Fires i Festes a través de la pantalla. El pregó d’enguany, en modalitat en línia, estava previst pel dia 29 de maig però finalment es farà el proper divendres 5 de juny, per mor del dol estatal establert pel govern espanyol. Parlam amb les cinc persones que enguany participen al pregó: Andreu Alba, Mia Aerts, Margalida Cortés, Neus Salas i Miquel Galmés.
Margalida Cortés: “Hem treballat amb aquelles persones que, dins la normalitat, queden fora del sistema”
Margalida Cortés treballa com a treballadora social a una ONG i des de l’inici de la pandèmia ha viscut un trasbals en l’àmbit laboral. “Nosaltres ,i també altres àmbits, hem hagut d’actuar en una situació de caos, on tot ha estat nou i hem hagut d’anar reprogramant la feina en el dia a dia, adaptant els espais a les mesures de seguretat i poder continuar fent suport a les persones que més ho necessiten” diu la treballadora social.
Així mateix, explica que s’han anat aprovant ajudes extraordinàries i, en el seu lloc de feina, han pogut atendre a moltes persones que ni tan sols poden accedir a tràmits telemàtics i que, en una situació de confinament com la que hem viscut, era complicat poder arribar-hi. “Al principi era molt frustrant però ens hem hagut d’adaptar sobre la marxa”.
A més, Cortés recorda que en poc temps han passat per diverses fases i han atès persones amb un perfil nou i diferent del que havien atès fins ara. En aquest sentit, destaca que, a més dels ajuts donats a partir de fons propis, també han fet suport al govern de la comunitat a l’hora de repartir la Renta Social Garantida: “Des de l’entitat on treball s’ha fet suport al repartiment d’ajudes aprovades pel govern balear perquè l’administració no tenia els mitjans per arribar a aquestes persones” explica Cortés mentre afegeix que “hem treballat amb aquelles persones que, dins la normalitat, queden fora del sistema: sabíem que teníem gent en situacions crítiques però aquesta crisi ha visibilitzat que són moltes més de les que ens pensam. Es tracta de persones que no figuren en els registres dels nostres ajuntaments però que viuen als nostres barris: no podem fer com si no existissin”.
Cortés explica que, de tot d’una, quan la varen contactar per participar al pregó, es va sentir desconcertada però quan li varen explicar el format i els membres que hi participarien, li va fer il·lusió que la seva professió tengués un paper i un reconeixement: “Crec que és important que s’hagi pensat en les persones del món del sector social i que es vulgui visibilitzar en un espai com aquest” afirma Cortés.
D’altra banda, reconeix que es va posar una mica nerviosa a l’hora de la gravació però també va ser una experiència divertida i està satisfeta d’haver-hi pogut participar.
Finalment, pel que fa a la seva intervenció en el pregó explica que “pot ajudar a pensar sobre tot allò que ha passat dins l’àmbit social i és una convidada a reflexionar, obrir la ment i encaminar el treball sobre totes aquestes qüestions que hem descobert arran de la crisi de la COVID-19” i afegeix que “s’han de fer canvis per tal d’incloure totes les persones”.
Andreu Alba: “Em fa il·lusió poder representar la veu de tots els companys i companyes de la policia local”.”
Alba és policia local i des de fa 8 anys exerceix com a Policia Tutor a la zona de Porto Cristo i s’Illot. “Quan em varen explicar com seria el format em fa il·lusió poder representar la veu de tots els companys i companyes de la policia local”.
En referència al seu discurs, explica que, tot i que el contingut del pregó és secret, explica que “es tractarà d’un pregó emotiu i solidari que parlarà molt del poble” afirma Alba. A més. el policia afirma que durant la gravació del pregó tot va ser molt fluid i està satisfet del resultat. També considera que es tracta d’un format molt resolutiu i “al qual ens hem d’anar acostumant perquè les noves tecnologies ens duen cap a noves realitats i maneres de fer i ens hi hem d’acostumar” diu el policia tutor.
Així mateix, Alba creu que han estat moments complicats per molts de sectors i creu que, als cossos policials “ens ha tocat estar a primera línia, amb una mirada molt més social i propera, molt centrada en el poble”. D’altra banda però, no es vol oblidar de l’enorme importància del col·lectiu sanitari, que segons ell ha estat el pilar d’aquesta crisi.
Finalment, Alba remarca el seu agraïment a l’Ajuntament per haver pensat en la Policia Local i per haver pensat en ell per representar-la: “Per jo és un orgull immens i em va emocionar molt quan m’ho varen comunicar”.
Mia Aerts: “Em van demanar si em feia il·lusió presentar les festes en nom de tots els nins i nines de Manacor
Mia Aerts té 11 anys, és alumna de la Puresa de Maria i representant d’aquesta escola al Consell d’Infants de Manacor.
Ella serà la pregonera més jove d’aquesta edició de les Fires i Festes i explica que “es van posar en contacte amb jo perquè form part del Consell d’Infants i com que hem anat penjant alguns vídeos a les xarxes, em van demanar si em feia il·lusió presentar les festes en nom de tots els nins i nines de Manacor” afirma Aerts. En aquest sentit, explica que li va fer molta il·lusió que li diguessin i que ha estat una experiència divertida. Així i tot, confessa que quan la presentadora la va fer passar per començar la gravació de la seva part del discurs es va posar una mica nerviosa perquè “tots eren més grans que jo” i perquè “quan em pos nerviosa em costa una mica parlar en català i em vaig equivocar alguna vegada” diu Mia, però afegeix que finalment se’n va sortir i està molt contenta amb el resultat: “Finalment em van aplaudir i tot però em va fer una mica de vergonya”. A més, explica que “vam fer un guió, que era bastant llarg i em van dir que no feia falta que me l’aprengués de memòria però sí que estigués familiaritzada amb el discurs”. A més, la jove alumna ha practicat la seva part del pregó, diverses vegades a casa amb la seva família.
Pel que fa al text, explica que tracta sobre com ha anat passant el confinament: “El meu discurs tracta sobre com vaig començar la quarantena i sobre com he anat a millor a mesura que han anat passant els dies” diu Aerts. A més, explica que té una frase final, amb la qual vol animar a tothom a estar bé”.
Neus Salas: “La línia principal de la intervenció és l’agraïment a la població i també a les institucions”
Neus Salas és la coordinadora del Centre de Salut de Manacor i també serà pregonera enguany. “Al principi em va fer molt de respecte perquè jo no som gaire mediàtica però que l’Ajuntament pensàs en el Centre de Salut ens va fer molt contents”. En aquest sentit, confessa que prefereix aquest format digital la tranquil·litza i creu que és una bona solució donades les circumstàncies.
Pel que fa a la feina d’aquests darrers mesos, Salas afirma que el format s’ha modificat, amb canvis de protocols i amb molta feina telemàtica i telefònica per poder filtrar possibles casos de coronavirus. De fet, creu que tot plegat “pot ser una oportunitat pels pacients que tenen dificultats per venir al centre o per agilitzar tràmits burocràtics” diu Salas.
D’altra banda, pel que fa al discurs, la coordinadora explica que “la línia principal de la intervenció és l’agraïment a la població i també a les institucions perquè tothom ha posat de la seva part: nosaltres sols no hauríem pogut i ens hem sentit molt recolzats” diu Salas.
Miquel Galmés: “El protagonisme no és meu, és de la pagesia i dels pagesos”
Miquel Galmés és pagès, membre de la junta directiva d’Unió de Pagesos i un dels cinc pregoners d’enguany. Galmés explica que durant el confinament hi va haver una mobilització per part dels pagesos en diferents pobles per dur a terme tasques de desinfecció. Ell fou una de les persones que va coordinar la pagesia a Manacor i creu que “és tot un detall que l’Ajuntament vulgui reconèixer la tasca de la pagesia, el seu espai i la seva importància”
Això sí, vol deixar ben clar que ell ha estat un simple representant: “el protagonisme no és meu, és de la pagesia i dels pagesos que van sortir desinteressadament per la causa” diu Galmés.
Així mateix, Galmés explica que per ell és un orgull poder representar el col·lectiu i poder fer valdre la pagesia. A més, comenta que la gravació va ser un procés molt agradable i es va sentir molt realitzat.
Pel que fa al discurs, explica una de les parts que vol destacar és que “malgrat que la pagesia com a sector econòmic suposa poc, sí que podem veure com segueix present i continua cridant l’atenció de la gent perquè forma part de la nostra tradició, sobretot en el marc de festes” diu Galmés. Així mateix, considera que és feina de tothom reivindicar la pagesia, no només des d’un punt de folklòric sinó també econòmic i “s’ha gratificar aquell qui fa la feina”.