Aquest estiu ha fet quatre anys que morí Jaume Ramis. Els qui el conegueren en parlen amb admiració i sana enveja, i les lloances s'eleven a qualificatius com "geni", "do del traç" o "creativitat desbordant". Era manacorí i membre d'una família tocada verament per la vena artística: son pare fou músic i tenia un germà ballarí i un altre també cantant d'un grup de rock, entre d'altres facetes. Jaume Ramis començà a mostrar-se com a creador en públic als mitjans de comunicació locals de Manacor, però aviat va veure que tot això d'aquí li quedava petit. Necessitava volar més lluny i més amunt i partí cap a Madrid amb un objectiu: ser un professional de l'art de la creació, viure de la seva passió. I ho aconseguí. Durant anys fou reconegut també com el caricaturista que donava forma als personatges de la vida pública mallorquina a la tira còmica Vuits i nous que encapçalava la contraportada del diari Ultima Hora. A Manacor el recordam per les seves participacions abundants i generoses a les revistes Manacor i 7Setmanari, i per ser un dels quatre puntals sobre els quals se sustentà la històrica revista Llunari. Justament a l'entorn d'aquesta darrera publicació suara esmentada s'ha inaugurat molt recentment a Porto Cristo una exposició que vol ser remembrança de Llunari i homenatge discret però sentit a Jaume Ramis. L'acte d'inauguració omplí el Centre de Cultura de Porto Cristo, i comptà amb l'assistència de familiars i amics de Jaume Ramis i dels altres tres membres de l'equip creador de Llunari, és a dir: Jaume Capó, Tomeu Matamalas i Tomeu Riera. L'acte va ser conduït per Jaume Gomila, de Sa Xerxa, i va comptar també amb la participació de l'Obra Cultural Balear de Manacor, per mitjà del seu president  Jaume Riera, i de la Junta de Districte de Porto Cristo, per mitjà de Joan Gomila. Ressaltam tots aquests noms i tota aquesta gent perquè volem contrastar-los amb el mesquí silenci de l'Ajuntament manacorí, incapaç fins ara de reconèixer així com és merescut una figura de la talla de Jaume Ramis, creador, lluitador, independent i geni del dibuix, amb una obra al darrere que l'avala com una de les mans i de les ments més lúcides a l'hora de traçar una fesomia no sols de Mallorca i la seva galeria de personatges públics, sinó de bastir una nova manera de dibuixar i de crear, moderna i avançada alseu temps. I resulta que, com massa vegades ja ha passat, l'única resposta a la desaparició d'un personatge com Jaume Ramis ha estat el silenci. "Això gira malament, ploraven els mallorquins...": Guillem d'Efak, tan actual com sempre, desgraciadament.

CpC 385 en format pdf part 1

CpC 385 en format pdf part 2

Manacor tendrà un nou palau de justícia. Després d'especular amb diferents ubicacions, la nova infraestructura ocuparà un solar municipal situat al carrer del Pilar. Aquesta nova ubicació ha estat possible gràcies a una "estranya" llei aprovada amb el suport de PP i UM i que ha inclòs, entre d'altres, l'aprovació del golf de Son Bosc i també la inclusió del pont del riuet en el pla de carreteres amb la intenció de salvar-lo de la demolició sentenciada pel Tribunal Superior de Justícia. Però tornem a això darrer, a la justícia i al seu nou edifici manacorí. Resulta que els nous jutjats s'ubicaran en aquest solar en comptes de fer-ho a l'edifici de Can Bauçà. Com més anys passen més complicat es fa d'entendre el perquè de la compra municipal d'aquest edifici. Estam cansats de sentir les autoritats municipals d'arreu del país queixar-se de la manca de finançament municipal, de la crisi permanent en matèria de pressupost dels ajuntaments, que no poden fer inversions pròpies i han de demanar subvencions contínuament a altres institucions, com ara el Consell de Mallorca, el Govern autonòmic, el Govern espanyol o fins i tot el Parlament europeu. Sigui com sigui, no hi ha doblers. El cas de l'Ajuntament de Manacor és un més. Escoles, instituts, auditori, molins, col.lectors de pluvials, qualsevol obra que implica una inversió relativament important necessita sempre el suport econòmic d'altres institucions. Tal és la pobresa municipal manacorina que per aportar un solar per fer una escola va haver de canviar la qualificació d'uns terrenys, permetent-hi una macrorurbanització de centenars de pisos, i així disposar del solar de manera "gratuïta". I, en canvi, de manera sorpresiva i inexplicable, la Sala sí que va tenir doblers per comprar l'edifici de Can Bauçà, que es paga, encara ara, amb els doblers de tots els ciutadans, per tenir-lo buit i sense perspectives de ser usat. Caldrà veure com són capaços de resoldre aquest trencaclosques d'edificis, solars i espais públics els nostres gestors i si finalment donen una utilitat a l'edifici de Can Bauçà o decideixen revendre'l a preu de canari jove i pis per pis per mirar de sanejar els tan malmesos comptes municipals.

CpC en format pdf part 1

CpC en format pdf part 2

Durant els tres anys que duim de legislatura hem assistit atònits i perplexos a una desfilada de casos de corrupció sense precedents. Inestur, Ibatur, Rodrigo de Santos, Scala-Colacao, i un llarg etcètera. Els esquitxats majoritàriament per la corrupció han estat el Partit Popular i Unió Mallorquina, i en menor mesura també el PSOE. Tant populars com uemites han fet referència sempre a la persecució judicial que patien els seus partits. Ha estat aquest, però, un fet excepcional. Des de la classe política, i des d'allò que es considera políticament correcte, sempre s'ha fet un discurs de "respecte màxim a la independència de l'autoritat judicial", "prudència davant les decisions de la justícia", etc.
 Aquesta setmana, idò, hem viscut un fet insòlit. Com ja se sap des de fa mesos, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears estableix que el pont del Riuet de Porto Cristo ha de ser esbucat. Ja ens hem manifestat en aquest article altres vegades sobre el greu error que va suposar no escoltar ni tenir en compte els veïns afectats en un primer moment, i també, però, l'absurditat d'haver d'esbucar una obra pública feta i en funcionament. I no obstant això, ens sorprèn que ara el Parlament de les Illes Balears, amb els vots a favor de PP i UM aprovin una llei per la qual el polèmic pont entra a formar part del Pla de Carreteres. Es tracta d'un intent de legalitzar la infraestructura i evitar-ne així l'esbucament. La singularitat del cas, però, rau en el fet que la mesura es pren després que hi hagi hagut una sentència ferma per part d'una instància judicial. Quina prudència? Quin respecte? Quina legitimitat atorga en aquest cas la classe política a l'autoritat judicial? Un lema pujolista dels anys vuitanta afirmava que "la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres". Amb quina part es quedarien els reponsables de la construcció d'aquest pont. Està ben feta la feina? S'han respectat totes les parts? S'ha complit la llei en executar l'obra? S'ha parlat amb els veïns afectats?
 No volem donar caràcter absolut a l'autoritat de la justícia. Les lleis són fetes per persones i són aplicades per persones, i per tant poden ser pervertides pels seus aplicadors o pels seus redactors. Res que sigui creat per l'home pot tenir caràcter absolut. Ara bé, els mateixos governants que ara clamen contra la justícia, intenten demostrar contínuament que creuen en el sistema i que n'acaten les normes de funcionament. En què quedam?

CpC 383 en format pdf part 1

CpC 383 en format pdf part 2

De vegades hi ha notícies que se sobredimensionen perquè arriben en un moment estratègic de poca densitat informativa. I també a la inversa, informacions que haurien de ser prioritàries en tots els mitjans, però que sucumbeixen davant un fet banal que estiba portades, pàgines i informatius televisius i radiofònics. De ben segur, per exemple, que des de Madrid, s'ha aprofitat la història/histèria futbolera per enflocar determinades mesures. Però no entrarem ara en aquest debat. Es tracta avui de parlar, per enèsima vegada d'AUMASA i els seus problemes amb la llei. La notícia ocupa la portada de la nostra publicació, i també aquest article: l'empresa concessionària de transports serà sancionada per haver fet un aparcament en sòl rústic. AUMASA ha practicat, com tantes d'altres empreses, i també particulars, la política de fets consumats. "Construeix, alça, tapa tot d'una i ja veuràs que no et diran res". Com a molt, una multa que no superarà els honoraris que haurien hagut de pagar en llicències, plànols informes d'arquitectes, etc. Hi ha molt de mediàtic en això d'AUMASA, una empresa que els manacorins han hagut de patir durant dècades, amb un servei deficient en horaris, pèssim en prestacions, espantós en la qualitat dels vehicles, majoritàriament vells i atrotinats. I així i tot, és cert: hi ha molt de mediàtic. Quantes d'empreses hi deu haver a Manacor que actuen, sense permisos dins sòl rústic? I quants de particulars s'hi han fet una caseta. Quedaria molt bé aquí parlar de sanció exemplificadora, però les coses, ja ho sabem ara, no se solucionen així. No hi valen sancions exemplars, no hi val deixar les sancions a l'alegria d'una denúncia, d'una loteria, d'un sorteig arbitrari. Les actuacions de l'ordre públic i de l'autoritat davant la impunitat urbanística ha d'anar més enllà de favoritismes, amiguismes, permissivitat amb destinacions electoralistes o simplement passivitat per no complicar-se la vida. És indispensable que AUMASA begui la purga pertinent per haver fet les coses malament, però també ho és que els altres fraudulents s'hagin d'engolir l'incòmode beuratge i desfacin el greuge amb els ciutadans que sí que compleixen allò que dicta la llei.

CpC 382 en format pdf part 1

CpC 382 en format pdf part 2

Encetam l'edició d'aquesta setmana amb una notícia que ens entristeix i ens revolta alhora. Ja fa anys que, sense saber com, es va alçar una construcció al costat de cala Sequer que supera els 1.000 metres de superfície. Es tracta de l'únic edifici que malmet el paratge natural del que coneixem com a "cales verges", des de cala Falcó fins a cala Bota, passant per cales tan conegudes com cala Varques o d'altres de més misterioses com cala Pilota o el caló del Serral. I ara, els mateixos que malmeteren l'espai protegit insisteixen a actuar fora de la llei. Parlàvem de tristesa i de revolta. La desolació neix del fet que hi pugui haver persones que viuen a Mallorca, que gaudeixen de la bellesa de l'illa, i que, alhora, no són conscients que aquesta bellesa, més enllà d'escriptures i doblers, ens pertany a tots. I que és de la voluntat sobirana que neixen les lleis que preserven espais com el de les cales verges. D'això, directament, se'n diu "ser immune a la consciència", és a dir, ser incapaç d'entendre que en aquestes zones, siguin d'un o siguin de l'altre, no s'hi pot fer cap actuació que no tengui el vistiplau de la llei, i que si s'actua de manera fraudulenta s'actua contra el bé de tothom. L'escala construïda pels propietaris de cala Sequer i la barrereta ridícula que n'indica el límit són il·legals, denunciables i fins i tot atemptables. Aquí és on neix la revolta, el canvi radical, la mudança sobtada. Tot i que el xalet ha estat denunciat nombroses vegades, a la fi ha aconseguit el final d'obra. Ara s'hi fan reformes que, misteriosament, tornen a comptar amb la pertinent llicència municipal. Esperam, però, que aquesta actuació al marge de la llei, amb la construcció d'aquesta escala sigui sancionada tal com pertoca, i que la natura, en la mesura del que sigui possible, sigui retornada al seu estat primigeni. Si no fos així, quines altres vies li queden al poble sobirà, al mallorquí de cada dia, al del pis de 90 metres? Que no dubtin les autoritats municipals i autonòmiques, i també els poderosos propietaris del xalet de cala Sequer que des d'aquest humil portal no callarem fins que no vegem les parets laterals de l'admirada i estimada cala Sequer en les condicions que la mare natura tan bellament li ha atorgat després de milers i milions d'anys d'abnegada feina. No callarem.

CpC 381 en format pdf part 1

CpC 381 en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics
• CpC 384 - De solars i infraestructures
• CpC 383 - Polítics contra la justícia
• CpC 382 - Tornem-hi torna-hi, o la darrera i no en cant d'altra
• CpC 381 - Immunes a la consciència, impunes davant la llei
• CpC 380 - Privatitza, ara que pots
• CpC 379 - Escoles: de la desesperació a l'esperança
• El sentit de la solidaritat envers la cosa pública
• CpC 377 - Entre el "tanmateix" i el "ja està fet"
• CpC 353 - Un balanç agafat amb pinces

• Revistes [110]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom