El divendres 20 i dissabte 21 el Museu d’Història de Manacor va acollirà la celebració de les XIII Jornades, amb el títol de “Turisme i patrimoni a Manacor”. Van presentar l’acte els coordinadors de les Jornades la directora el Museu, Magdalena Salas, el responsable de la biblioteca municipal, Antoni Ferrer i el regidor de Cultura Ferran Montero.
L’encarregada d’inaugurar les jornades fou la gestora cultural Lourdes Melis, que va analitzar la situació dels Museus de les Illes i les necessitats de coordinació entre els diferents equips, i sobretot, augmentar la presència de la difusió sobre els seus continguts. El títol de la seva ponència inaugural fou “Impressions museístiques en el turisme cultural de les Illes Balears”.
Albert Carvajal i Antoni Gomila encetaren les primeres comunicacions amb “Els inicis del turisme a Manacor. Els mitjans de transport”, “Els inicis del turisme a Manacor. Aixopluc per als visitants. Les fondes i cases d’hostes” i “Els inicis del turisme a Manacor. Les belleses de les coves del Drach obrin Manacor al món”. Va ser especialment interessant comprovar com les diligències, galeres i galeretes feien ruta des de diversos indrets cap a Manacor, i que quan va arribar el tren, també un seguit de carruatges permetia enllaçar amb visites a les Coves d’Artà i després, amb les del Drac.
Temps enrere, portar diferents etiquetes aferrades a la maleta era un símbol de “mundanitat” Per aquest motiu, en «Aquelles antigues etiquetes d’hotel per a maletes», Vicenç Amengual i Salas va explicar els dissenyes, colors. Cristina Duran va exposar un treball sobre un fotògraf que va retratar el Manacor industrial, però també escenaris hotelers i turístics: «El retrat de Porto Cristo. Miquel Amer Fons, fotògraf». Per la seva banda, M. Magdalena Gelabert centrà la seva aportació en un tema molt curiós: «Els viatges a les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover, un precedent del turisme»
Una relectura de la dansa dels cossiers fou presentada per Sara Martín, “Ball, turisme i territori. Els Cossiers de Manacor (de 1981 a l’actualitat)”, actualitzant així els estudis sobre aquesta dansa de figures. No menys interessant fou la proposta de la professora Joana M. Melis, que exposà un seguit d’activitats treballades amb els seus alumnes, “Del Myotragus Balearicus al turisme. Una proposta didàctica per a ESO”.
Una novetat molt aplaudida fou l’apartat dedicat a Joves investigadors. Ja que en el batxillerat actual s’ha de presentar un treball d’investigació, alguns alumnes presentaren el resultat d’un any de recerca: “Què són les Dames de Santa Catalina?”, de Caterina Font Llodrà; “Anecdotari de la dona perlera» a càrrec d’Aina Matamalas Riera i “Projecte de renovació del carrer del Port seguint les bases del Nou Urbanisme” de Xavier Moyà Soler.
Sebastià Munar i Caterina Horrach van parlar dels “Souvenirs submergits. Una revisió dels motius decoratius de les llumetes del vaixell de Porto Cristo”, que enllaçava el món de l’arqueologia amb el turisme; mentre que Miquel Pou va continuar amb l’estudi de diversos elements de l’església dels Dolors, com “L’argenteria del vuit-cents treballada per a la parroquial de Santa Maria dels Dolors”.
El músic felanitxer Joan Círia continua investigant en les biografies de músics no massa coneguts, i així va donar a conèixer “Apunts per a les trajectòries de quatre religioses manacorines dedicades a la música, nascudes entre el 1890 i el 1916”. Antoni Sureda Vicens va presentar una investigació molt original, sobre les felicitacions i estrenes o presents de Nadal que rebia el cos de serenos i guàrdia urbana temps enrere.
Bàrbara Duran es va decantar per dos estudis sobre dos músics: Rafel Aguiló Roca i Rafel Swing, però també es va decidir pel camp etnogràfic amb “La caixada de les mallorquines (fins a l’arribada d’Ikea)”. Les aportacions de Miquel Xavier Duran Vaquer estaven programades sota el títol de “Tres tambors de creus de terme procedents de Manacor. Localització i estudi” i”Recull d’antropònims al llevant baixmedieval a partir d’uns llibres de censals de la família Ballester”. Per la seva banda, Francesc Canuto continua l’estudi sobre l’ANEI de sa Vall: “La possessió de sa Vall de la Nou a través dels contractes d’arrendament (s. XVIII-XIX)” i “La possessió de sa Vall de la Nou. Una ullada retrospectiva a la seva toponímia (s. XVII-XIX)”.
Antoni-Lluís Reyes Duran es va ocupar també d’àrees vinculades amb espais naturals de Manacor: “Ses Pedreres de Son Jaume Andreu: història i usos al llarg del temps” i “Els jardins de Son Jaume Andreu: el jardí d’en Negre”. Uns altres espais foren esmentats per Pau Tomàs Ramis, a “Proposta d’habilitació de punts fortificats defensius al llevant mallorquí durant la Segona Guerra Mundial. El cas de 1944”.
“L’educació durant els primers anys del franquisme. Mestres de les escoles públiques del terme municipal de Manacor (1940-1950)” fou llegida per Antoni Aulí Ginard i Joan Pons Julià; mentre que “La vida comunitària i veïnal a Cala Murada” fou analitzada per Marcel Pich Esteve.
Dins el terreny de la toponímia, Antoni Pasqual Andreu aportà l’estudi sobre les pedres, penyes i roques. “La presència de l’herència del món clàssica en la toponímia urbana dels municipis del Llevant de Mallorca” va estar a càrrec de Marina Grimalt; i Bàrbara Terrassa va presentar “Què hi ha davall la mar? La bionomia dels fons i arts de pesca”. Finalment, “Tipus de temps atmosfèric en els episodis d’inundacions al Llevant de Mallorca” i “Les illes de calor nocturna urbana de Manacor i de Felanitx, caracterització i comparació” foren a càrrec de l’equip del geògraf Miquel Grimalt, Joan Rosselló Geli, Joan Bauzà Llinàs, Pedro Fidel Castro, Josep Antoni Troya, Joan Bauzà
Llinàs i Máximo Arias.
Com des de fa gairebé vint-i-cinc anys, la publicació de tots aquests estudis està prevista cap a l’abril del 2025.
Banner principal
(100% amplada x 200px alçada)
