“Una història de dues ciutats”

Club de lectura de Porto Cristo

A Porto Cristo funciona un Club de Lectura des de fa un parell d’anys. Durant aquest temps hem llegit i comentat uns quants llibres. Ara la nostra idea és fer-vos arribar aquests comentaris i sensacions que ens han procurat la lectura i posteriors trobades per comentar i compartir aquests llibres.
Volem començar amb una de les novel·les que més ens han agradat. L’autor, Charles Dickens, va escriure Una història de dues ciutats durant l’any 1859, i va aparèixer publicada per entregues setmanals en un diari.
Aquesta novel·la és particularment diferent de les altres que va escriure, les quals es basen majoritàriament en històries protagonitzades per nens o adolescents i mostren una intenció de denúncia de la societat britànica de l’època. En aquesta novel·la es narra les vides d’una sèrie de personatges cap al final del segle XVIII, en els moments de la Revolució Francesa, i transcorr entre Anglaterra i França. Més concretament entre Londres i París. D’aquí ve el títol del llibre.
Ja de bon començament ens fixàrem en l’inici de l’obra: “Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la saviesa i la de la ximpleria; era l’època de la fe i l’època de la incredulitat; l’estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació; tot se’ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res”.
A més d’una mostra d’estil, també ens introdueix al cor de la novel·la: Anglaterra-França, Darnay-Carton, odi-amor, vida-mort, sacrifici-venjança, misèria-riquesa, fam-golafreria, benestar-sofriments, llibertat-presó … Aquesta “repetició” i l’ús de “llistes” és una característica de Dickens que ens cridà molt l’atenció. Vérem que les feia servir per descriure els personatges i els ambients d’una manera que els feia més complets.
L’ambientació dels llocs on transcorr la novel·la està molt aconseguida i no és gens supèrflua. T’adones que el que et mostra en les seves acurades descripcions és el necessari per l’acció de la novel·la. El mateix que passa amb l’aspecte dels diferents personatges. Dickens en aquest apartat era tot un mestre.
L’autor descriu els seus personatges d’unes quantes maneres: l’una és la física (edat, estatura, ulls, cara, cabells, etc.), l’altra sol ser per la seva vestimenta i per la manera de dur-la; i la tercera pels fets que aquests realitzen i per les converses que mantenen. O sia, a les dues primeres l’autor ens diu com són els personatges; a l’altra ens mostra com són. D’aquesta manera Dickens ens els fa més vius, més veritables.
I què conta “Una història de dues ciutats”? Amb una trama d’intriga perfectament orquestrada per l’autor, i que ens va apassionant més i més a mesura que anam llegint, de manera que no podem deixar el llibre, ens conta una història d’amor, de sacrifici, de traïció, de sang, de sofriment i venjança… La família Manette i en Charles Darnay, juntament amb Sidney Carlton i altres personatges es veuen involucrats en la Revolució Francesa i aquest fet és transcendental en les seves vides.
No volem, i no podem, contar res de l’argument perquè si voleu llegir la novel·la, cal que l’aneu assaborint a poc a poc, com es mereix. Que us fixeu, com nosaltres, en els títols dels capítols, en els títols de les tres parts que componen la història, amb la manera com l’autor va creant la intriga al voltant dels seus personatges.
Com hem comentat al principi, aquest és un dels llibres que més ha agradat a tothom. I del que recomanem la seva lectura de manera unànime.