Maribel Servera, Mateu Xurí i Pau Riera seran els tres glosadors que miraran de donar una interpretació a través de la poesia improvisada a l’obra cinematogràfica d’Antoni Riera Nadal.
L’espectacle, que tendrà lloc demà dissabte a partir de les 20h a la Torre dels Enagistes, és fruit de la col·laboració entre Glosadors de Mallorca, el Col·lectiu 39Escalons i l’Associació d’Amics del Museu de Manacor.
En paraules de Tomeu Cifre, Fus, el muntatge intenta “respectar l’obra d’Antoni Riera Nadal, però no ens queda més remei que retallar algunes de les seves pel·lícules per la seva durada, perquè de cap de les maneres voldríem que l’espectacle s’allargàs més enllà de l’hora i quart”.
Alícia Olivares, una altra de les organitzadores i que comparteix presència tant a Glosadors de Mallorca com al Col·lectiu 39Escalons, explica que “és la primera vegada que abordam aquest format i ho feim amb il·lusió. Estam una mica a l’expectativa de com anirà”, tot i que reconeix que “s’assemblarà una mica al format de poesia i glosa que ja hem practicat en altres ocasions, però ara a partir de l’input sonor i visual dels films d’Antoni Riera Nadal”.
Tomeu Cifre hi afegeix que aquesta experiència “obre un nou camí per poder-la repetir, potser amb pel·lícules del circuit comercial o d’altres autors”.
Olivares recorda que des de fa anys “els Glosadors de Mallorca estam oberts a beure d’altres disciplines artístiques i formats, ja sigui amb la poesia, amb lectures o amb temàtiques molt diverses”. Es tracta d’una manera de fer que ja practiquen també des de fa temps, els dos grans referents de la improvisació mundial: els bertsolaris bascos i els repentistes cubans.
Antoni Riera Nadal té una obra vastíssima i molt variada que ha fet que la tria no fos senzilla. Hi ha ajudat també el seu fill David Riera, que té cura del llegat de son pare i que, els darrers anys, ha duit a terme la digitalització de l’obra analògica d’Antoni Riera Nadal. Alícia Olivares explica que s’han triat vuit films que es podrien dividir en tres estils o formats diferents. D’una banda, els de caire més documental, de l’altra, les pel·lícules més experimentals, i finalment les que tenen un format més argumental o narratiu.
Tres, dos, u… acció. Qui s’ho voldrà perdre?
