Miquel Oliver va ser proclamat batle dissabte passat per tercera vegada. No podem dir consecutiva perquè la moció de censura de fa vuit anys va intercalar dos batles conservadors en aquest cicle triomfant del líder de MÉS-Esquerra. Ja s’han fet les lectures pertinents dels resultats d’aquestes darreres eleccions, que presentaven com a dada més sorprenent la irrupció de l’extrema dreta al consistori manacorí, amb dos regidors de Vox. No és debades que Esteve Sureda juràs el càrrec “per déu i per Espanya”.
La resta de resultats dels altres partits era dins la majoria de travesses. MÉS-Esquerra pujava, el PSOE es mantenia, el PP pujava a l’onada Feijoo, i AIPC es mantenia (a la fi, però, els portenys perderen el tercer regidor). Amb aquest nou equilibri de forces tot semblava dat i beneït perquè es reeditàs el pacte entre MÉS-Esquerra i PSOE, amb el possible afegitó d’AIPC, ara sí, tolerat, i fins i tot volgut, tant per uns com per altres.
Al ple d’investidura, però, i també en les informacions que havien anat sortint les darreres setmanes, es detectava que qualque cosa no anava com hauria calgut esperar. L’estranya trobada de Núria Hinojosa amb Maria Antònia Sansó, la demanda de batlia, i fins i tot altres qüestions en què els socialistes demanaven més presència al govern municipal, destil·laven una lectura segurament incorrecta, per excessiva, dels resultats electorals. En les bregues, per descomptat, no tot es perd per una banda, i els atacs velats i les punyalades, han anat i vengut durant tot els darrers quatre anys d’una banda cap a l’altra. La convivència no ha estat senzilla. I ja es preveia que les negociacions serien dures. Cadascú ha de saber jugar el seu paper i saber llegir els resultats. A les eleccions municipals, la força guanyadora té sempre molt de camí fet, i només una aliança contrària que reunesqui la majoria absoluta la pot desbancar. El PSOE manacorí, per tant, no tenia més opcions que pactar amb la dreta si volia optar a la tan desitjada batlia, un caramel que MÉS-Esquerra no volia compartir, atès que havia resultat més guanyador, encara, de les eleccions.
Tot sembla indicar que, tot i que el PSOE s’aferra al miracle de darrera hora, el govern municipal partirà en minoria, amb els set regidors de MÉS-Esquerra i els dos d’AIPC. L’arribada del PSOE, per contra, si s’esdevé, haurà de ser en diferit, i qui sap quan… La tensió que es respirava dissabte passat al Ple d’investidura podria esclatar en qualsevol moment i qui sap si les relacions entre MÉS-Esquerra i el PSOE podrien trencar-se definitivament. En qualsevol cas, l’aritmètica municipal no sembla donar gaire marge de maniobra als socialistes manacorins per forçar la negociació de la seva reentrada a l’equip de govern. Veurem on s’ajeu, en Gelat.
