skip to Main Content

“Vaig aprendre l’ofici d’orguener sobre la marxa i robant amb els ulls”

Wilfried Praet (Beveren 1954) és el mestre orguener que realitza la restauració de l’orgue de Sant Vicenç Ferrer. Aclareix que és flamenc, i ja fa anys que ve a l’illa, on ha restaurat l’orgue de Santa Creu. Exprofessor de castellà i francès, parla un català impecable, i forma part de la comissió que gestiona l’avaluació i restauració de l’orgue de la Seu. Ha programat el treball a l’orgue de Manacor en quatre fases, i ara mateix es troba entre la segona i la tercera.

Bàrbara Duran

Com va ser, això de convertir-se en mestre orguener?
Cap a la dècada dels 70, jo havia d’escollir un camí. Les coses no eren fàcils, així que em vaig inclinar per estudiar filologia romànica, francès i castellà. Paral·lelament, vaig aprendre l’ofici d’orguener, que era el que volia fer, treballant sobre la marxa, robant amb els ulls… Hi ha dues grans escoles de mestres orgueners, la francesa i l’alemanya, jo veritablement vaig aprendre sobre la marxa.

Quants tallers hi ha, ara mateix, a Europa?
Diria que moltíssims, la veritat, sobretot perquè hem de tenir en compte que les restauracions actuals es fan amb diners públics, i això implica molta burocràcia i molts papers. L’església hi dedica pocs diners, solament en casos molt excepcionals.

Com vas aprendre el català tan bé?
Vaig arribar a Catalunya a finals dels anys seixanta amb els meus pares, jo practicava el meu castellà per aprendre, però vaig veure que hi havia uns cartells amb una altra llengua. Curiosament, el primer orgue complet que vaig haver de restaurar fou un del Priorat, i allà ens allotjàvem amb el capellà, molt catalanista. Però com que la meva dona i jo érem estrangers, ens parlàvem en castellà, i vam penjar un cartell al menjador que deia “parlau en català però a poc a poc per favor”. Així vam aprendre, però jo vaig aprendre sobretot d’uns picapedrers amb els quals vaig fer feina a una casa a Tortosa del Priorat, el meu català és bàsicament el d’aquells picapedrers.

Quan vas venir per primera vegada a Mallorca?
Vaig venir als anys noranta com a turista per fer una primera visita i conèixer els orgues illencs. Havia llegit un llibre holandès Mixtuure, on es parlava d’ells. I aquí vaig conèixer a Tomeu Mut, l’actual organista de la Seu de Mallorca, vam simpatitzar i quedar en contacte. Vaig visitar sa Pobla, el Socors, Petra i Campos; i també l’orgue que manejava Mut, el de Sencelles. Era una manera d’estudiar, perquè necessitava inspiració i coneixements per restaurar un orgue del segle XVII a Catalunya, va ser la primera raó per la qual vaig venir, i sí, em va servir. Els orgues d’aquí al segle XVII i XVIII eren una mica arcaics, en evolució estilística anaven una mica darrere els de Catalunya i em servien de mostra per a un orgue del segle XVIII.

Què pots fer al teu taller?
És un taller limitat, les coses les faig jo, però també m’ajuda molt la meva dona, fa detalls de
cal·ligrafia, de decorat i també m’ajuda amb l’harmonització dels tubs. Altres obrers m’ajuden
puntualment quan he de fer coses més grans.

Quina és la situació actual de l’orgue com a instrument?
És complicada, sobretot als països catòlics, perquè molts no veuen el què significa mantenir l’instrument, veuen sobretot els costos i el manteniment. La situació és una mica diferent als països protestants, perquè allà és l’orgue és més essencial en la litúrgia protestant, però també està canviant. Tot depèn del gust de cada mossèn cap a l’orgue. Pel que fa a la música contemporània, alguns compositors fan obres per orgue, però molts no saben massa de les seves particularitats, i la música que fan no fa realment lluir totes les característiques d’un instrument particular. El que sí és una evolució positiva és que els conservatoris de cada vegada donen més importància a la improvisació, això és bona cosa perquè la literatura clàssica, diguem, d’orgue, és solament una petita mostra del que improvisaven els organistes al Barroc, per exemple. La situació de Suècia i Noruega no la conec massa bé, però allà no hi ha orgues històrics, que és el que m’interessa més; a Noruega són funcionaris pagats per l’estat, i tenen una bona situació laboral.

Back To Top
Search