Troben sis milicians de les tropes del capità Bayo a Son Coletes

L’equip tècnic d’ATICS continua recollint evidències de la intensa repressió de la qual va ser escenari Manacor després de l’aixecament militar de 1936. Les darreres restes localitzades corroboren l’enterrament a Son Coletes de milicians que formaven part de l’expedició republicana del capità Albert Bayo, que varen partir de Barcelona i que varen desembarcar el 16 d’agost a les costes del Llevant de Mallorca.

Així ho han compartit aquest matí el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech en una visita al cementeri de Son Coletes, durant la qual han estat acompanyats del coordinador del segon Pla de Fosses de les Illes Balears, Cesc Busquets.

L’equip tècnic d’ATICS ha localitzat, en les darreres hores, a la tercera síquia en què han intervingut, les restes de 6 cossos, alguns dels quals presenten vestimenta i objectes de procedència militar ―insígnies, sivelles i botes. Per tant, es pot afirmar que es tracta de persones que varen estar lluitant en la primera línia del front al Llevant de Mallorca. La disposició d’aquests cossos també difereix de les restes localitzades en les altres síquies intervingudes. Aquesta tercera síquia presenta menys profunditat que les altres dues i més densitat de restes. Els cossos adopten unes posicions molt forçades, alguns de bocaterrosa, i amb una flexió d’extremitats màxima, amb els cossos molt sobreposats uns damunt dels altres.

A dia d’avui, les investigacions dels historiadors apunten que a Son Coletes hi podria haver enterrats, com a mínim, una cinquantena de milicians i milicianes de les tropes de Bayo. Segons la informació disponible, hi hauria hagut dos moments d’enterraments massius de milicians a Son Coletes: aquells que varen ser presos la nit del 31 d’agost a l’1 de setembre i, posteriorment, un nombre indeterminat de milicians i milicianes capturats el 4 de setembre a Porto Cristo, sa Coma, rodalies de Manacor, Sant Llorenç i Son Servera.

La recerca de familiars a Catalunya

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya han prorrogat aquest 2020 el Protocol de col·laboració entre totes dues administracions en matèria de memòria democràtica. El passat mes de febrer varen crear un grup de feina amb l’objectiu de compartir informació i avançar en la divulgació i tasques de recuperació de la memòria democràtica en ambdós territoris. És en aquest context que la Generalitat treballa per ampliar el nombre de familiars que reclamen la recuperació de víctimes d’aquest desembarcament.

La Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha localitzat fins al moment una vintena de familiars vius de les víctimes del desembarcament a Mallorca l’agost de 1936. El Govern català està duent a terme la recerca de parents vius amb l’objectiu de recollir mostres d’ADN i creuar-les amb les mostres genètiques de les restes que es trobin a les fosses de Mallorca.

La recerca s’està duent a terme contactant amb els municipis de procedència de les víctimes que fins ara han pogut ser documentades i que, de moment, en són 192. La Direcció General ha fet arribar a més de 80 ajuntaments i entitats locals d’arreu de l’Estat els noms, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, dades de familiars. La història també s’està difonent als mitjans de comunicació.

Les persones amb familiars morts al desembarcament s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron les citarà per recollir les mostres d’ADN.