Skip to content

Adeu al primer curs escolar amb el retorn del PP al Govern

Montserrat Nadal
Ha conclòs el curs 2023-2024, que ha suposat la tornada del Partit Popular al capdavant de la Conselleria d’Educació, marcat pels intents d’implantar el Pla Pilot per a la Lliure Elecció de Llengua a primària, en aplicació de l’acord de legislatura entre el partit de Margalida Prohens i Vox.
El conseller Antoni Vera ha repetit per pa i per sal que el Pla era voluntari i que, en cap cas, contradeia la normativa vigent, cosa que no és certa. En tot cas, per la pressió de l’extrema dreta a l’hora d’aprovar el sostre de despesa dels Pressuposts de la comunitat autònoma per a 2024, s’hi destinen 20 milions d’euros, que arribaran a 60 si comptam tot el curs escolar 2024-2025!!
Els cants de sirena del PP no han fet gaire efecte i cap centre públic ha manifestat la seva voluntat de sumar-se a la proposta de segregació lingüística, tan sols uns pocs centres concertats han expressat l’opció de contribuir a la separació de l’alumnat en funció de la llengua triada. Una vegada més els equips directius i el professorat han demostrat tenir més seny que l’Administració, a part de fidelitat a la llengua i al país i coherència pedagògica amb el projecte educatiu i el projecte lingüístic de centre.
Grupuscles com PLIS, Hablamos español i el partit polític Vox ha mostrat la seva disconformitat amb el Govern i li han retret l’excessiva debilitat i manca de decisió a l’hora d’implantar l’enèsim intent d’arraconar el català del sistema educatiu. Tot recordant Estellés, citarem de bell nou allò de: “no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”.
Hi ha un altre aspecte que cal denunciar del primer curs amb la dreta al poder: l’avenç imparable de la privatització de l’ensenyament, un fet que es dona en distints nivells. Per una banda, l’aposta per la “universalització” (aquest és l’eufemisme que empren) de l’etapa 0-3, amb un grapat de convocatòries i recursos per a la concertació d’aules d’aquesta etapa d’infantil. Segons dades recents, 4 de cada 10 places 0-3 assignades per al pròxim curs són concertades, tal com figura a les llistes definitives d’admissió publicades recentment. I encara creixerà més quan es reparteixin les 1.249 vacants, ja que una gran majoria són en centres privats subvencionats.
També s’han concertat aules de batxillerat, com ha passat a Menorca; i cal tenir present que en el seu origen el concert estava pensat per a les etapes educatives obligatòries, que segons la normativa vigent són les de primària i secundària.
Un altre front han estat els intents de canvi en el Decret d’escolarització, per a incloure-hi el punt per altres germans en el centre, que perjudica l’alumnat nouvingut i és una falca més en contra d’una distribució equitativa dels infants amb necessitats entre tots els centres sostinguts amb fons públics. També hi ha hagut modificacions amb la reducció de les zones escolars de Palma, amb l’objectiu del districte únic, amb els efectes que suposa en la segregació escolar.
Cal destacar positivament les passes en el reconeixement de la insularitat (caram, vivim a unes illes!), la qualificació de places de difícil cobertura a Formentera, Eivissa i Menorca i la negociació, encara insuficient, de complements de residència adaptats a la realitat de cada illa per a fer front al problema estructural d’accés a l’habitatge.
Un Govern que ha demostrat un tarannà dialogant, però ha anat fent la feina amb subtilesa, no com en temps d’en Bauzá, en contra de l’escola pública i del català a les aules. La lluita continua.
Back To Top
Search