Arran de la recuperació de material afectat per la torrentada
Marcel Pich
La torrentada del passat mes d’octubre a Sant Llorenç se’n va dur vides, cases i també patrimoni. No debades, tot i les greus conseqüències apareixen bones notícies que ens fan tornar a posar en valor la tasca dels milers de voluntaris. És el cas del succeït amb l’arxiu dels jutjats de pau, que es veié afectat per l’aigua però que ha pogut esser en gran part recuperat. En detectar-ho, els arxivers de Capdepera es varen personar a Sant Llorenç per donar un cop de mà. Llavors Catalina Ferrer, historiadora i exregidora de l’oposició, se sumà a la tasca. També ho feren els arxivers de Muro i Campos. L’Ajuntament i el Consell de Mallorca s’hi involucren. Sense aquelles primeres intervencions, «això hagués desaparegut» diu Ferrer.
El material estava ple de fang i han de fer feina a contrarellotge i amb pocs mitjans però amb una direcció i criteris tècnics molt clars. El primer que fan és traslladar el material a Ca les Monges, on ja hi havia documentació d’urbanisme. Allà, es desplega tot el material recuperat i s’estén perquè degoti i s’eixugui. Són tres mesos per recuperar la documentació i ordenar-la ja com a arxiu; no saben què hi ha perquè no està inventariat. La torrentada se’n va dur 11 volums però la informació que contenien es podrà recuperar ja que figura a registres de la parròquia. Allò important és que, del que van rescatar dels jutjats de pau, se salva tot. «Amb els recursos que teníem, hem fet un miracle. Per fer el que hem fet, necessites un taller de restauració», comenta Ferrer.
Arran d’això, es comença una altra feina, si escau encara més gran: estructurar i posar en marxa l’arxiu municipal a Ca les Monges. Hi ha registres des de l’any 1892, en què Sant Llorenç s’independitza de Manacor. Si bé el material està ordenat, no se li ha donat un tractament arxivístic que permeti sistematitzar la documentació. A aquesta tasca s’hi suma la historiadora Núria Llull. Tant ella com Catalina Ferrer es dediquen ara professionalment a això la qual cosa és sense dubte una bona notícia. Les primeres passes són controlar i inventariar tot el material. Tot i que no tenien experiència prèvia en arxius, Ferrer assegura que l’ofici d’arxiver és «un ofici que s’aprèn; hi ha formació acadèmica però cada arxiu té unes característiques especials i funciona de manera diferent».
D’aquí a la tardor, volen tenir organitzada tota la documentació d’urbanisme, que representa un 70% de la documentació municipal. En un any preveuen tenir-ho tot ordenat amb pautes científiques havent-hi incorporat altres registres que ara són a l’Ajuntament. Ambdues consideren que allò normal seria «centralitzar tota la documentació a un mateix edifici» i que, si s’ha de digitalitzar, es faci amb criteris arxivístics més que no informàtics. Un dels objectius principals és que qualsevol ciutadà hi pugui tenir accés. En aquest sentit, Ferrer incideix que «l’accés a la informació és un dret constitucional. La necessitam tant per fer història com fer democràcia». I és que la documentació administrativa, encara que pugui parèixer quelcom feixuc, «passa a tenir un valor històric quan es tanca un procediment». Així, la feina d’un arxiu no s’acaba mai ja que la institució produeix material constantment.
Aquest divendres 25 d’abril es presenta la memòria de la recuperació dels arxius dels jutjats de pau. Serà a partir de les 20 h a l’Espai 36 de Sant Llorenç. Una cita indispensable per conèixer de primera mà la feinada feta fins ara i la que vendrà. Una tasca imprescindible per poder seguir fent història i garantir la democratització de la informació.
