Parlam amb Sebastiana Munar Fullana, membre fundadora del Casal de la Pau - S'altra Senalla i presidenta durant aquests darrers anys; Joana Maria Galmés - sòcia durant molts d'anys de l'entitat i presidenta durant un temps i Elisabet Vaquer Pasqual, tècnica educativa i membre, tant de la Junta Directiva sortint com també de la recentment configurada per aquesta nova etapa que encara l'entitat.
A la foto de portada: Neus Jaume Cabrer, voluntària i actual presidenta; Sebastiana Munar Fullana : fundadora i presidenta de l’any 2019 fins 2025; Joana M. Galmés, presidenta de l’any 2009 al 2019; Mary Oliva Viana, coordinadora de la botiga, exvicepresidenta i actual tresorera i Elisabet Vaquer Pasqual, educadora de projectes i actual vicepresidenta.
Casal de la Pau – S’Altra Senalla, tot i que ja feia anys que feien feina, va obrir la botiga l’any 1997. Ara, però la mítica botiga del carrer d’en Bosch tanca. “La Junta Directiva és conscient que necessita un relleu i es comença, ja fa un temps, a fer la feina de xerrar directament amb possibles persones que pugués agafar la botiga per mantenir el projecte. Tots aquests contactes no han donat fruit” explica Vaquer mentre afegeix que tot i que hi ha entitats i persones que s’han implicat o han funcionat com a satèl·lits, no han pogut fer la passa d’agafar el relleu de S’Altra Senalla. Així mateix, el voluntariat de la botiga també ha anat agafant edat i segons quines tasques es fan, de cada vegada més complicades.
D’altra banda, Vaquer fa referència a les dificultats que els ha suposat la nova Llei de Voluntariat que “estableix que no es pot deixar cap voluntari a càrrec d’unes tasques concretes sense la supervisió d’un professional: això fa totalment inviable el sentit d’una entitat basada en el voluntariat”. Galmés, en aquest sentit explica que al llarg dels 28 anys de projecte, hi ha hagut moments de cansament personal gros i “aquesta és una càrrega que pesa”. Aquesta decisió, que ara els causa molta tristesa, per tant, també es basa en el fet que les forces, després de tant de temps, son les que són: “Hem de ser conscients que som persones i ens hem de cuidar”.
Així mateix, Galmés menciona la viabilitat econòmica. “Una botiga de comerç just no és viable econòmicament en el món en què vivim, perquè hauríem de tenir un volum de vendes molt elevat”. Tot i que han rebut subvencions per projectes educatius, la botiga no ha rebut mai una injecció econòmica en aquest sentit i tot i que sí que existeix el suport de Caixa Colonya, només ha servit per fer millores puntuals a la botiga o per equipament. “És un ajut important, però no basta per tirar endavant el projecte”.
Ara s’inicia una etapa “d’existència administrativa” durant els cinc anys que venen, explica Vaquer amb una nova Junta Directiva que s’encarregarà de les gestions burocràtiques que implica el tancament de la botiga així com de la justificació dels projectes educatius subvencionats que ja tenien en marxa. Cinc anys que serviran per posar coses a lloc i per saber quin camí prendrà l’entitat a partir d’aquí.
El comiat oficial de la botiga es farà en gran durant el mes d’octubre i diuen que ho celebraran “contents i orgullosos”. Ara comença una etapa en què dedicaran els esforços a intentar vendre tots els productes que encara queden dins la botiga. Tenen clar que el preu, però, ha de ser el just, i per això expliquen que “no faran grans promocions, liquidacions ni rebaixes als productes” però sí que, per cada 10 euros de compra, s’entrarà al sorteig d’una sèrie de lots, una campanya que habitualment fan durant les festes de Nadal amb el suport d’Equitables, però que han decidit avançar per mor del tancament.
Tot i el sentiment de tristor i el dol per un projecte llarg que ara acaba, hi ha esperança i bones energies a Casal de la Pau S’Altra Senalla. Entre els millors moments, destaquen una desfilada de moda de comerç just, els projectes educatius que han pogut arribar a molts centres de la comarca i que han evolucionat a nivells professionals. Les tres entrevistades tenen clar que tots els esforços han valgut la pena i no es cansen de destacar la implicació de tots els voluntaris, l’esperit de col·laboració i la xarxa que han creat al llarg dels anys i també la feina feta fins ara a l’hora de sensibilitzar i crear consciència entorn del comerç just. “Pertànyer a una associació com és Casal de la Pau ha transformat la meva vida cap a bé. Aquest sentiment de pertinença i les amistats que hem creat són fonamentals” diu Munar que afegeix que veure les aportacions que podem fer per aconseguir un món més just, per petites que siguin, és el millor que s’enduen. “Petits ajudant a petits” diu Vaquer. La llavor està sembrada i saben que, d’una manera o altra, el comerç just i els seus valors es mantendran vius a Manacor.
