Jaume Gomila (Manacor, 1964) és el president de Sa Xerxa i també, per tant, qui ha estat al capdavant de l’organització d’aquests més de vint anys de FIET, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de Vilafranca que arranca aquest cap de setmana que ve.
Sa Xerxa continua amb una mala salut de ferro?
La mala salut de ferro la tenim de fa estona. Estam millor que altres anys. Encara pagam un petit crèdit d’aquell deute històric, però hem acabat de pagar el gros. Hem tardat sis anys. Les institucions actualment ens estan ajudant més que les anteriors i les perspectives són bones.
Quins són els factors que facem que això continuï igual o que hagi canviat? Que caldria que canviàs?
El que era impossible ara ha estat possible i el Govern d’ara ens ha donat un suport importantíssim. I no sols són els doblers, també és el tracte. No havia trobat una gent amb tanta d’atenció cap a nosaltres com aquesta. T’agafen el telèfon. Et responen els missatges. Les propostes i compromisos es gestionen i es treballen. La demanda d’estructuració que demanava tota la professió del món artístic, s’ha fet. Ara ho han dimensionat així com toca, per poder donar solució a allò que volien fer.
Hi ha qui la considera la quarta pota de l’estat del benestar, després de sanitat, educació i atenció social. La cultura ha de tenir sempre suport institucional?
L’estan valoritzant. La cultura té un valor ancestral. El teatre és una activitat ancestral que ha donat plaer, entreteniment i aprenentatge. Com totes les activitats, s’han mercantilitzat, perquè estam en una societat d’intercanvi. Ben igual que a un que escriu li agrada vendre els seus llibres, per poder tenir les seves comoditats i poder menjar cada dia. No sé si ha arribat a calar amb el tema de la pandèmia, i també en el nostre cas particular, que veníem a marejar amb el missatge de “ens hauríeu d’ajudar”, però ara hem rebut el Premio Nacional de Artes Escénicas, i hom diu, deu ser ver tot això que diuen… Aquest reconeixement ha servit.
Ha estat una de les claus en el canvi de tracte i en el canvi de situació de la FIET?
Nosaltres sempre explicam que té unes singularitats fer una fira a la Mallorca no turística, al centre de Mallorca i tengui aquest èxit i aquest impacte tant dins el món professional, comunitari, voluntariat, associació sense ànim de lucre, sense una institució forta darrere, són prou singularitats i que això tengui un valor com a fira, com a mercat i com a promoció, amb un valor educatiu, de dinamitzador del Pla de Mallorca, però no sols pel Pla, sinó per Mallorca, per les Illes Balears… I a Europa pens que tothom ens té en compte. Aquesta feina de 22 anys ara s’ha reconegut. De fet, enguany feim un botet cap a la internacionalització.
Com es fa, aquest bot?
Venen gent de set o vuit països com a programadors, Paquistan, Gal·les, Regne Unit, Xina, Alemanya, Dinamarca… També duim un parell de companyies, una d’italianocatalana, una altra de només italiana, una de Gal·les, amb dos espectacles diferents. I una de Brasil. Per a nosaltres és important perquè hem estat a festivals on hem pogut veure aquests espectacles. Si programes i dus programadors de fora, tu els programes i ells et programen, és un quid pro quo.
Com se salva la barrera de l’idioma? Són espectacles sense text? Tal vegada més visuals per a infants més petits?
Són espectacles d’arts més corporals, més de circ i més de dansa. Tal vegada la llengua hi té un pes més petit, però també vull dir que estan fets en llengües no majoritàries. Els espectacles de text que fan els gal·lesos són en gal·lès, no en anglès. I per poc text que tenguin, les companyies de cada vegada tenen més clar que si les han de traduir es tradueixen. Et posaré un exemple, quant a la internacionalització. Quan al futbol d’aquí començaren a venir jugadors estrangers, molts pensaven que ja no sortirien grans jugadors locals. I ha estat a l’inrevés. Els majors èxits de la selecció espanyola, per exemple, han vengut quan hi havia més estrangers, i més Messis i més Ronaldos a la lliga. I això mateix passa amb les companyies d’aquí, que diuen: “Jo vull ser com aquests que ho fan tan bé”, és bo que això arribi a les Illes.
Explica’ns com és la FIET d’enguany. En comparació a l’any passat, hi ha més funcions i espectacles? S’espera repetir o augmentar en nombre d’espectadors?
S’assembla bastant, però hem fet una aposta també per les arts que anomenaven minoritàries: les corporals i performatives, com circ i dansa. Aquí hi ha bons artistes d’aquesta disciplina, gent jove que fa circ i dansa contemporania. També seguim amb les jornades professionals, i enguany comptam amb la participació de la gent de Malpelo, Pep Ramis i Maria Muñoz, dos dels millors ballarins internacionals i que han estat per tot el món, amb tots els premis de Catalunya i a l’àmbit internacional, vendran a fer un taller de dansa contemporània. Pep Ramis és manacorí. I una curiositat, els seus fills que pareixia que no es dedicarien a les arts, també seran a la FIET, on faran actuacions cada un per la seva banda.
Feis el de sempre? O el cicle canvia i no s’acaba mai?
No s’acaba mai, quan encetes un projecte com aquesta fira, va agafant diferents matisos. Enguany hem volgut fer feina amb la joventut. Hem fet un projecte els darrers quatre o cinc mesos, per posar els joves al centre i donar-los veu i joc. Són els joves de la generació Z, els que ara tenen entre 16 i 25 anys. que molts han mamat la fira de teatre o l’han gaudida o l’han patida, perquè els seus pares s’entestaven a dur-los-hi. Els volíem acostar a la fira i al món de les arts escèniques. Per això hem agafat joves del batxillerat artístic de l’IES Mossèn Alcover, de l’ESADIB, dels quintos de Vilafranca o de l’escola de periodisme de Palma. I a partir d’aquí férem un grup amb unes itineràncies per festivals artístics de Mallorca. Marga Salas els fa l’acompanyament. Després d’això, participen a la festa del dissabte de la FIET, o ajudant-nos a seleccionar els espectacles, o fent de voluntaris…
La implicació del poble de Vilafranca continua sent la mateixa dels altres anys? Hi ha novetats en les formes d’implicació? Hi ha perspectives de canvi d’ubicació? O Vilafranca i la Fiet són dos conceptes impensables l’una sense l’altra?
Tenim molt bona relació. Jordi Rosselló és el tècnic de cultura de l’Ajuntament. Ha estat importantíssim i ho continua sent. No debades és el secretari de la nostra associació, també. Diria una mentida si digués que el canvi d’Ajuntament no ha estat bo per a nosaltres. Tan bons han estat uns com els altres, i han posat a disposició les infraestructures i el seu personal. La relació és molt bona i la predisposició a ser-hi més també. Ara per exemple feim feina per impulsar un centre de creació a Vilafranca…
Quan preveis que pugui ser una realitat?
Hi feim feina, quan estigui madur i tenguem els suports institucionals necessaris ho posarem en marxa. Abans d’acabar la legislatura ho voldríem tenir en marxa. Amb aquest centre volem fomentar la creació d’espectacles infantils i juvenils, i l’intercanvi nacional i internacional, que afavoreix tothom, les companyies d’aquí i les de fora.
La FIET continuarà l’any que ve?
Si la trajectòria del suport de les institucions és el mateix, per descomptat. I ens asseguren un suport similar al d’enguany o superior. Podem dir que la continuïtat el que resta de legislatura està assegurada.
Continuau el vincle amb escoles i instituts?
Som uns entusiastes i és molt bo de fer encalentir-se, però cada funció que feim recordam aquesta aposta per la democratització de la cutlura. Per poder-ho fer hi ha d’haver els doblers i els recursos suficients. Més de 1.000 alumnes de 16 centres educatius diferents vendran a “L’escola s’acosta a la Fira” dijous i divendres.
Vols afegir res més?
Sí. Donam també molt de valor a les aportacions privades i als mecenatges. Baleària és molt important per a la nostra continuïtat, sobretot per l’aportació que fa en el trasllat de companyies de la península. IBTur Hotel, Melchor Mascaró, Càrniques Sunyer i enguany també Connecta Balear… Tothom que pot, ajuda.
