skip to Main Content
PER A PRENDRE CONSCIÈNCIA. La Mar

PER A PRENDRE CONSCIÈNCIA. La Mar

Acaba la primavera i després de les llevantades de l’hivern i la inestabilitat de l’equinocci, la mar s’aplana. S’aturen les ones, però ella segueix batallant. Com engrunes de llum els individus creixen i l’arena es deposa al fons. Fons sorrencs transparenten una aigua clara i neta, una aigua que ens banya d’històries, frescor i alegria. Ens encanta estar en remull o fer una mussa a un xibiu davant la mar, o veure caure el sol de s’horabaixa a la fresca. Però a banda de les magnífiques lletres d’en Joan Miquel Oliver i dels meravellosos capficos a Cala Morlanda, la mar rabosa de vida i d’amenaces.
El Mediterrani és un mar amb unes característiques oceanogràfiques úniques i amb una riquesa biològica extraordinària. Amb més de 17.000 espècies conegudes, les nostres costes són el bressol d’endemismes i ecosistemes únics: des de les praderies de posidònia, fins les parets marines dels illots, les coves, les tenasses, les albuferes i els fons coral·lígens fan del Mediterrani un mar únic.
Per explicar l’origen d’aquest mar ens hem de remuntar 250 milions d’anys enrere. En aquest moment tots els continents estaven units formant-ne un de sol anomenat Pangea. Amb el pas del temps, les forces que actuaven dins el nucli terrestre destrossaren Pangea i originaren nous continents i nous mars, un d’ells, el mar Tetis, que es pot considerar el record geològic de la Mediterrània.
El període més crític i recent el trobam quan la connexió amb l’Atlàntic a l’estret de Gibraltar es tancà – crisi de salinitat del Messinià fa 5,9 milions d’anys – el nivell de la mar es reduí dràsticament deixant sols les parts més fondes amb aigua i gran part de la flora i fauna s’extingí. No fou fins fa 5,3 milions d’anys que l’estret de Gibraltar s’obrí provocant la inundació més impressionant de la història del planeta, quantitats immenses d’aigua de l’Atlàntic s’abocaren a la Mediterrània, cascades i onades que inundaren de nova vida la seva conca. L’any 1869, l’obertura del Canal de Suez va provocar l’entrada d’espècies indo-pacífiques que avui en dia encara posen en perill la vida d’algunes espècies del nostre mar.
La mà de l’home ha provocat que la Mediterrània es trobi en perill. L’entrada d’una alga invasora mutant, sense depredadors, la Caulerpa taxifolia, provinent d’Austràlia i introduïda cap al mar a Mònaco ha crescut sense control i ha pres el lloc a la Posidònia, una planta exclusiva del nostre mar. Aquesta, juntament amb les àncores dels iots, els abocaments d’aigües mal depurades i la poca conscienciació ha causat que es trobi en perill i, amb ella, també els ecosistemes que conté. Micro-plàstics, acidificació, increment de diòxid de carboni, pesca d’arrossegament, canvi climàtic, etc. Què ens espera?
La mar que banya les nostres costes ens ha vist créixer. Ha observat com desembarcaven des dels talaiòtics i els fenicis fins als súper creuers. Com la platja de sa Coma s’omplia d’hotels i d’hamaques. Ella ens ha refrescat, alimentat i inspirat, és el bressol de la nostra civilització i ens dota d’un patrimoni ecològic i paisatgístic incalculable. Per això i per tot el que ens donarà, just ens demana una cosa: que la cuidem i la protegim per nosaltres poder seguir en remull. Ara la mar treu sabates i plàstics, però millor que els temporals ens duguin coneixement, memòria i consciència.

Pere Amer (amb fotografia de Julià Duran)

Back To Top
×Close search
Search