skip to Main Content
Epidèmies, Estat De Benestar I Eficiència Estatal (I)

Epidèmies, estat de benestar i eficiència estatal (I)

Peu de foto: “L’Hospital General fou la continuació de l’Hospital de La Sang fundat al s XV pel franciscà Pare Catany, per tal de unificar i dotar d’un major espai una sèrie d’hospitals de petites dimensions, ineficients, repartits per l’antiga Ciutat de Mallorca. De l’edifici medieval només se’n conserva l’església i alguns elements de l’accés a l’Hospital.”

Durant la darrera crisis econòmica els mitjans de comunicació i el món del periodisme divulgaren la idea, procedent del lloc comú, per la qual l’estat del benestar fou una invenció europea d’entre la postguerra i els anys 1970s. Si bé podem considerar Europa i aquests anys com el lloc i el període daurat, hauríem d’anar molt més enllà d’aquests límits geogràfics i cronològics donat que hi trobam antecedents en l’aparició de l’estat modern al s XIX. En aquest sentit reivindic la lluminosa obra de l’holandès Abram de Swaan (traduïda al castellà com “A cargo del Estado”), realitzada des d’aquell pragmatisme metodològic heretat del materialisme històric (dialèctica marxista) producte d’un acurat anàlisi dels processos socials i econòmics.
L’Antic règim ja tenia sistemes d’atenció social, sanitària i a la pobresa; no obstant, pel fet de dotar-se amb donacions voluntàries (normalment vehiculades a través de l’Església), es mostrava ineficient. Al llarg del s XIX, la substitució de la jerarquització legal en estaments per una jerarquització econòmica en classes no resolgué els grans problemes socials: a pesar de l’esgotament del període de pestes (especialment dur entre els ss XIV i XVII), la industrialització, el creixement de la població i la concentració urbana creà nous problemes sanitaris. Sovint basat sobre l’antiga xarxa eclesiàstica de l’Antic Règim (vegem en el cas de Mallorca l’Hospital General, o institucions com La Misericòrdia) l’estat modern, amb una major capacitat de control, hagué de crear sistemes de recaptació obligatòria (en el que podríem anomenar procés de col·lectivització) per sostenir els clàssics pilars de educació i sanitat, i per tal que la cobertura territorial fos més o manco homogènia. Entre altres serveis, els barris pobres també necessitaven una xarxa de clavegueram i d’arribada d’aigües netes per tal d’evitar el còlera (la gran pandèmia del s XIX juntament amb la tuberculosi); tot i que fins ben a finals del s XIX els hospitals públics continuaven atenent bàsicament a pobres, governs i classes dirigents estaven convençuts de la seva necessitat donada la transversalitat social en el contagi de les epidèmies.

Miquel Àngel Cabrer

 

Parla Abram de Swaan

L’Estat benefactor contemporani s’ha convertit en un conglomerat de sistemes nacionals, obligatoris i col·lectius, destinats a posar remei i controlar els efectes externs de l’adversitat i la deficiència. El procés de col·lectivització es produí al llarg de l’era modernaen el marc de la formació de l’Estat i l’aparició del capitalisme. El major impuls cap a la col·lectivització partí de les lluites entre les èlits que intentaven protegir-se de l’amenaça representada per la presència de pobres, així com aprofitar les oportunitats que oferien els propis pobres. No obstant, per molt poderosos o rics que fossin, els estrats més acomodats de la societat no podien ocupar-se ells sols del maneig i control d’aquestes oportunitats i perills. Feia falta emprendre accions col·lectives.

 

 

 

Back To Top
×Close search
Search