Un déu egipci a Menorca

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

*A la foto: Riudavets, I. (2011) Una figureta de bronze d’Imhotep a Torre d’en Galmés (Menorca), Nilus, Butlletí oficial de la Societat Catalana d’Egiptologia, Barcelona, 2011.

A la dècada dels anys 70 del segle XX, al poblat de Torre d’en Galmés, a Alaior, Menorca, s’hi va fer una de les troballes arqueològiques més importants de l’arqueologia balear. El jaciment, un dels més rellevants de la cultura talaiòtica, és el poblat més gran de les illes. Justament allà, concretament al recinte de taula del poblat, s’hi va fer aquesta troballa també excepcional: una figureta de bronze d’uns 15 cm que representa un déu egipci el culte del qual estava relacionat amb la medicina.
El primer mil·lenni abans de la nostra Era el Mediterrani era un mar que unia. Comerciants, però també objectes de moltes cultures, viatjaven des de tots els confins. Aquí només tenim constància de navegants grecs i fenicis -posteriorment anomenats púnics- però n’hi devia haver de moltes més provinences. Segons l’explicació tradicional, en una data imprecisa que pot anar des del segle VI al III a.n.e., un d’aquests comerciants hauria fet arribar fins a Menorca una figureta del Déu egipci Imhotep. La figura, sempre segons aquesta interpretació, hauria estat un objecte de prestigi que algun cabdill local hauria ostentat sense massa relació amb el significat original de l’escultura, és a dir, independentment dels atributs del déu a Egipte.
Al voltant de les famoses taules menorquines, aquestes construccions que recorden una lletra «T» feta en dues grans pedres, hi ha sempre un edifici segurament similar als santuaris mallorquins de la mateixa època on es realitzarien els sacrificis i el culte a la divinitat que representés la taula. A la dècada dels anys 40 del segle XX el Sr. Joan Flaquer i Fàbregues va excavar el recinte de taula del poblat de Torre d’en Galmés. Anys després, als anys 70, un equip dirigit pel Dr. Guillem Rosselló Bordoy va reexcavar el que havia deixat Flaquer i va ser llavors que va aparèixer la figureta. Un detall important: el lloc de la trobada no era central sinó un racó del recinte. Amb la figureta del déu, a més, s’hi va trobar una petita pica de marès i dos objectes -dues llancetes- similars als dels cirurgians antics.
Es tracta de l’única figura d’aquestes característiques descoberta en context arqueològic fora d’Egipte, però, a més, ha suscitat un debat molt interessant entre els arqueòlegs. En principi Rosselló Bordoy va suggerir que la peça hauria arribat com a un objecte de prestigi portat per comerciants forans, però l’arqueòloga Irene Riudavets recentment ha proposat una hipòtesi alternativa. Resulta que trobar una representació d’Imhotep com a metge a un santuari de la cultura talaiòtica (o posttalaiòtica) associada a objectes que poden ser els necessaris per al culte del déu és molt més significatiu que haver-la trobat, per exemple, dins una casa del poblat. Per això, seguint la proposta de Riudavets, la troballa dels objectes associats al culte podria implicar la presència d’un estranger a Menorca. Per aquesta investigadora és possible que hi hagués algú que necessitava realitzar un ritual al seu déu i li van deixar un raconet del santuari local. Podria ser un metge egipci -els egipcis eren famosos pels seus coneixements mèdics- que va recalar o es va establir a Menorca? Pot ser. També hi ha la possibilitat que fos algú que conegués el culte i no fos ni egipci ni metge, però seria estrany, igual que la figureta fos un objecte valuós sense altre significat.