La victòria del candidat de l’esquerra a la segona volta de les eleccions per davant de l’ultraconservador José Antonio Kast és la culminació d’un desig de canvi expressat per la societat xilena d’ençà de les protestes als carrers l’octubre de 2019. Una societat que s’ha tornat a mobilitzar ara a les urnes per a donar un vot de confiança al jove candidat i a la seva forma nova d’entendre la política.
A Gabriel Boric se li ha girat molta feina al davant: transformar el model neoliberal vigent des de la dictadura de Pinochet en un estat del benestar que redueixi l’enorme desigualtat social generada durant 50 anys. El Frente Amplio de Boric i el Partit Comunista formaran el primer Govern netament d’esquerres que entra al Palau de La Moneda, des que l’any 1973 un cop d’estat posà fi al projecte del socialisme democràtic de Salvador Allende.
L’arribada de Boric al poder aplanarà el camí el pròxim mes de març de la Convenció Constitucional, que fa feina des del passat juliol en la redacció d’una nova Carta Magna. Fa més d’un any, Xile va aprovar amb el suport del 78% dels votants l’inici d’un procés constituent. I el maig passat es varen elegir els membres d’aquesta Convenció, formada en la seva majoria per candidats independents i persones de l’àmbit de l’esquerra.
Són molts els factors que varen culminar en les protestes de l’any 2019, entre els quals hi ha aquests: la revolta dels estudiants del 2016, la repressió contra el poble maputxe, la criminalització de les protestes, la privatització dels recursos hídrics, el lliurament a les transnacionals de la mineria del liti, el coure i els metalls rars, la signatura dels acords de lliure comerç i els megaprojectes extractius des de la Patagònia fins a Arica. Una cadena de mobilitzacions i descontent social amb moltes baules que han fet possible el triomf de Boric en aquestes eleccions i que no pot decebre de cap de les maneres.
En el seu discurs d’investidura el candidat, amb només 35 anys, parlava d’un projecte de Govern que es pot sintetitzar “en poques i simples paraules: avançar amb responsabilitat en els canvis que Xile reclama, sense deixar ningú enrere. Això significa créixer econòmicament, convertir allò que alguns entenen com a béns de consum en drets socials, garantir una vida més tranquil·la i segura, aprofundir les llibertats de tots, i d’una manera especial de totes”.
Sobre el nou president i el seu equip plana ara el fantasma de la frustració pel fet de no poder respondre d’una manera alternativa a tantes esperances dipositades damunt els nous governants, com en el cas de Pedro Castillo al Perú. I és que com altres líders de les protestes estudiantils de 2011, Boric ha anat diluint el seu discurs amb el pas del temps. Diputat des de 2014, el seu ideari polític està molt més a prop de la socialdemocràcia clàssica que del comunisme. És un reformista, no un revolucionari.
No és el moment d’afegir aigua al vi de la victòria de Boric davant del candidat ultraconservador Kast: una persona contrària al respecte a les minories d’un país en què els pobles originaris representen el 13% de la seva població, l’ecologisme, la igualtat de gènere i la defensa dels drets humans. Si hagués guanyat Kast, hauria tirat per terra tota la feina de la Convenció Constitucional. Per damunt de tot cal valorar que Boric ha frenat l’avanç de l’extrema dreta i aturat els peus al pinochetisme sociològic. Ara s’ha de passar de les paraules als fets.
NOTÍCIA
Xile: refer l’estat del benestar després de 50 anys de neoliberalisme
PUBLICITAT
PUBLICITAT
NOTÍCIES RECENTS
PUBLICITAT
AMB EL SUPORT DE: