del dia, però ho va fer de mala gana. “El Govern ha decidit eliminar la comissió de serveis que permetia que un docent exercís la gerència de la Institució alcover, com així ha passat fins ara”. Aquesta mesura, segons Gaià, “ens complica molt la vida”. Tanmateix la solució trobada per l’Ajuntament i el Govern ha estat la de crear un càrrec de confiança per part de la Sala, el sou del qual es pagaraia mitjançant una subvenció del Govern balear. Segons Gaià, “això és perillós, perquè les persones que han ocupat la plaça fins ara tenien uns mèrits, i amb aquesta figura nova ara no tenim aquesta garantia”, digué en referència a la possibilitat que un dia, segons el color polític de l’Ajuntament, “un negacionista de la unitat de la llengua, un gonella, ocupi aquest càrrec”. Tanmateix, Gaià recordà que “fins i tot quan a Manacor havia governat la dreta es va optar per posar-hi una persona d’indubtable compromís amb la llengua”.

Tant el PI com AIPC es manifestaren en la mateixa línia que Gaià i refermaren que “la institució necessita estabilitat a la gerència”.

Núria Hinojosa volgué sortir a replicar les posicions dels diferents grups i després de reconèixer que “no és la millor figura per tenir una gerència ni a la Institució ni a l’Escola de Mallorquí”, recordà que “no és que no es pugui fer amb comissió de serveis, sinó que és il·legal i per això s’ha hagut de canviar”.
Gaià tancà el torn de forma contundent: “És una instrucció que és una porqueria i que no ajuda al prestigi de la Înstitució. Passant del pont del Caperó tot se’ns complica i hem de dependre de normes burocràtiques difícils d’entendre”.

East Mallorca
Finalment la delegada de Turisme presentà el projecte East Mallorca, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament manacorí i que suposarà un impuls important a la desestacionalització turística. En aquest projecte hi ha també involucrats els ajuntaments de Capdepera, Artà, Son Servera i Sant Llorenç.