skip to Main Content

Una feina de dècades que quedarà per a sempre

La revista Perlas y Cuevas, en un acte entranyable al Teatre de Manacor, va escenificar el seu final, que acabarà de certificar-se amb la publicació del seu darrer número aquesta etmana, després de 63 anys d’existència.
Com els  grans futbolistes. Com ho fan també els grans cantants. O fins i tot els toreros més mítics. Perlas y Cuevas se n’anava i  ho volia fer per la porta gran. Les instal·lacions del Teatre de Manacor acolliren novament generoses l’acte de comiat d’una publicació que ha sortit al carrer de forma ininterrompuda durant 63 anys. Primer de forma quinzenal i més darrerament una vegada cada mes.
L’acte, conduït amb l’ofici a què ens té acostumats per Maria Magdalena Gelabert, va comptar amb la participació en primera instància de l’investigador Antoni Tugores, que va fer un resum succint i telegràfic de les principals notícies publicades per la revista entre els anys 1969 i 1979. Es referí, Tugores, als primers efectes del boom turístic, al creixement urbanístic de la vila manacorina i a la crisi del petroli. També al canvi de règim i a l’arribada al poder de l’Ajuntament del primer batle en democràcia, Llorenç Mas. Cridà molt l’atenció, però, l’enfocament cultural que hi donà, amb referències objectives, i gens velades, de les polèmiques entre el director de la revista, Rafel Ferrer Massanet i l’escriptor Miquel Àngel Riera, unes polèmiques bastides entorn dels  premis Ciutat de Manacor.
Després prengué la paraula Rafel Puigserver, president de l’Associació Premsa Forana de Mallorca, que recalcà que “les pàgines de Perlas y Cuevas queden per ser llegides en el futur que comença avui”. Antoni Ferrer, director de la publicació, tengué paraules de record per a son pare i sa mare i també per a tots els col·laboradors, més de 300, que
ha tengut la revista durant aquests 63 anys.
La participació institucional va córrer a càrrec del diputat del Partit Popular Rafel Nadal Barceló, de la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Antònia Roca, i del batle de Manacor Miquel Oliver.
Entre parlament i parlament, els incombustibles Tomeu Matamalas, Martí Gomila i Pep Albas amenitzaren la vetlada amb un graapat de cançons molt manacorines. La darrera, “Mi perqueña Rosita”, d’aires molt seixanters, i d’una ingenuïtat “prístina”, escrita pel mateix Rafel Ferrer Massanet.
Back To Top
Search