Skip to content

Una història de pirates (II)

*Valentes Dones de 1967 Francisca Coll Vicens i Carmen Bauzà. En Barrut és Guillem Bernat Ferrer. Foto del Col·lectiu de Pageses de Sóller

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

El mes passat parlàvem d’una de les històries més apassionants relacionades amb la pirateria a l’illa de Mallorca, el desembarcament de més de 1500 pirates a la vall de Sóller el dia de Sant Ponç de 1561. Aquest episodi, encara avui commemorat pels habitants de Sóller cada mes de maig a la festa del Firó, és conegut gràcies a les fonts de l’època, que ens permeten un detall inusual en altres esdeveniments històrics. Per això, la incursió pirata i la derrota dels invasors té moltíssimes històries associades, amb noms propis, com el del Capità Angelats i situacions desesperades, com la que sofriren les germanes Catalina i Francisca Casasnoves de Can Tamany, les Valentes Dones.
Si bé és cert que tant les dues germanes com un germà seu son personatges reals, la documentació sobre l’episodi que les feu conegudes data de més de 50 anys després dels fets i, per tant, aquests documents poden ser el recull de tot allò que es contava sobre elles i la seva actuació durant el dia del desembarcament corsari, no una narració de fets objectius. Així i tot, els historiadors estan d’acord en considerar la llegenda com un episodi basat en fets reals. Si recordam els esdeveniments que descrivíem el mes passat, la força desembarcada es dividí en dues meitats. Mentre una meitat es dirigia a Sóller pel camí més curt, i trobava els sollerics armats al Pont d’en Barona – batalla que es commemora encara avui i que resultà amb victòria local- l’altra meitat dels corsaris es dirigiren a Sóller per un altre camí, un camí que els dugué a entrar al poble i a poder saquejar part de la vila, però que també passava per Can Tamany. Allà, segons la llegenda, uns quants dels invasors es varen entretenir a saquejar la casa, que romania tancada, amb les dones de la família dins “totes soles”, amb el resultat d’un mort i altres (dos?) corsaris foragitats. Aquest és el relat, amb el detall de la barra de la porta presumptament usada per l’homicidi en defensa pròpia, que ha generat un mite dins l’imaginari col·lectiu illenc relacionat amb l’ increïble coratge de dues dones. Dues dones segurament analfabetes i pobres (sabem que una d’elles, al final de la seva vida, va haver de subhastar la roba per afrontar els deutes) i que, en una situació desesperada, actuaren amb un coratge exemplar i repel·liren l’enemic.
Per això, a la recreació dels fets de l’11 de maig de 1561 que es fa avui, elles són dos dels personatges més importants. Res de tot això ens ha de fer perdre de vista el masclisme de la societat mallorquina del segle XVI (i diria de la societat mallorquina de llavors fins ara) que va considerar meritori el seu comportament perquè, simplement, pel fet de ser dones, no se’ls suposava un coratge que ja sabem que els sortia per les orelles. Una societat mallorquina del segle XVI que les condemnava a la pobresa per ser dones i no tenir un home a la casa.
Com sabem, una de les germanes va acabar els seus dies en la pobresa més absoluta i és probable que aquest fet estigui relacionat també amb què el germà de les valentes dones, Joan Casasnoves, fos mort el dia del desembarcament, deixant a dues dones valentes “totes soles”.

Back To Top
Search