No tothom viu Nadal de la mateixa manera i és bo que sigui així perquè en la varietat hi ha el gust. En general, però, són dates de més alegria i de retrobament a les cases i famílies. A Manacor hi ha tres fets destacats durant les festes que imprimeixen caràcter i que a la vegada ens permeten treure una mica de pit i d’orgull de poble.
El Musical
Aquest Nadal ha estat Nova York – Madasgascar i l’anterior Encant. I altres títols si ens feim més enrere en el temps. La qüestió és que cada desembre l’Auditori de Manacor programa un musical de qualitat factoria de la bona gent de teatre de la nostra ciutat. És un vertader èxit que més de cinc mil persones passin cada any durant les festes de Nadal a veure un espectacle fet a Manacor per manacorins i dirigit a manacorins. Enguany ha tocat a Joan Toni Sunyer dur el maneig de la brutal endemesa que ha suposat el muntatge del seu particular Madagascar. Una cinquantena de persones implicades on fa mal destacar ningú i si ens estrenyen fort direm que optaríem pel gran paper de Marina Nicolau fent de la Zebra Marty o l’espectacular caracterització de la Girafa Melman de la mà de Sebastià Riera Pocoví. Amb Nova York – Madasgascar crec que es posa de manifest que de vegades no som conscients del gran nivell que tenim a Manacor. Hi ha determinades gasòfies culturals devers Palma que omplen teatres amb trull a preu de canari jove que fan vergonya aliena a qui ha passat per l’Auditori. Un Auditori que ha triomfat un any més amb la seva programació tot i haver estat testimoni davant les seves escales d’una manifestació que no es conformava amb tenir la dansa escolar al Teatre Municipal.
Les Nadales
Fa un poc més de cinquanta anys que el rector de Portocristo, Mn. Miquel Vallespir i el Mestre Francesc Ramis impulsaren un concurs de cançons de Nadal que arreplegava durant setmanes una munió de joves i no tant joves a fer cançons a l’església de la Mare de Déu del Carme del poble costaner. Ha tengut al llarg dels anys alts i baixos en el seu èxit però que hi han passat milers de cantadors és un fet incontestable. En paral·lel a aquesta convocatòria portenya, a la metròpoli del municipi i en una clau irreverent i de sàtira, cap els anys noranta començaren al Catòlic Bar uns altres concursos de nadales que ja de tot d’una gaudiren d’una gran acceptació del respectable. Quan els catòlics acabaren la corda el certamen anà cap al Carreró del Port. A Sa Pua s’hi feren també un parell d’edicions del concurs. Val a dir que aquestes trobades, tot i l’èxit absolut de presència, no gaudien del rigor musical ni de la cura dels membres del jurat que tenia el de la Parròquia. La dimensió espectacular de tot plegat però s’agafa quan qui pren les messions del tema és Guillem Lliro. Al seu cafè s’hi han consolidat les Nadales, ara sí en majúscula, de Can Lliro que arrepleguen una gentada fora mida i són un atractiu més de festa a Manacor. Pràcticament en podríem dir de tot plegat una neofesta.
La Sibil·la
El cant de la Sibil·la és de fa una quinzena d’anys Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. El cant ancestral que ens anuncia l’arribada del judici final no s’ha deixat mai de cantar ni a Mallorca ni a l’Alguer. No ha estat fins la declaració que la seva interpretació no ha reviscolat a altres temples dels Països Catalans. Ara la Nit de Nadal ja se’n poden veure a molts més llocs que un temps. I és que la bellesa i solemnitat de la interpretació de l’adveniment de la fi del món fan que la Sibil·la estigui de moda. I això pels amants de la cultura nostrada és una bona notícia. Està tant de moda que a Manacor uns apassionats de tot plegat n’han impulsat una interpretació deslligada de la celebració de la missa associada per donar més força al cant o simplement perquè els donava la gana. El rector Amorós els va deixar el Convent sense dubtar-ho. Després els va dir que sí però l’any següent no podria ser la Nit de Nadal perquè desvirtuava no sé què. Enguany Montse Mozo l’ha tornada interpretar de manera sensacional i el temple del Convent es va omplir, encara que no pogué ser dia 24. Un èxit més de Manacor i la seva magnífica societat civil organitzada. Per molt que el beatum dejecti la Sibil·la sense missa; per molt que el xivarri de les Nadales faci aquella mica de nosa a la gent que descansa a prop del carrer de Ciutat o per molt que algunes acadèmies de dansa no es conformin amb la Sala Major del Teatre per fer els seus festivals i vulguin copar l’espai del Musical de Nadal, Manacor és capital cultural. Manacor continua essent la ciutat de les Perles. No de les perles d’imitació que enverinaven el subsol sinó d’aquestes perletes de Nadal que ens alegren l’existència.
