Veurem que passa a partir de l’agost, que és quan els majoristes indiquen els preus de compra. Falta veure si tota aquesta crisi desembocarà en una aturada del mercat”, comenta en Tomeu Mascaró, un dels responsables del magatzem agrícola i la botiga de queviures Can Sebastià. “Pareix que la bombolla ha esclatat”, lamenta Antoni Rosselló, que és un dels responsables de la cooperativa agrícola Simó Tort.
És precisament aquest escenari d’aturada en sec de la indústria de la garrova que vol evitar tot el sector de la garrova. L’aturada implicaria que “ja no es comprin garroves perquè la indústria alimentària ja no vol més farines i espessants fets a base de garroví. Si això passa, els garrovers només serviran per fer llenya”, afegeix Tomeu Mascaró. Pel que fa als possibles preus de la garrova aquest 2023, “tot són especulacions”, reconeix Antoni Rosselló. Tot i això, els rumors apunten a un preu que podria oscil·lar entre els seixanta cèntims i un euro per quilo de garroves. “No pot ser que la garrova valgui més que l’ametlla, no té lògica. Ara l’ametlla va a devers 50 cèntims i no pot ser que fins l’any passat la garrova li hagi quadruplicat el preu”, indica Rosselló.
“Preus raonables”
Tot i la sacsejada que suposarà pels pagesos i pels productors l’esclat de la bombolla de la garrova, els magatzems esperen que “el preu aguanti, el negoci no col·lapsi i les garroves continuïn sortint a un preu raonable”, explica Joan Mascaró, que és copropietari del magatzem Ca’n Sebastià. Per als intermediaris i petits magatzems que compren garroves “és desproporcionat pagar el quilo de garroves a dos euros o dos euros amb vint. Un euro per quilo és un preu més que raonable. La indústria pot rodar i dona per viure a fora vila”, afegeix Tomeu Mascaró.
Cal recordar que no fa gaires anys la garrova no es collia perquè es pagava a vint cèntims. “Varen començar a fer-se nous productes, espessants, cremes i menjar delicatessen a base de garrova. Va anar pujant de preu i quan anava a devers 40 cèntims la gent va començar a collir-ne. A poc a poc es va estabilitzar al voltant de l’euro i quan va pujar fins als dos euros va començar l’especulació han espenyat el negoci”, lamenta Antoni Rosselló. I els primers símptomes que alguna cosa passava en el sector es varen percebre a finals del passat octubre. “Els majoristes ens varen telefonar a mitjan octubre i ens varen dir que s’aturaven de comprar garroves en sec. I vàrem imaginar que qualque cosa estava passant”, recorda Tomeu Mascaró.
