Albert Carvajal i Toni Gomila ja feren una feinada ingent per recopilar fotografies antigues de Manacor per publicar a L’abans, el monumental volum amb fotografies que publicaren per fascicles col·leccionables fa alguns anys de la mà de l’editorial Efadós, que és la mateixa que ara ha impulsat també la publicació de Manacor desaparegut, el volum que ja va triomfar com el més venut per Sant Jordi i que demà divendres es presenta al Museu d’Història de Manacor, a la Torre dels Enagistes, amb els dos autors, i la directora mateixa del Museu, Magdalena Salas, a partir de les 19:30 h.
“Efadós ja tenia també aquesta col·lecció, limitada inicialment a Catalunya, però que ara han començat a impulsar també a Mallorca, amb volums dedicats a Llucmajor, Palma o Inca”, diu Albert Carvajal.
“Fa un poc més de mig any ens demanaren (al mateix Carvajal i a Toni Gomila) si ens hi volíem posar al capdavant. Ells des d’un principi volien fugir completament de L’Abans, però volien que hi incloguéssim les fotos. El gruix de les imatges que surten a Manacor desparegut pertanyen a L’Abans, però també hi ha imatges inèdites que no ja teníem i que no havien sortit a L’abans, i també d’altres que ens han arribat després”.
La tria de les imatges no és senzilla i necessita un criteri: “L’esperit que hem volgut seguir ha estat el de reflectir al màxim aquell Manacor que ja no hi és, tant en el sentit patrimonial, com també social o econòmic. Aquelles imatges d’una fàbrica, d’un edifici, d’una commemoració d’un esdeveniment concret, ens serveixen per mostrar un Manacor que els documents no reflecteixen”, diu l’historiador manacorí. “Moltes coses les hem sentides contar i l’objectiu del llibre és que la gent d’ara pugui veure com era aquell Manacor dels seus padrins”.
A l’antic edifici de les Perlas Orquídea, a la plaça de Ramon Llull, “es pot comprovar com hi va haver el primer escorxador de Manacor”, diu Carvajal, que també recorda fotos de les perles, amb la sortida de les perleres, el món dels fusters, la sirena de la fàbrica i aquell esclafit de dones que surten de la feina amb aquella cara de satisfacció”…
Albert Carvajal explica també que “hi havia una manera molt diferent de viure les festes, i la diferència era en la senzillesa, amb molt poca cosa passaven… les cares de les persones que hi surten ho diuen tot, de la desconnexió de la realitat que suposaven les festes per poder-te dedicar a l’esbarjo”.
El volum recull imatges del 1890, amb una vista panoràmica de Manacor obra de mossèn Fernando Moragues, fins als primers anys setanta del segle passat. Carvajal explica que han pretès fer un homenatge a aquells primers fotògrafs, “com Moragues o com Pere Sansó, que posaren la llavor d’on begueren els primers fotògrafs aficionats que vengueren després”.
Manacor desaparegut, però, mostra espais que encara existeixen avui. “Veim espais com les places de sa Mora o de sa Bassa, i l’ús tan diferent que es donaven a aquestes espais aleshores, són llocs icònics dins la manacorinitat nostra”.
L’estació del tren, l’arribada del ferrocarril… també tenen presència en un volum que ha estat dividit en tres parts, una de dedicada al Manacor nucli, una altra a Portocristo (que inicialment havia de tenir llibre propi) i una altra a la zona costanera en general, tot mostrant “indrets que avui estan urbanitzats i que fins i tot han baratat de nom, en el seu estadi més verge i originari”.
