skip to Main Content

Vint anys contra el tango

Vint anys són 7.300 dies. Vint anys són 1.040 setmanes. Llevant el nostre descans estiuenc, Cent per Cent ha publicat amb el d’avui 969 números. Si calculam un mínim de 36 pàgines per número, ens en surten 34.884. Sí, gairebé 35.000 pàgines per mostrar com és Manacor, per contar la seva història dels darrers vint anys, per presentar la seva gent.

Cent per Cent va néixer fa dues dècades, dia 13 de desembre, amb el Teatre de Manacor estibat, ansiosos de veure néixer una nova publicació a Manacor. Els primers vaticinis d’alguns, carregats de seguretat, donaven a la nova revista manacorina no gaire més de tres mesos d’esperança de vida. Aquesta setmana fa vint anys i encara hi som. Cert és que de bon principi pagàrem la inexperiència periodística i empresarial amb unes dificultats que feren perillar el projecte. Avui, en canvi, podem dir que Cent per Cent és una publicació d’aquelles que han esdevingut amb el temps imprescindibles per comprendre l’univers manacorí.

L’any 2002 a Manacor hi calia una altra manera de veure, de mirar, de dir i de contar les coses. Li calia també una altra manera de fer periodisme. I li calia, sense discussió, un mitjà que ho fes en la llengua del poble. Va ser així, idò, que de forma col·lectiva i il·lusionada prengué cos el projecte de Cent per Cent. Costà un any llarg, que sortís aquell primer número. El primer tancament d’edició va ser a les set del dematí, després de tota una nit en blanc. No hi havia whatsapp, fa vint anys. I les adreces de correu electrònic no suportaven el pes dels PDF dels nostres primers números, que havíem de dur presencialment i dins un disquet a la filmadora que generava les planxes que anirien a impremta. Sí, són batalletes, perquè vint anys ja donen bé per a una batalleta o dues.
Sempre fugint del resistencialisme, sempre donant el caire necessari de normalitat a l’ús quotidià i natural de la nostra llengua, la catalana, i ajudant, també a configurar un nou star system manacorí, mirant de donar veu als qui fins aleshores no n’havien tenguda, i ajudant a forjar una manera de ser poble dins una manera autocentrada d’entendre el món. Així va créixer Cent per Cent, com ha crescut durant aquest vint anys també una manera diferent de la gent de sentir-se orgullosa de ser de Manacor, i de ser-ho amb totes les conseqüències.

Avui ja podem contradir el tango. Deia Gardel que “vint anys no són res”. I són tantes coses que és injust poder-los dedicar només aquestes dues columnes en forma de record i gratitud. La nostra capçalera no hauria estat possible sense les aportacions tan ingènues com decidides, tan valuoses com conscients, de més de cent persones que cregueren a ulls clucs en el nostre projecte, que també era el seu. Ni tampoc sense el gruix generós i immens dels nostres subscriptors i lectors que ens han empès setmana rere setmana a continuar la nostra tasca, tot sabent que ens esperaven a l’altre costat del paper, i els darrers anys, també, a l’altre costat de la pantalla.

També als nostres anunciants i als nostres col·laboradors i a tothom que s’ha sentit sempre una mica seu aquest projecte que sempre ha volgut ser coral, moltes gràcies per la confiança. Escriure-us és estimar-vos. De cor.

Back To Top
Search