Una bona notícia sovint entra dins l'apartat de notícies poc importants o compta com d'aquelles que s'utilitzen per allò de 'donar color'. A vegades, però, una bona notícia consisteix en la solució a un problema. Que tots els grups polítics presents a l'Ajuntament de Manacor s'hagin assegut a negociar per defensar la nostra llengua ens fa estar contents perquè demostra que els nostres representants tenen voluntat i, sobretot, capacitat negociadora. Aquesta vegada no ens han decebut. Precisament aquesta unió, poques vegades vista en un tema que no sempre ha estat lliure de polèmiques, ens torna posar davant els ulls la possibilitat de fer política amb els ulls i les antenes dirigides al poble.

Aquesta setmana tots els representants que els ciutadans manacorins elegiren democràticament han fet una passa endavant. Els nostres polítics han dit alt i clar que no volen entrar en el joc de la política electoralista, centralitzadora i uniformista que impera a les nostres institucions. Aquelles institucions que els ciutadans d'aquestes illes aconseguirem a força de lluitar per l'autogovern i la democràcia.

L'altra cara de la notícia, però, l'hem d'anar a cercar a Ciutat, a la capital recentment batejada amb nom de destinació turística. Quin sentit té la reducció del reconeixement de la llengua catalana a de la Llei de Normalització Lingüística, a la Llei de Funció Pública i a la Llei de règim jurídic de l'administració?  Nosaltres no en tenim la resposta però tampoc no la tenen, i ens consta que la cerquen, centenars de militants i simpatitzants del Partit Popular de les Illes Balears.

El batle Pastor va deixar una cosa clara als manacorins: "La modificació de la normativa lingüística no s'ha debatut als organismes interns del Partit Popular", va dir el primer edil manacorí. En aquest sentit cal recordar que el president del Govern, José Ramón Bauzá, desmentí fa poc més d'un any que la seva intenció fos modificar o eliminar la Llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat el 19 d'abril de 1986, quan era president el popular Gabriel Cañellas. Bauzá hagué de desmentir les seves intencions després que la pressió que exerciren des del seu partit i també la societat organitzada l'obligassin a deixar clar que no faria grans canvis.

Què ha canviat? Quins fils s'han mogut? Per què tenim la sensació que no acaben de dir la veritat? Què ha fet que Pastor, abans ben posicionat en l'estructura de partit a Palma, opti per defensar aferrissadament la nostra llengua a canvi de fer enfadar la cúpula dirigent del PP balear? Les preguntes són moltes i molt interessants però sembla que haurem d'esperar durant més temps les respostes.

El que ara ens interessa és que el camí que ha de fer el document manacorí en defensa del català i que rebutja les modificacions en les lleis que defineixen la nostra llengua com a pròpia i necessària. Tot sembla indicar que altres ajuntaments també tenen ganes de fer pinya, de dir 'basta', de deixar-los clar que la nostra llengua és necessària justament perquè és nostra. I aquesta és la bona notícia: Les institucions que representen el poble recullen la veu del poble. En la llengua del poble.

CpC 453 - 1a part (PDF)

CpC 453 - 2a part (PDF)

Eren faves comptades. L'estira-i-amolla entre Antoni Pastor i Llorenç Bosch s'ha resolt momentàniament com molts ja podien esperar que passaria. El nou senador popular ha quedat relegat a una delegació buida de competències, mentre que Catalina Riera, digitada per Antoni Pastor fa quinze dies, passa a ser portaveu de l'equip de govern i delegada d'Urbanisme, justament les funcions que fins ara exercia Bosch. La jugada de Pastor s'ha d'interpretar no sols en clau local, sinó també insular. Dins el PP de Manacor, el batle sempre ha anat per lliure i n'és una mostra fefaent la llista presentada a les darreres municipals, amb molt poques aportacions de partit i moltes apostes personals del batle. Llorenç Bosch, Antoni Sureda, Antoni Servera i potser Maria Bover complirien la quota de partit dins els onze regidors de la primera majoria absoluta a l'Ajuntament de Manacor des de la caiguda del règim franquista. Els altres set, poc o molt, són propostes de Pastor. Si valoram en quins termes s'ha produït la remodelació de l'equip de govern, veurem que hi surten potenciats Catalina Riera, Sebastiana Sureda i Roberto Flores, tots tres clarament de la corda del batle. D'altra banda, Llorenç Bosch, molt clarament, i també Antoni Sureda, hi perden pes.
 Mentrestant, a Palma, José Ramón Bauzà estudia la manera de decantar de la direcció del partit Miquel Ramis i Antoni Pastor. El torcebraç entre Bauzà i Pastor continua i al president regional del PP no li agrada tenir el batle de Manacor tan a prop del clatell. Per part seva, Pastor es preocupa, i bé, d'apartar del seu costat els elements fidels a la direcció insular, com ara Llorenç Bosch o, en menor mesura, Antoni Sureda.
 Les espases continuen alçades, i la batalla ni tan sols ha començat. Bosch es manté a l'expectativa i sap que la paciència i el silenci juguen a favor seu. Pastor té tres victòries electorals a l'esquena i una majoria absoluta. Bauzà hi té la majoria absoluta més gran de la història a les Illes Balears. Riera té l'aval de Pastor. I Bosch, tard o d'hora tendrà l'aval de Bauzà, si ja no el té. La vella guàrdia del PP manacorí, de ben segur, espera ansiosa l'ordre de Palma per liquidar Riera i elevar Bosch a l'altar suprem del partit. El congrés del maig, mentrestant, es perfila com a definitiu per calcular el pes real de Pastor dins el partit i quines conseqüències pot tenir per a ell i els seus postulats la tensió interna que ha provocat els darrers anys.
 A la fi, l'escenari polític intern del PP continua amb tot el ventall de possibilitats obertes: caiguda definitiva de Pastor i exili polític; triomf de Pastor i guany de pes dins el partit; consolidació de la candidatura de Catalina Riera a la batlia de Manacor; caiguda de Riera i enaltiment des de l'aparat del partit de Llorenç Bosch; o, finalment, sorgiment d'un tapat fins ara silenciós que es beneficiaria de les trifulques entre els dos bàndols. El temps ho dirà. Mentrestant, bullirà la cassola política, i més d'un en sortirà escaldat.

CpC 452 - 1a part (PDF)

CpC 452 - 2a part (PDF)

Sabem que és important fer créixer tots els sectors econòmics. Sabem que la dependència del turisme i de la construcció és un dels factors que econòmicament ens fa dèbils. Però sabem també que el turisme és un dels nostres pilars forts i de cap manera volem que es debiliti. Alhora, però, estam farts de sentir i de comprovar que determinats sectors econòmics predominants en aquestes illes venen la nostra terra a qualsevol preu. Potser és la primera vegada, però, que des de les institucions que ens són pròpies els dirigents que hem elegit democràticament van tan cara alta i anuncien a tort i a dret que els únics beneficiaris del que anomenam "turisme" seran els hotels i, sobretot, els majoristes de viatges que els controlen.
És la primera vegada que una futura llei no regula un sector sinó que regularitza allò que avui per avui és delicte: totes les places hoteleres que ara existeixen i no són legals es podran legalitzar, ho diu el text de la futura llei. És la primera vegada que s'importa per llei un model aplicat en països llunyans i exòtics. Un model que ha contribuït en bona mesura a crear llocs idíl·lics per als turistes i una font inesgotable d'ingressos per a les grans cadenes hoteleres. Aquest model, però, han convertit aquests països en allò que, per quedar bé, deim que són països en vies de desenvolupament.
La nova llei turística crea una doble vara de mesurar: una per la gent del carrer i una altra pels grans empresaris. Els grans hotelers i els majoristes de viatges que tenen al darrere podran obviar les lleis urbanístiques i de comerç. Nosaltres no. Els grans hotelers podran reformar els seus establiments i convertir-los en hotels de quatre estrelles. Ho podran fer els hotels familiars tradicionals? Els petits hotelers hauran de vendre el seu establiment o convertir-lo en habitatges, tal com preveu la llei? Quin preu estam disposats a pagar per sortir del que diuen que és una destinació de segon nivell i ser una gran potència turística? Quin preu pagarem per convertir-nos en allò que diuen que hem de ser? Aquestes són les preguntes que genera el projecte de Llei General Turística que ha presentat el conseller Delgado. El petit comerç turístic manacorí ja hi ha dit la seva: no la volen.  I si ells la veuen perjudicial per a l'economia d'aquesta terra, qui creis que hi sortirà guanyant? Si els polítics no tenen en compte les conseqüències que tendran per als ciutadans de Balears les lleis que aproven, qui ens té en compte?

CpC 450 - 1 part (PDF)

CpC 450 - 2 part (PDF)

Des de fa alguns anys, algunes dècades ja podríem dir, la presa de consciència per part del conjunt de la societat i també de la classe política que els recursos naturals i energètics de la terra són limitats és un fet. La protecció del planeta, l'escalfament de l'atmosfera, l'esgotament del petroli i d'altres combustibles fòssils, l'economia... Tot plegat ha conduït a la incorporació del discurs ecologista en els programes de tots els partits polítics i també en allò que anomenam eufemísticament "discurs políticament correcte".  Més enllà del discurs, però, hi ha els fets. I els fets diuen que els Estats Units no volgueren signar el protocol de Kioto, que l'Estat espanyol no compleix les condicions establertes per a la reducció necessària de les emissions de CO2, i sí que, en canvi, fa mans i mànigues per convergir amb l'Europa de l'euro pagant el preu de l'estat del benestar, que s'esbuca cada dia una miqueta més.
 Des de fa alguns anys, s'ha començat a fer feina en la producció d'energia de manera renovable i no perjudicial per al medi ambient. Als combustibles fòssils s'hi ha oposat l'energia solar, eòlica o hidràulica. A Mallorca, la producció per energia solar representa un percentatge ínfim de l'energia que es consumeix, i les instal·lacions que amb aquest objectiu s'han construït ho han fet a l'empara de sucoses i quantioses subvencions que ara ja no són segures o, simplement, no hi són.
 Enmig de tot aquest panorama ha sorgit la iniciativa de Som energia, una cooperativa que fins ara actuava al Principat de Catalunya i que des de fa alguns mesos s'implanta també a Mallorca i arriba ja a Manacor, on ha d'impartir una xerrada aquesta setmana que ve. La idea: garantir que l'energia que consumim és verda, és renovable, és neta. La iniciativa és lloable, i molt més encara si tenim en compte l'actuació poc clara (per dir-ho de manera suau) de les grans elèctriques com ara Endesa o Iberdrola.
 Alguns interrogants s'alcen entorn de la iniciativa de Som energia. Uns dubtes que esperam que molt aviat quedin resolts de manera satisfactòria. En primer lloc, com garanteix Som energia que l'energia que ven és verda? Com podrem saber si realment ha estat produïda per una placa solar o per una central tèrmica o nuclear? I en segon lloc, podrà ser competitiva la cooperativa? Estam molt avesats a promoure iniciatives que centren el seu motiu d'existir en la consciència i la voluntarietat de les persones. És molt vàlid, i és el primer argument per encetar el canvi a la resta de la societat. El vertader canvi, però, s'esdevé quan és el conjunt de la societat que actua d'aquella determinada manera. Som energia ha de trobar els mecanismes perquè el conjunt de potencials clients triïn la seva energia en funció no d'una determinada militància, sinó d'una vertadera necessitat, ja sigui econòmica, ja sigui ambiental. Llarga vida a Som energia. Llarga vida al planeta.

CpC 449 - 1a part (PDF)

CpC 449 - 2a part (PDF)

Mariano Rajoy, a la tercera temptativa, ho ha aconseguit: serà president del Govern espanyol. Aquest home de carisma feble, delfí submís de l'altiu José María Aznar, derrotat primer pels atemptats de l'11-M i després per un Rodríguez Zapatero que ja començava a mostrar signes de desorientació davant la situació econòmica, aquest home és l'encarregat de reconduir la situació econòmica de l'Estat. L'única cosa clara d'aquestes eleccions i dels seus resultats són la majoria absoluta aclaparadora i històrica del Partit Popular i l'esclat electoral del PSOE, que perd cinc milions de vots i obté el pitjor resultat d'ençà de la mort del dictador Franco, amb escassos 110 diputats. La debacle socialista ha repartit vots i escons a partits nacionalistes, a l'esquerra alternativa o al populisme i la demagògia.El panorama continuarà marcat per la presència abassegadora dels dos grans partits, però amb l'entrada al Congrés dels Diputats d'onze formacions més, a banda dels dos grans partits. Aquestes formacions tenen en total 54 diputats, el doble dels 27 que els representaven en la legislatura que ara s'ha acabat.
 Mariano Rajoy tendrà a partir d'ara la dura tasca d'anunciar el que no ha volgut anunciar durant els darrers tres anys: què farà per pal·liar els efectes de la crisi, i què té pensat per reactivar l'economia de l'Estat espanyol. Són molts els qui creuen que res de tot això està en les seves mans i que serà la conjuntura internacional la que farà canviar l'economia d'aquí.
 Més enllà dels problemes econòmics, Rajoy haurà d'agafar amb les mans la patata calenta del problema basc. Els abertzales d'Amaiur, sense el llast d'ETA tendran grup propi al Parlament espanyol i faran camí cap a una majoria al Parlament basc. Les conseqüències de tot plegat són imprevisibles. Els objectius polítics d'Amaiur podrien desembocar en decisions unilaterals per part d'un futur govern basc nacionalista gens còmodes per a l'Espanya unionista defensada pels dos grans partits. De tot plegat n'haurem de parlar més endavant. De moment, Rajoy ja ha dit que es reunirà amb tots els grups excepte amb Amaiur. Potser la raó democràtica dels abertzales l'acabarà fent claudicar.
 A les Balears el panorama ha variat molt en nombre de vots respecte de fa tres anys, però molt poc pel que fa al repartiment d'escons. Històricament, el PP se n'ha duit sempre la part grossa de diputats i l'excepció va ser fa tres anys. Històricament, també, ha estat impossible que cap partit sense dependències de Madrid hagi obtingut representació al Congrés dels Diputats. Després dels fracassos de Progressistes per les Illes Balears, fa set anys, i d'Unitat per les Illes Balears, en fa tres, ara PSM-Iniciativa Verds-Entesa es presentava com a opció per assolir aquesta representació. Prop de deu mil vots li han faltat per arribar a la fita. Mentrestant, UPyD ha passat de 3.000 a 18.000 vots. El llop populista i demagog mostra les orelles rere l'horitzó.
 En definitiva, hom espera una legislatura dura, de retallades determinants en l'estat del benestar i de mesures neoliberals per afavorir encara més les grans fortunes i els grans empresaris. També caldrà veure quina és el tracte econòmic i cultural de les nacions diferenciades durant els pròxims anys i si l'aspecte  apàtic de Rajoy respon al tarannà del barbut gallec o, per contra, és un posat que amaga l'ala més dura de l'aznarisme. A la collita es veurà el gra.

CpC 447 - 1a part (PDF)

CpC 447 - 2a part (PDF)

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 453 - Una bona notícia?
• CpC 452 - Els amics dels meus amics són els meus amics, i viceversa
• CpC 450 - La llei de la condemna
• CpC 449 - Clarors novelles per a problemes antics
• CpC 447 - Una victòria plena d’incògnites
• CpC 443 - De l’excel·lència a la vergonya
• CpC 442 - Fórmules màgiques contra la crisi
• Emoció des de la senzillesa: dissabte dia 22 d’octubre, tothom a Sa Màniga per Estel de Llevant
• CpC 441 - Un menyspreu a la Premsa Forana
• Andreu Sansó parlarà dels reptes de la indústria a les Balears als Dilluns de l'Obra

• Revistes [188]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom