skip to Main Content

“Tremendeliri”, presentació d’un poemari atípic

Divendres 22 d’abril a les 20 h a S’Escat (Manacor, Via Alemanya 22) tindrà lloc la presentació del poemari de Joan Adrover, Tremendeliri, una obra que desafia, d’entrada, les estructures tancades de la poesia. I ho fa en un programa on hi haurà, també, una jam “músicopoètica”. Joan Adrover (Manacor, 1968) té un recorregut molt personal que tresca indrets on les fronteres de l’expressió pròpia són el resultat de les vivències del moment, on es deixa fluir la mateixa existència i on reuneix el contacte directe amb circuits d’avantguarda de la poesia catalana Tremendeliri té un format inusual, car s’assembla més a un joc de cartes que a un poemari tradicional. Potser hi té a veure la filosofia personal d’aquest poeta, que transita per camins on el Tao, el joc de la vida, l’aleatorietat i la joia de viure —malgrat tot— són sempre presents.

Com sorgeix aquest poemari?
Doncs entre el 1997 i el 2004 portava una vida molt activa a bars i pubs nocturns (a Manacor, a altres indrets i també a Barcelona). Al llarg del vespre, anava demanant paper per poder apuntar el què em passava pel cap, i gairebé sempre, per no dir sempre, el paper consistia en un bloquet de propaganda regalat pels distribuïdors de begudes. Anava improvisant algunes línies, tornava sempre les fulles restants dels bloquets. I enrotllava les fulletes i les fermava amb el cordill dels pantalons… quan arribava a ca nostra les buidava a un cabàs que s’anava omplint a poc a poc.

Com pensaves que s’arribaria a publicar, un dia?
Doncs vaig tenir la idea de publicar-ho en un rotlle continu, que pogués ser embotellat amb una etiqueta original… Però hi havia problemes pràctics! Vaig haver d’eliminar bona part dels textos, que eren molt llargs. I vaig mecanografiar els fragments escollits que resultaven d’una mida un terç més gran que les cartes d’escòmbrid i els vaig plastificar. Aquesta maqueta l’he feta servir moltes vegades i amb el seu ús m’he adonat que no importava tant l’ordre en el qual es llegissin les cartes; l’escrit manté el mateix ritme, la mateixa sonoritat i significat en qualsevol de les seves combinacions. Algú va comentar que tenia una estructura fractal.

I que pots dir d’aquesta edició final?
Doncs que és una edició realitzada 25 anys després, i que són uns 300 exemplars a partir de la maqueta original que han acabat dintre d’una capsa dissenyada per l’artista Tònia Meravell. El resultat final del llibre és un compendi d’improvisacions, fortuïtes i producte de l’atzar, tot ha anat sortint així com anava fent, sense tenir planificat res. No hi ha missatge, és un joc sintàctic que s’inicia a partir del monòleg d’un poeta ebri que elucubra, però que no cerca explicar res; no té un valor profund sinó que és un joc de paraules i sobretot un joc de sintaxi. En això consisteix aquest llibre.

Joan Adrover conta que els principals escenaris de la seva producció foren les barres de bar del mític Esperits de Manacor, també la del bar Catòlics; el Twist de Porto Cristo i un seguit de locals ocasionals entre els quals recorda, sobretot, el Lisboa de Palma o l’Heliògabal de Barcelona. I afegeix que «de molts, no record ni el nom». Ell espera, sobretot, que com a mínim es pugui passar una estona ben entretinguda.

Back To Top
Search