Les cròniques socials referides a monarques, famílies reials, aristòcrates i altra gent riquíssima, quan han de fer referència a la participació en qualque esdeveniment popular que, presumptament, no està a l’alçada de la seva categoria, solen començar amb la frase feta “Com un ciutadà més…”. Així podríem començar idò nosaltres també la nostra. Ahir arribaren ses majestats els reis d’Orient, també va sortir a rebre’ls, “com un manacorí més”, Rafel Nadal i Parera, el marquès de Llevant, que hi acudí amb el terrat ben tapat, perquè són dies de fred intens. Segurament dos aspectes han confluït a fer que l’extennista sigui present els darrers anys a celebracions com la colcada dels Reis o les festes de Sant Antoni: d’una banda, la seva retirada, que li ha permès ara disposar de més temps i de ser més per Manacor i, per tant, poder participar de les coses que participen la resta de mortals; de l’altra, evidentment, la seva ara ja doble parternitat. De ben segur que els petitons Rafel i Miquel ja estaven ben endarrer de veure si ses majestats havien pensat en ells o si, per paga, qui havia passat per ca seva a Portocristo havia estat el malvat i mascarat rei carboner…
Caldrà veure si qualque any Nadal decideix passar a l’altre costat de la festa, com diuen les males llengües que ha fet el seu amic, exentrenador i també exnúmero u del tennis mundial Carlos Moyà.
