skip to Main Content
“Tiquismiquis” Amb Suggeriments

“Tiquismiquis” amb suggeriments

Digau-me tiquismiquis. Ho som, sobretot després de visitar l’Assumpció de la Mare de Déu a l’església de sant Vicenç Ferrer de Manacor. Un muntatge dissenyat pel mateix grup de veïnats que l’any passat recuperaren aquesta expressió popular de l’espiritualitat catòlica, feta des del més profund respecte al patrimoni immaterial i com a exercici de reinterpretació del patrimoni material; una acció, en suma, absolutament necessària per a la salvaguarda i posada en valor de la nostra herència cultural.
Sobre un llit d’estisores amb el vidre damunt, hi dorm el que va ser la magnífica Mare de Déu dels dominics. És l’escultura en la seva essencialitat, senzilla, nua d’ornaments i puntejada amb les restes d’una policromia barroca que en delata l’antiguitat. Alliberada d’elements iconogràfics superflus -tant sols, la corona-, és el paradigma del dogma catòlic de l’ascensió del cos i l’ànima al cel després de finir la seva vida terrenal. Ho expressa la tela de fogasser que, a manera de vel de puresa, es desplega des del Crucifix dalt del cor fins als peus del llit sagrat, i l’impregna d’un alè d’espiritualitat i de bellesa que corprèn als que la contemplen. El conjunt també copsa als no creients, que poden contemplar-ho i també gaudir de la església barroca i de la música que acompanya tot el conjunt. Enhorabona a tots els que hi heu participat.
Però, justament! Ens agradaria saber – no ho hem trobat enlloc – la significació que té la taringa dels gegants manacorins als peus l’església. Tampoc apareix a les cinquanta tres representacions d’enguany. Acompanyen a la Verge dormida? Li reten un homenatge gegantí? És una nova iconografia que vol promocionar la secció de Patrimoni del Bisbat? Per l’any vinent s’hi afegiran altres acompanyants? Són preguntes que mereixen una resposta. Els gegants trenquen completament el conjunt, inclús hi ha el bufó – lleig com una mala cosa – que treu la llengua i se’n riu del ball i dels sonadors. Era necessària aquesta exhibició vora la representació mariana? Si no hi ha més remei que l’església es converteixi en magatzem de coses inversemblants i diverses, no es podia traslladar la colla a la capella del Roser o a la Sagristia, lluny dels visitants? Si la idea prospera, la meva proposta és que a la Mare de Déu 2021 la flanquegin també dues altres forces vives manacorines: a la dreta, una representació dels socis de s’Agrícola, endomassats del Real Madrid, i, a l’esquerra, la cohort de can Lliro, de blau i grana. Així ja hi serem tots.
I tothom calla, i els conventers som els primers. Sr. Don Antoni Amorós, rector de l’església de Nostra Senyora dels Dolors, no hi té res a dir davant aquest ridícul? En realitat a vostè li importa el patrimoni manacorí, en especial el del Convent? Passa de tot i ho deixa en mans de l’Innombrable, que fa i desfà en el seu nom? Vostè ha fet que enyorem a D. Andreu Genovart, que n’era sensible i compromès. I jo no vull callar. Algú ho havia de dir. I aquí queda. Dit i publicat.

Isabel M. Riera Oliver

Back To Top
×Close search
Search