A Manacor li faltava un festival de poesia. I ha arribat, en aquest cas a Portocristo, l’indret on Miquel Àngel Riera va escriure, tancat a la torre de Miamar, la majoria dels seus llibres i dels seus versos.
Ara, amb la primera edició de MAR Poètic celebrarem Miquel Àngel Riera.
Tot començarà el diumenge 21 amb una recollida d’objectes tornats per la mar, a càrrec de les organitzacions Pescatruis i Mare. La concentració per participar en aquesta activitat serà al passeig de la Sirena a les onze.
El dijous 25 veurem Pau Debon allunyat d’Antònia Font i en un altre context. Debon canta Suau és una proposta artística que intenta agermanar Poesia i Música. El pianista Antoni Bujosa ha creat una música original al servei de tot un conjunt ampli de poemes del poeta mallorquí Pere Suau, per tal de fer un recorregut per bona part dels
diferents llibres que conformen la trajectòria literària del poeta. El resultat són 10 poemes recitats per Pere Suau amb el piano d’Antoni Bujosa, 9 poemes cantats
pel vocalista d’Antònia Font, Pau Debon. Un poema, que combina la recitació de Pere Suau i la veu de Debon i dues peces de piano sol, inspirades en poemes de Suau.
El divendres 26 els objectes extrets per la mar prendran forma amb el Taller Ofrenes, amb la participació d’alumnat del CEIP Ses Comes i del CEIP Mitjà de Mar. Els més grans, els de l’IES Portocristo podran participar a un taller de fotografia amb Abraham Calero i a un de dansa amb Roser Galmés i Marga Salas.
El mateix dia, a les 19h, Viva!, un muntatge de memòria i sanació. “Fa gairebé 50 anys, en un petit poble de Castella, Pepe, el meu avi, va matar a María, la meva àvia.
Me’n vaig assabentar molts anys després, gairebé per casualitat”. VIVA! és la història d’un feminicidi comès en plena dictadura franquista. La història d’un tabú social i
familiar. En l’escenari, un escriptori. En l’escriptori, objectes que es disposen a reconstruir la història. Sense oblidar mai el poder salvador de l’humor, VIVA! qüestiona la responsabilitat col·lectiva implícita en els actes individuals, la capacitat d’una societat de reparar-se i transformar-se.
I a les 20.30h, gloses, amb “Tira’m un vers i et tornaré la MAR”, amb la participació dels Glosadors de Mallorca, perquè
les gloses són fetes de versos i els Glosadors de Mallorca cerquen la inspiració a partir de mots d’alta volada, i els de Miquel Àngel Riera volen amunt i si els podem
engospar o interpretar amb tonades i estructures diverses, segur que la poesia oral improvisada serà més a prop de la Poesia, en majúscula i sense adjectius. Veniu a veure el llançament poètic i a navegar dins la MÀR gran. Maribel Servera, Mateu Xurí, Pau Riera, Alícia Olivares i Joan Toni Sunyer donaran forma a aquesta proposta.
L’esclafit de tot plegat arribarà dissabte dia 27 de setembre. El dematí amb “Musicatura”. No és un concert ni tampoc és un recital. Idò que hi fan les lectures de Jaume Cabré, Santiago Russinyol, Maria Escalas, Maria-Mercè Marçal… o les músiques de Matílde Escalas, Frédéric Chopin, Isaac Albéniz, Felip Pedrell, Eric Satie, Bach, Schumann, Beethoven? Musicatura és un diàleg entre dos amics, entre na Maria i en Xisco o entre la música i la literatura. Musicatura, és un lloc on la música d’arreu i una tria
de la literatura catalana es topen i dialoguen en un joc de miralls.
A les 17.30h es varà una visita a Miamar, la casa de vida, d’estiu i de creació de Miquel Àngel Riera, amb una actuació de Tomeu Matamalas i Pep Alba. El mateix dia i al mateix lloc, a les 18.00h Guillem Galmés recitarà els poemes d’El pis de la badia. I el vespre, a les 21h, al Centre de Cultura de Portocristo, el mateix Guillem Galmés farà una lectura dramatitzada de Morir quan cal. Es veu que la complexió de la persona, un moment donat, jas!, fa tomb. Tot canvia, en un dir i no dir. L’adolescència és moment de descobertes, però també de trencament i ruptura. En aquesta adaptació lliure de Morir quan cal es conta la història d’un adolescent que es veu empès a enfrontar la seva metamorfosi personal enmig d’un panorama turbulent en guerra. Tot allò que abans era sagrat mostrarà el seu caire més animal: la família, el poble, els amics… Enmig d’aquest esbucament, una espurna de d’esperança: el descobriment del sexe i el desig amorós d’un cos. De quina manera es pot trobar la salvació quan es perd allò que més s’estima? Què succeeix quan la vida perd les anses?
Les entrades a tots els espectacles són a Enviumanacor.cat
