skip to Main Content

“Zelensky és el millor president que podíem tenir en una situació de guerra”

Daryna Osypchuk és ucraïnesa. Viu, vivia, a cinc quilòmetres de Butxa, a Kíiv. Té trenta-tres anys i una filla que en farà onze i un fill que en té cinc i mig. El mes d’abril passat, ja desplaçada de ca seva per la guerra cap a l’oest del país, va decidir partir. El seu marit va quedar a Ucraïna. “Allà fa de voluntari i du menjar a la gent que té les cases destrossades. A més és director d’una fundació que ajuda les persones majors que han adoptat nins abandonats de la guerra”. De moment, explica, “el meu marit no s’ha vist perjudicat per la guerra, encara que han passat coses terribles a només cinc quilòmetres de ca nostra”. I recorda com “només a cent metres d’on vivíem un supermercat va quedar totalment destruïtpel bombardeig. Amb tot això el meu marit va dir que era convenient que sortís amb els nins, i que ell quedaria a ajudar. Per sort, la defensa ucraïnesa ens ha ajudat perquè no bombardejassin les cases dels civils”.

Del seu entorn, la majoria de gent ha pogut sortir sana i estàlvia dels bombardeigs, però sí que té, Daryna, “uns familiars llunyans a Kàrkiv a qui els va caure una bomba directa a la casa. Estan tots ferits, però per sort continuen vius”.

“Fa més de 300 anys que l’imperi rus vol conquerir Ucraïna”
Conversam amb Daryna a casa de la seva família acollidora manacorina. Ens ajuda amb la conversa un paisà seu, que ens fa de traductor i ens explica que “des de fa més de 300 anys l’imperi rus vol conquerir Ucraïna. Des del 1721 més de cent vegades han volgut dir que no existeix l’idioma ucraïnès. Ucraïna ha estat sota l’imperi austrohongarès, sota Polònia, sota Rússia, i fins el 1989 sota la Unió Soviètica. Ara volen tornar a aquella situació. Ho volen conquerir tot”. I continua: “Stalin sempre matava la gent intel·ligent. La meva padrina va néixer el 1924 i sempre contava que els russos anaren al seu poble d’11.000 habitants. Agafaren els més intel·ligents, els posaren dins un camió i pus mai ningú els va tornar a veure. Anys més tard trobaren les fosses amb els esquelets. Tots tenien un forat al cap. Els russos sempre ho arreglen tot amb sang”.

Daryna Osypchuk està a Manacor. “Estàvem evacuats, els meus fills i jo, i altres famílies, molt a prop de Polònia, i comparegué un voluntari, que ens explicà que hi havia lloc per dur cap a Espanya mares amb nins”. El trajecte va ser relativament senzill. Els voluntaris ucraïnesos “ens dugueren fins a la frontera amb Hongria, i allà ens esperava un autobús que ens dugué directament cap aquí”. Dins aquell vehicle hi viatjaren cinquanta persones directament cap a Mallorca. Ara Daryna sap d’una altra al·lota ucraïnesa “a Lloseta, amb una nina de tres anys, i també en sé una altra a Porto Cristo”.

“Em sent com a ca nostra”
Quan li demanam com es troba, se li entelen els ulls: “Estic molt contenta, aquí hi ha molt bona gent. Un dia el vaig veure a ell (referint-se al nostre traductor) que passava per aquí davant. Duia la camiseta de la selecció ucraïnesa de futbol, i parlàrem. Em va convidar a estar a ca seva, però li vaig dir que aquí em tractaven d’una manera millor impossible. Són una gent molt hospitalària, impecable. Es cuiden de mi i dels meus fills i no sé com ho puc agrair. Em sent com a ca nostra, i agraesc a Déu haver caigut justament en aquesta família. Per a mi, aquí hi ha un pare com el que tenc a Ucraïna. És com la meva família”.

Ara Daryna ha trobat feina a un hotel a Cala Millor i els infants van a l’escola d’estiu. Les coses comencen a agafar forma.
En demanar-li per la seva opinió sobre el president Volodímir Zelenski, ens diu que “és el millor president que hi pot haver en la situació actual, ell ha ensenyat al poble que no és covard i que ha quedat amb el poble, i no se n’ha anat. Els americans el volien treure i ell ha dit que no se’n volia anar. Els russos fan propaganda dient que se n’havia anat. Abans de la guerra potser hi havia alguna cosa que no m’agradava de Zelensky, però ara en guerra és un gran presidenta. Un altre en la seva situació no hauria fet el mateix”.

Quan li demanam per l’ajut que ha rebut per part de l’Estat espanyol i de l’administració, Daryna reconeix que “no puc dir res, perquè tots els problemes que pugui haver tengut els ha resolt la família acollidora, pareix com si el govern fossin ells mateixos. Vull dir també que estic molt agraïda a l’Ajuntament, que ens ha pagat l’escola d’estiu”. Com se sap, el Govern espanyol va establir unes mesures extraordinàries i immediates per acollir de manera automàtica totes aquestes famílies refugiades d’Ucraïna. Els fills de Daryna Osypchuk, que ara van a l’escola d’estiu, han estat escolaritzats a la Caritat, per exemple. Diu Daryna que “s’han sentit bé, però el problema és l’idioma. La nina, amb onze anys, se’n vol tornar cap a Ucraïna perquè enyora les amigues, li costa més adaptar-se. Però la relació amb els altres infants d’aquí és bona, i mig Manacor la coneix”.

Ara la previsió de Daryna és continuar a Mallorca com a mínim un any, fins que no acabi la guerra, “però el que volem és tornar a ca nostra, encara que el meu marit troba que no hi podem tornar, ara per ara. Trobam molt a faltar la gent d’allà, i pas pena cada dia que no matin el meu marit. Per això també estic tan agraïda de poder-me sentir aquí com si fos a ca nostra”.

Back To Top
Search