skip to Main Content

“Tot va començar amb la meva padrina i el meu padrí”

Àngela Llabrés: “Tot va començar amb la meva padrina i el meu padrí”

Ca na Bernadina és la història de tres generacions que s’ha escrit al llarg de 67 anys. Avui, la narra Àngela Llabrés, propietària actual d’aquesta botiga de la barriada de Sa Torre. “Tot va començar amb la meva padrina i el meu padrí, ara ho duc tota sola i el meu fill petit m’ajuda quan pot”, assegura. I la dedicació ininterrompuda es tradueix amb una relació estreta amb els clients: “és una família, els coneixes de tota la vida i la confiança hi és”, assegura. “Ve gent més major, però també joves que saben que aquí tenim productes de pagesos mallorquins”, explica.

I reconeix que un dels trets que els diferencien i els atorguen un valor afegit és que ofereixen productes autòctons. “Els pagesos ens duen fruita a l’estiu i molta verdura a l’hivern, també el pa és de forners d’aquí”, i això és el que cerca una gran part de la societat. Un sector que els ha ajudat a sobreviure després de la proliferació de grans supermercats.

“Ens han menjat, però anam fent”, lamenta Llabrés. Al que afegeix que no hi poden competir, especialment pel que fa als preus. “Ells compren mil coses i nosaltres una”, afirma contundent. Ara bé, fan “ofertes del que és més econòmic i per Pasqua la gent ve a comprar aquestes coses més artesanals, com les confitures i, també, les farines”, afirma Àngela Llabrés.

Maria Font: “La gent és propera i els hi encanta que els hi facis cas”

“Obrim a les 7 del matí, feim entrepans i venem begudes i panades, a mitjan dematí ve la gent més major; tancam a migdia i tornam a les 16.30 i fins a les 20.00″. I així és un dia rere un altre a la botigueta de Can Rimillo des de fa 17 anys, tal com explica la seva primera propietària, Antònia Llodrà. Diu que la iniciativa va ser presa pel seu marit i per la seva germana. Ara ella hi fa feina, però la botiga és de Maria Font des de fa 10 anys. Asseguren que el bon servei, la confiança amb els clients i que faci bon aparcar són els factors que faciliten que el negoci vagi bé. “La gent és molt propera i els hi encanta que els hi facis cas, els hi demanam com estan o els hi anam a cercar els productes que necessiten si no es poden moure”, explica Font. També destaca que venen premsa i que “quan vénen a cercar el diari, se n’enduen qualque cosa més”. Un altre fet diferenciador de Can Rimillo.

Amb tot, Maria Font no veu els grans supermercats com una competència directa. “Són mons diferents i a la gent li agrada el tu a tu”, assegura. A més, “comparen els preus i veuen que no hi ha tanta diferència”, afirma. Així mateix, està convençuda que “no importa fer ni ofertes ni promocions ni propaganda”, ja que “el boca a boca funciona”.

I en el seu cas, la pandèmia els hi ha jugat a favor. “Ho hem superat, és vera que no ve tanta de gent com al principi, però els hi ha obert els ulls”, diu.

Cati Galmés: “Quan jo acabi, acabarà el Colmado Mallorquí”

Cati Galmés no pot evitar emocionar-se quan pensa en el futur del Colmado Mallorquí, la botiga que té al centre de Manacor i que varen inaugurar els seus pares fa 40 anys. “Quan jo acabi, acabarà el Colmado, si és que no acaba abans; no he volgut que les meves filles s’hi ficassin i són negocis que els hi has de dedicar molt de temps, i a vegades, ni així funciona”, explica. Lamenta que “la botiga desapareixerà”.

Ho té clar. I és que, diu, que sobreviuen “molt malament perquè la gent jove només va de grans supermercats, els vellets es van morint i no hi ha relleu generacional”. I en aquests moments, els clients de les botigues “són gent d’edat que encara fa dinar pels nets i joves de manera molt esporàdica”, el que no ajuda, comenta Galmés. Així mateix, recorda que quan va esclatar la pandèmia, “va augmentar la clientela, però ara tornam a estar amb les mateixes o, inclús, pitjor que abans”.

Fet que, com bé comentava, en part es deu als supermercats. És vera que ella, al Colmado Mallorquí, ven tot el que es “venia a una botiga antiga: pa, fruita, verdura i productes de neteja”, però no pot competir amb les grans plataformes.

Tot i això, posa en valor el tracte personalitzat que tant defineix l’essència de les botigues: “Aquí ve gent que li agrada molt xerrar i jo els escolt; una cosa que no troben al supermercat, que només els despatxen i ja està”.

Margalida Servera: “Apostar per donar de menjar i un servei més proper”

Adaptar-se a les noves realitats i demandes és la recepta de l’èxit per a la botiga de Can Martí, segons ens explica la copropietària de la tenda, Margalida Servera. Parla en representació d’aquesta i conta que, juntament amb Martí, obriren el local “dia 29 de novembre ara farà 9 anys, moment en què hi havia crisi econòmica i que produir a foravila era molt complicat”. I continua dient que un dels objectius d’emprendre plegats aquesta aventura era “defensar els nostres productes”, una fita que sostenen venent mercaderia mallorquina.

Tot i això, “canviar el xip” és la seva forma de supervivència. Servera destaca dos moments d’adaptació importants. Per una banda, explica que quan es varen témer que “fa molt mal competir quant a preu amb les grans superfícies” i varen haver de cercar un tret diferenciador. Pràcticament tenen els mateixos productes, però ells varen “apostar per donar menjar i un servei més proper”, comenta. De fet, expliquen que ara mateix el forn és el seu “producte estrella”.

I, per l’altra banda, destaca que durant el confinament més estricte hi va haver una gran afluència de clients demanant cafè. I va decidir posar una cafetera. No hi havia bars oberts, i la iniciativa va tenir èxit. “Va arribar per quedar”, conclou Servera.

 

Back To Top
Search