Victòria Copoví (Manacor, 1997) tot just acaba d’escriure les seves primeres cançons i ha guanyat el premi Ciutat de Manacor de Cançó. Parlam amb ella perquè ens expliqui com ha anat el procés de descobrir la seva creativitat musical i quins són els plans que té d’ara endavant.
Què et va motivar a presentar-te al concurs Ciutat de Manacor de Cançó?
Jo no m’havia presentat mai a cap concurs d’aquest tipus! Però va coincidir que un horabaixa em va sortir escriure una cançó, un dia que estava una mica trista i necessitava expressar-me. I em va venir de nou, perquè no ho havia fet mai! I la vaig mostrar al meu company Marc Jara, que em sol acompanyar amb la guitarra, li va agradar i em va animar a presentar-m’hi. I al final ho vaig fer, el darrer dia d’inscripció, per poder viure l’experiència, una mica d’improvís.
I com ha estat l’experiència de compartir-les per primera vegada davant el públic?
Ho vaig viure amb molta por, sobretot els dies abans del concert. Havia decidit també tocar la guitarra –normalment toca en Marc i jo només cant– i això m’afegia nervis. Però va ser fer les proves de so, veure que l’ambient era relaxat i que l’objectiu dels premis era gaudir dels concerts, ja va estar. Va acabar sent preciós. A més, jo tenia la sort de “jugar a casa”: hi havia molts de familiars i amics meus que estim molt i que em varen fer sentir molt acompanyada.
Què ha suposat, per a tu, rebre aquest premi?
Estic molt agraïda d’haver guanyat, que hagin valorat positivament aquestes primeres cançons meves me fa estar molt contenta. Però per jo, el vertader premi va ser veure tota la gent que estim gaudint de la vetlada. A part, hi ha una cançó dedicada a una persona que ja no hi és i que té un lloc molt important dins el meu cor, i molta de la gent que hi havia al concert el coneixia. I això em va marcar molt, vàrem connectar molt, va servir també com a homenatge.
Coneixies els altres finalistes? Què et varen semblar? Com veus, ara mateix, l’escena de grups emergents de les Balears?
Tant Ramé com n’Alícia Escandells ho varen fer beníssim. Tots tres estàvem en les mateixes condicions de guanyar. Abans dels premis no els coneixia, però els vaig cercar per xarxes i em varen encantar. Trob que s’hauria de valorar més la gent que fa l’esforç de fer música pròpia. La majoria de gent o ha de tenir altres feines, o ha de fer versions, o ha de partir perquè aquí no hi ha circuit. Viure de la música pròpia és complicadíssim.
Quines són les properes passes a donar, després d’aquest reconeixement?
Estic escrivint més cançons, per tenir-ne 6 o 7 i anar-les enregistrant. Però vull cuidar molt el procés, a poc a poc, perquè les cançons sorgeixen d’un lloc molt íntim, és una cosa nova per jo i vull que transmetin el que tenc pensat que transmetin. És com tenir els primers fills, vols que surtin tan bé com sigui possible!
