skip to Main Content

“A Un infern a Mallorca hi hem posat molta dedicació”

[pullquote] Xisco Fuster i Toni Planissi han tret la segona part d’Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí. Divendres la varen presentar a Manacor. En parlam amb ells
[/pullquote]

 

Un infern a Mallorca és la segona part d’Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí; quin lligam hi ha entre una part i altra?
Xisco: En el fons la història és la mateixa, el perfil dels personatges és el mateix, i més que una continuació, és un aprofundiment de la primera part. Quan acabàrem la primera, molt ràpidament ens temérem que podíem desenvolupar més aspectes. Hi havia moltes coses que hauríem pogut incloure a la primera part, però finalment han acabat configurant la segona.

I què hi ha de nou, idò?
Xisco: Presenta unes diferències respecte la primera. La primera part són capítols més estancs, més acotats, en la segona també hi ha capítols, però està tot més imbricat, és més novel·lístic.
Toni: Sí, la gent que havia llegit la primera part ens havia fet comentaris en aquest sentit. Tot còmic, tota novel·la, si no té una bona història, no serveix per res, no resulta interessant sense una bona història. Per això ara és més entravessada, més rica, més interessant, manté la tensió durant tota la història, no saps com acabarà, i això agrada als lectors.

Hi ha nous personatges?
Toni: La majoria ja apareixien a la primera part, però per exemple, ara hem donat molta importància al caràcter de Joan March, ens hem espaiat en aquest personatge, que representa la persona ambiciosa, l’estereotip. En aquest sentit hem de recordar que nosaltres a través dels personatges, els sants, etc; intentam reproduir les qualitats psicològiques, les personalitats, que trobam a la Mallorca d’avui en dia: el poderós, el servent que va darrere l’amo, el llepaculs, el bufa, etc.

El títol, Un infern a Mallorca, ens remet a George Sand i Frederic Chopin, també hi apareixen com a personatges?
Toni: Sí, George Sand és un personatge menor que apareix a la història.
Xisco: De fet, hi ha molts personatges que hi apareixen així, que serien una espècie de “cameos”: Michael Douglas, Rober Graves, Julio Verne… També hem encarnat la Balanguera, molts de dimonis, gegants, caparrots, el Much… També està bé dir que la primera part era més manacorina, ara anam més enllà, i surten altres localitzacions de Mallorca o fora Mallorca.

Quina dinàmica de creació teniu?
Toni: És com si fóssim un únic cervell, tenim el mateix sentit de l’humor, ho podem firmar tot en nom de tots dos. Feim un guió bàsic, jo el desenvolup amb situacions, li entreg els esbossos amb diàlegs, ell ho modifica, hi fa aportacions…

En els diàlegs usau l’article salat…
Xisco: Exacte. No usam un català estàndard, a qualcú li pot xocar, però és volíem que fos molt proper, que fos molt fidel a la nostra manera de parlar, amb barbarismes i tot. Però alerta, no amb la intenció del Círculo Balear. De fet hi ha fragments que sí que són en literari, en català estàndard, quan hem trobat que es requeria.

Quina qualificació li donau? És una novel·la gràfica? Un còmic?
Tots dos: Rondalla teatralitzada gràfica irreverent.

Voleu afegir res més?
Toni: És una obra en què s’hi ha posat molta dedicació, és simpàtica, per fer riure la gent, que se’n rigui d’ella mateixa, intentam oferir una mirada objectiva sobre com funciona la gent de Mallorca.
Xisco: Tant a la primera part com a la segona, una peça important del projecte és l’editor, Pau Castanyer, que ens ha acompanyat en tot el procés. És una obra publicada fora cap subvenció ni ajuda oficial.

Back To Top
×Close search
Search