Després de set temporades en el Mallorca, Biel Company (Maria de la Salut, 1992) ha jugat una temporada a Xipre i dues al Hermannstad de la Primera Divisió romanesa. Ara arriba al Manacor com un reforç de luxe per a la seva defensa.
Què ha passat perquè arribis d’un equip de la primera divisió romanesa al Manacor de Tercera Divisió?
El darrer any i mig vaig tenir una lesió greu de genoll. Als problemes de salut s’hi afegiren les qüestions extraesportives. El club em va deixar de pagar, i ni tan sols es va preocupar de com evolucionava la meva lesió. Pel desembre ja estava recuperat del genoll, i vaig demanar que em posassin al corrent de pagaments. Però no ho feren, i vaig decidir denunciar el club. Em digueren que llevàs la denúncia si volia jugar, però, evidentment no la vaig llevar. I m’apartaren dels partits, encara que em deixaven entrenar. Després va arribar el confinament i vaig veure que en tornar als camps la dinàmica no canviava, per això vaig anar a la Fifa i vaig rompre el meu contracte unilateralment.
I decidires tornar a Mallorca.
Sí. Venia d’una situació esportiva molt desagradable i d’estar tot sol en aquestes circumstàncies en un país estranger a 2.000 quilòmetres de la família. He tornat per tonar a passar gust.
Vens d’un equip de primera divisió a la Tercera balear. T’ho planteges com un any de pont per agafar forma i tornar a un equip professional?
Venc de la primera divisió romanesa, on paguen sous molt alts, però on també és habitual que deixin de pagar els jugadors quan hi ha problemes de salut o de rendiment. Allà miren molt per ells. I no, no m’ho planteig com un any de pont. He tengut una dotzena d’ofertes d’equips de Segona B d’aquí i de primera divisió de l’estranger, però som en un moment de la meva carrera que les opcions han de ser bastant interessants perquè agafi les maletes. He tornat a Mallorca per ser feliç i estar a prop de la meva família. A més, això també em permetrà compaginar el futbol amb la meva activitat empresarial, que és una altra de les meves motivacions.
Arribes al Manacor amb Jaume Mut. El coneixies? I als teus nous companys?
Això també ha estat un punt a favor. L’any que el Manacor va voler pujar a Segona B, Jaume Mut ja va intentar fitxar-me pel Manacor. No el coneixia personalment, però tenia molt bones referències d’ell. Dins l’equip conec bastanta de gent, com ara Xisco Garí, amb qui ja vaig coincidir al filial del Mallorca. I Pere Santandreu, que és un dels meus millors amics, amb qui vaig jugar a Divisió d’Honor. Aquí hi hem d’afegir Tià Sastre, l’altre gran amic. Xerràvem fa anys de com seria de difícil poder jugar qualque dia en el mateix equip, i pensàvem que seria impossible, ho hem aconseguit i això ha estat molt important per a mi.
Viuràs a Maria de la Salut? Ho tendràs a prop…
Sí. A més, jo ja vaig jugar al futbol base del Manacor durant quatre anys, que varen ser els més feliços de la meva vida, amb Jaume Salas d’entrenador. Venir al Manacor és com tornar a ca nostra. I aquí és on vull tornar-me sentir important jugant a futbol.
