skip to Main Content

“M’imagín el dia en què coincidiran n’Aina de dama i en Toni de cossier i sortiran de ca nostra”

Toni Bassa (Manacor, 1974) deixa els cossiers després de 25 anys de ballar i viure moments especials. Després de la retirada, explica com ha estat l’experiència que va arrancar el 1997 i quins desitjos de futur té relacionats amb aquest grup.

Després de 25 deixes els cossiers. Per què? Què t’ha motivat?

No és que hi hagi un punt especial, simplement que el número ja el podíem utilitzar i els 25 anys ja són una bona data. Hi ha l’entrada de cossiers joves i els llocs ja estan ben ocupats amb els nous. És per això que ja puc passar al costat i passar-ho bé a l’altra part. A qualque moment hem de deixar-ho i ho he triat així. Vaig començar el 1997 i com el primer any de Covid no es va ballar, em sortien 25 vegades.

Quina va ser la darrera sortida?

Vaig sortir el divendres, però no vaig voler fer una cosa molt gran perquè als cossiers tots som importants. Durant el temps que ballava no hi vaig pensar, però si quan la gent s’acostava i m’ho recordava. Les sensacions no varen ser molt diferents de les altres sortides, però sí que esperes no haver-te equivocat. Estic content. Va ser una sortida com les de sempre. Crec que ho recordaré més l’any que ve quan s’acosti el moment de sortir i veure que no m’he de vestir. I de la primera sortida record poc, els nervis eren mal de dur.

Els nervis van desapareixent?

Sí i per la meva part fa molts d’anys que no en tenc. D’emoció sí. Surt ben tranquil i ben xalest als balls. Com que cada any et trobes amb cossiers nous, els ajudes i els expliques com van les coses, el que et tranquil·litza perquè veus com confien en tu.

Els moments especials a les ballades sempre han estat els mateixos?

Feim dues sortides a l’any i cada sortida té la seva part especial. Per jo, el diumenge que acabam a l’església és el més important dels dos dies. El divendres és el dia més festiu, però poder fer la processó dins l’església el diumenge és la part que més m’emociona.

Teniu qualque anècdota?

Hi va haver un any que en Just es va fer mal quan ballàvem i li va pegar mal a la cama. Per sort teníem altres cossiers que ens acompanyaven i vàrem haver d’entrar a una casa particular per canviar-los la roba i continuar ballant. Pareixia que no havia passat res.

I el moment més especial?

Els dos anys que la meva dona va ser dama i un dels dos anys vàrem sortir de la casa del meu pare i la meva mare. Igual que quan vàrem sortir de cals sogres. Veus que tota la teva família col·labora preparant el menjar i saben que la festa és grossa.

I ara què passarà?

Fer-me enfora és impossible i, a més, si no hi ha res de nou, el meu fill Toni començarà a assajar l’any que ve i la meva filla Aina fa anys que assaja. No amollarem i estarem pel que necessiten. M’imagín el dia que coincidiran n’Aina de dama i en Toni de cossier i que sortiran de ca nostra. Fins i tot, he pensat aquest dia demanar per ballar amb ells qualque ball.

Voldries afegir qualque cosa més?

La figura de cossier ha perdut força i tot se centra en la dama, que sempre ha estat la protagonista, però no tant com ara. S’hauria d’igualar.

Back To Top
Search