El passat dissabte el celler algaidí de Can Majoral convocava la darrera de les tradicionals veremades col·lectives que solen fer acompanyats d’amics i simpatitzants que s’havien volgut sumar a la feina. A les 8 h del matí convocaven tothom a peu de vinya, per començar a collir el raïm que es convertirà en vi i que a partir de 2027 podrem començar a tastar. Entre els assistents, qualque manacorí hi havia i és que a Can Majoral, part de la família política és de la capital del Llevant.
Una quarantena de persones, cadascuna amb el seu poal i les seves tisores encetaven la feina entre enfilalls de vinyes de raïm esquitxat d’argila blanca per lluitar contra les plagues sense rompre la filosofia ecològica que caracteritza el celler. Es va començar amb el cabernet. Després es passava a una de les varietats típiques de Mallorca, la gorgollassa. Caminant entre vinyes en un dia, per sort, poc calorós, s’acabava la feina, de nou, amb més cabernet. Una feina gairebé meditativa: tallar, revisar el raïm, posar-lo dins el poal. De tant en tant, quan és ple, volcar el contingut del poal en una de les caixes situades estratègicament al llarg de les vinyes. Unes caixes que posteriorment, els tractors recullen per dur al celler.
La gernació xerrava tranquil·la mentre feia feina i els més experimentats explicaven com la sequera es fa notar en el raïm: no és manco bo, però sí que l’apreciaven més manco abundant. El resum de tot són 2202 kg de cabernet, que es convertirà amb Butibalausí negre i 1157 kg de gorgollassa, per aquest vi monovarietal Gorgollassa. Això és un total de 3359 kg de raïm.
Can Majoral és una empresa familiar que va començar l’any 79 i manté, amb les veremades col·lectives, certes tradicions. Una d’elles és una berenada compartida que arribava just després d’una feinaque es va allargar durant unes tres horetes, aturant abans que la calor començàs a estrènyer. Poals, tisores i mans netes abans d’omplir la panxa!
L’equip de cuina havia preparat pa amb oli i embotit i unes albergínies farcides que feren les delícies dels assistents. Tot regat amb vi, és clar, i amb una mica de dolç per tancar l’estómac satisfet. A la fresca, els assistents recuperaven forces i conversaven plàcidament. Els majors i els petits compartien un espai ple d’aquella màgia que tenen les coses senzilles.
Una altra d’aquestes tradicions és lectura d’una glosa de l’amo Andreu ‘Trinxet’ que amb 95 anys conserva un cervell privilegiat. Una glosa que deia així:
Ja s’acaben ses vermades
des celler can Majoral
sempre són anomenades
hi ve molt de personal
que han vengut altres vegades
i passen ses matinades
posant raïm dins es poal.
L’amo vell diu: aturau,
ara hi ha sa berenada
perquè la vos heu guanyada
trob que heu fet un bon jornal!
Amb la seva glosa es tancava el jornal de feina col·lectiva. Després els assistents demanaven a na Mireia que digués quants quilos s’havien recollit: amb els seus càlculs que deia inventar-se no se feia enfora del que després sabríem. Ara, tres diets més de feina per acabar definitivament la verema.
