Torna el Pla General (Per a prendre consciència)

Ja arriba l’estiu, i a poc a poc la molt anomenada nova normalitat es fa veure. A poc a poc deixam enrere les incomptables hores en què hem fet voltes i voltes dins ca nostra per intentar fer girar el rellotge més aviat, i tornam a sortir al carrer a fer una cervesa, a passejar, a veure un concert, com els de diumenge passat a Manacor, o a pegar un capfico. Però a la vagada es reprèn l’actualitat més manacorina, com per exemple, que fa unes setmanes va sortir la notícia que el Pla General de Manacor quedava paralitzat, una altra vegada. O, entre d’altres, que la platja de Porto Cristo s’ha hagut de tancar per contaminació d’aigües fecals, res sorprenent davant el mal estat de la xarxa d’abastiment i subministrament d’aigua de tot el municipi.
Durant aquest segon semestre de segon de carrera, els professors i els alumnes ens hem intentat reinventar a l’hora d’estudiar o avaluar. Una de les maneres de reinventar-se ha estat rebaixar el pes que tenen els exàmens a la nota final i canviar-ho per molts, molts de treballs o assajos, o per molt més exàmens o tests. Un dels de treballs que he fet, i el més extens, ha estat l’anàlisi del procés d’aprovació del PGOU de Manacor i les demanades d’expropiacions milionàries de zones verdes. Durant l’anàlisi vaig parlar amb l’actual regidora d’urbanisme i amb Bel Febrer, la regidora que afrontà la seva tramitació, estic molt agraït per l’ajuda d’elles dues. A més l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, en Lluc Gaià i Sebastià Vives m’ajudaren a entendre el perquè de la mobilització en contra de la seva aprovació, també els don les gràcies.
No sé com és que em va venir la idea de fer un treball sobre el Pla General de Manacor, no només és una norma mala de entendre, amb moltes parts i fases, sinó que, a més, políticament diu molt. La tramitació d’un PGOU ha format part de gairebé tots els programes electorals de tots els partits a Manacor durant els darrers trenta anys. Tothom sap que Manacor pateix un desgavell urbanístic des de fa anys. Ja veurem el que passa amb la seva tramitació però de ben segur que el que havia de ser una proesa ha esdevingut una gesta amb nombrosos efectes col·laterals. Perquè Manacor necessita un pla general que representi els interessos reals de la vida del poble.
Després de l’anàlisi puc afirmar que les notícies i el conflicte que generà era i és una batalla entre diferents percepcions de l’urbanisme i distints models urbans. Uns l’entenen des d’una vessant únicament planificadora i d’altres posen en valor la vessant social i ambiental de l’Urbanisme. Però ara el Pla General es troba paralitzat, potser això vol dir que l’ajuntament ha de tornar enrere i refer-lo. Cal posar èmfasi a la situació en què ens trobem ara mateix: estem apunt de, suposadament, fer front a una crisi econòmica sense precedents, on caldrà repensar els models de ciutats. Potser ens n’adonam de la importància de dirigir-se a les persones i no als cotxes, que la vida urbana, el fet de fer poble i de socialitzar no es poden preveure ni definir des de l’urbanisme des d’una vessant únicament planificadora i d’ordenació. Que la qüestió de gènere és clau en la planificació urbanística i que els manacorins es mereixen una norma urbanística feta des de la participació ciutadana i no a la seva esquena.

Pere Amer