Carme Vives (Manacor, 2001) es va donar a conèixer en el món artístic amb la seva banda, Reïna, però des de sempre havia fet feina en les seves composicions pròpies. Va ser el mes de març d’enguany quan Carme Vives es va animar a mostrar les seves cançons en públic i ha estat aquest juliol quan ha duit a terme una residència creativa a Suralita que ara l’encamina cap a un primer disc propi.
“Tenia molt de material de fa anys, moltes cançons que he anat fent per fer, tenia cançons començades, però sense gaire definició ni una línia clara de què acabarien sent. Com més hi he fet feina, més idees noves m’han sorgit. El procés, en aquest sentit, s’ha retroalimentat una mica. La residència m’ha anat molt bé per posar-ho tot en ordre, fer una tria del que més s’aguanta i té més cohesió i alhora deixar anar totes aquelles cançons que no acaben d’encaixar” explica Vives, que confessa que també ha sorgit alguna cosa nova durant el procés. El més diferent és que totes les parts d’aquestes cançons són fetes per ella mateixa i el resultat és molt més íntim i personal. “Com que són cançons que he anat fent al llarg del temps, hi ha cançons amb les quals ja no em sent tan identificada, però en el disc que m’imagin hi ha una evolució de cançons més primerenques, amb lletres més simples, més banals a d’altres amb les que em sent més connectada, més sinceres amb qui som jo ara mateix”. A més, com a curiositat, diu que hi ha moltes referències temporals i segurament aquí tendrà un fil per estirar.
Durant aquests deu dies, explica, ha fet feina tota sola i ha estat el primer pic que ho feia d’aquesta manera. “Mai havia estat en un lloc específic, concentrada expressament per fer això i ha estat molt diferent de la resta de vegades, ha estat un aprenentatge” diu l’artista. Hi ha una excepció, però en aquesta solitud i és que “un dia sí que va venir el meu germà, en Sebastià i va sortir una cançó que vàrem mostrar el passat dimarts en la mostra oberta que férem”. De fet, explica que la recepció del públic assistent va anar molt bé: “vaig estar molt contenta i tothom amb qui vaig xerrar me va dir que li havia agradat molt. Va ser alliberador perquè hi havia cançons que no havia tocat mai, ni davant ma mare” afirma Vives.
Futur proper: gravació i concerts
A partir d’ara, explica que la intenció és que tenir un disc enregistrat abans que acabi l’any “si es pot aconseguir” i diu que “esper que no passi gaire temps, el vull gravar tot d’una en poder, però encara he de veure com i on”. La cantant i compositora, que de moment té una cama a Barcelona i una a Manacor, té unes quantes opcions per triar com fer-ho a partir d’ara, però té clar que vol que sigui amb gent de confiança i amb un pressupost ajustat. “No m’imagin anant a un estudi, em veig més en un procés més íntim i proper”. Així mateix, Vives explica que “la il·lusió de fer aquest disc és donar-li un sentit a aquestes cançons, però sobretot vull donar-me un espai a mi mateixa per jugar amb la música, que és una cosa que potser no he fet tant”. Moltes vegades, diu, he fet coses sense estar-ne 100% convençuda, per inèrcia i seguint una mica indicacions d’altres persones, per anar més de pressa. “Ara he volgut donar-me l’espai per fer el que em donàs la gana”. En aquest sentit, de fet, explica que les cançons estaran conformades per veu i guitarra, també hi haurà algun toc de piano, però també “m’he comprat un pedal de veu fa poc i he jugat una mica amb això. M’ho he passat superbé, com una nina petita”.
Carme Vives anirà presentant pròximament la seva música. Durant l’estiu tocarà dia 16 d’agost a Barberà de la Conca, dia 18 d’agost a Gràcia, a Barcelona i durant el mes de setembre a Vic i tot i que encara no està del tot confirmat, és possible que la vegem en algun moment durant aquest estiu a Manacor.
