El Bàsquet Manacor està enguany d’aniversari. Ni més ni manco que 25 anys que han servit per deixar marca en les persones que, d’una manera o una altra han passat pel club. Era la temporada 1999 – 2000 quan el club començava el seu camí, hereu del famosíssim Perles Manacor. De fet, l’any 1958 quan el bàsquet a Manacor iniciava el seu camí com a entitat esportiva legalitzada, primer com a Bàsquet Perles Manacor i més endavant, Club Perles Manacor. Des d’aquells anys, més d’un centenar de títols avalen l’esport a Manacor – campionats estatals, de les Balears i de Mallorca en diverses categories tant masculines com femenines – així com l’organització de la distinció Majórica, un premi que va néixer amb el propòsit de fomentar i promocionar el bàsquet i per reconèixer i recompensar la tasca, dedicació, sacrifici i entrega d’aquelles persones, entitats, institucions o empreses que amb la seva contribució han donat suport i promocionat el bàsquet.
Les circumstàncies, però varen canviar quan l’entitat patrocinadora es va negar a continuar subvencionant el Club després de més de 40 anys de fer-ho, essent, de fet, el patrocinador més antic de bàsquet a escala estatal.
A finals de l’any 99 s’inicia aquest nou camí, amb un nom nou, que ara ja no ens sembla tan nou. Antoni Mercant, vinculat al Club durant molt de temps, va ser president durant 12 anys, el primer d’ells encara com a Perles Manacor. En aquesta etapa va formar part del canvi de club, una etapa complicada però plena de valentia: “Cinc persones normals i corrents vàrem ser capaços d’anar a una notaria i fundar el Bàsquet Manacor, salvant l’imprevist i tirant endavant”.
Mercant afirma que durant aquests anys, el més important esportivament va ser doblar totes les categories tant masculines com femenines: “Per jo aconseguir títols no era prioritari, el més important era aconseguir amistats i persones. Els títols són importants, però no fan a les persones”. Així mateix, l’expresident del club explica que “el bàsquet m’ha donat amistats, equip de feina i consciència del que és un club esportiu de portes cap endins”.
Creixement, però manca d’instal·lacions
El Club ha anat creixent i actualment la junta la conformen entrenadors i pares. Dirigeixen i coordinen 27 equips, és a dir, gairebé mig miler de jugadors i jugadores que formen part del Bàsquet Manacor. Això és més del doble d’equips que quan varen començar el seu camí, però amb els mateixos valors que a l’inici: fer créixer l’esport des de la base I fomentar els valors que el bàsquet aporta a qualsevol persona que el practiqui.
Cristina Gelabert és una de les membres de la junta actual i afirma que “és difícil i sempre falten mans” i que les dificultats administratives de cada vegada són més. Així i tot, remant molt, la junta actual està ben organitzada, separant les tasques administratives, esportives, legals o socials del club.
Actualment, el seu projecte esportiu està basat en la promoció del bàsquet en categories joves: “Si no tens base, no tens res: la base és el futur del club”. Per això, no només és l’escoleta sinó també volen fomentar els equips de categories més joves i equilibrar la part competitiva amb el gaudi i els valors que l’esport aporta. Així mateix, l’any passat varen posar en marxa alguns equips de tecnificació, un projecte, però que ha quedat aparcat perquè “no hi ha ni entrenadors ni prou pistes per donar-hi cabuda”.
Hi ha, de fet, una manca d’entrenadors, explica Gelabert “la gent que entrena ho fa perquè estima l’esport i no per cap retribució econòmica: el temps que inverteixen no és pagat”. Així i tot, estan contents, perquè hi ha gent jove engrescada en la tasca i alhora no obliden la tasca i els bons consells de totes aquelles persones que al llarg dels anys han fet camí amb el club. I n’hi ha molts, que han fet feina al llarg dels anys per aixecar aquest club: Bernadí Gelabert, Tomeu Santandreu, Joan Oliver, Raül Castrillo, Jordi Domenge… Són només alguns dels noms, apassionats de l’esport que en la mesura del possible han aportat la seva vàlua i la seva feina en més d’un moment de la història del club.
Una de les majors dificultats que troben és l’organització de les pistes per entrenar, una situació que històricament sembla que no canvia. El Perles va començar entrenant al pati de l’antiga caserna. Va passar per una pista darrere de la tribuna del camp de Na Capellera, al poliesportiu Can Costa, per al pati de l’institut i des de llavors s’ha combinat el pavelló de Na Capellera, el poliesportiu Miquel Àngel Nadal o el de l’IES Manacor i el Pavelló de La Salle, com a punt neuràlgic. Això sí, fins a finals de juny, perquè el lloguer, que paga l’Ajuntament només abraça fins aquest mes. Això suposa dificultats de gestió diàries: problemes per a encabir els entrenaments de tots els equips o la manca d’espai durant els mesos de pretemporada. De fet, una de les reivindicacions del Club, explica Gelabert, és precisament solucionar aquesta manca d’espais: “Entenem que l’Ajuntament no disposa de prou instal·lacions per a tots els equips dels diferents esports i clubs que existeixen a Manacor, i que tots els clubs estan igual, però cal posar-hi remei, fa massa estona que aquest problema s’arrossega. De fet, aquesta manca d’instal·lacions esportives ha suposat que enguany hagin organitzat el Campionat de Mallorca a Son Servera en lloc de Manacor.
Així i tot, per al Bàsquet Manacor la temporada d’enguany, a més, ha estat positiva a escala esportiva: dos equips infantils al Campionat de Mallorca, el sènior femení ha quedat a les portes de la final four balear i diversos equips de categoria preferent han fet campió de grup.
El bàsquet a distància: la covid-19
Xisco Xavier Miró sempre ha estat vinculat al club, com a jugador, entrenador o membre de la junta directiva. De fet, va ser president del club entre els anys 2019 i 2023 i no dubta en afirmar que el moment més significatiu de la seva presidència va ser el fet de viure l’etapa de la pandèmia de la COVID-19. “Vàrem haver de deixar d’entrenar i competir, però crec que ho vàrem resoldre d’una manera exemplar, entrenant a distància”. Explica que ho varen fer a través de les plataformes que sorgiren en aquell moment i que també feien entrenaments via Instagram, adaptats a la necessitat del moment. “Quan vàrem poder sortir de casa, però Manacor encara tenia restriccions d’accés a les instal·lacions esportives vàrem anar a entrenar a fora vila, a places i a platges. Varen ser mesos complicats, però amb l’ajuda d’entrenadors, directiva i famílies vàrem aconseguir que fos un moment xulo: ens vàrem reinventar i vàrem fer bàsquet de totes les maneres possibles” explica Miró.
Les fites esportives al llarg d’un quart de segle
Una altra fita important que Miró destaca és que “vàrem aconseguir les cistelles elevades actuals durant el mandat a Esports d’Artur Aguiló”, una reivindicació que venia d’enrere i és que les cistelles anteriors, sobre paviment, a més de ser perilloses, feien malbé el paviment.
Esportivament, durant l’etapa de Miró es va consolidar un projecte important amb un volum d’equips considerable i va ser llavors quan s’aconsegueix una fita històrica “que Manacor mai ha reconegut: vàrem ser l’únic club de totes les Balears en tenir representació al Campionat d’Espanya de minibàsquet. Fins al moment això no s’ha tornat a aconseguir”.
El també expresident Rafel Pastor s’expressa en el mateix sentit: “Vàrem començar amb només 13 equips i any rere any vàrem poder anar consolidant, sobretot la part femenina, acabant amb 22 equips en pràcticament totes les categories: és una satisfacció molt grossa”.
Pastor va estar a la presidència durant 8 anys i un moment esportiu destacat per ell, a més d’aquest pas dels equips mini al campionat estatal l’any 2023, fou també la classificació de l’equip cadet al Campionat de Mallorca. “Vàrem viure el campionat a La Salle i vàrem guanyar el campionat. Llavors vàrem anar al Campionat de les Balears, que també vàrem guanyar i vàrem tenir la sort d’anar al Campionat d’Espanya que es va disputar aquell any a Lleida” explica Pastor, fent referència a una fita històrica com aquesta i és que feia 24 anys que un equip manacorí no havia anat a una fase a un campionat estatal.
El valor del bàsquet femení
I dels més petits, a les més grans del club. Manacor sempre ha tengut presència de dones en el bàsquet i fins i tot, a finals dels 60 hi va arribar a haver 3 clubs amb equips femenins. De fet, en el sopar de final de temporada han retut homenatge a Maria Parera, una de les jugadores històriques del club i que posteriorment s’hi ha mantengut vinculada com a mare i ara, com a padrina. A l’anuari d’enguany destaquen que “el seu esperit pioner i un compromís exemplar, Maria no només va formar part dels primers equips femenins del club, sinó que en va ser una de les peces fonamentals. Amb ella a la pista, el club va sumar victòries destacades, com diversos campionats de Mallorca i Balears, que els van permetre competir a la península. Aquestes gestes, en un context en què l’esport femení sovint quedava en segon pla, tenen un valor incalculable”.
Evidentment, tot té alts i baixos, però durant l’etapa de Miró es va posar en marxa per primera vegada un equip femení +40 així com la fita d’haver consolidat un equip sènior femení: “Feia anys que no en teníem i es va crear un equip que va competir a escala insular i posteriorment va aconseguir l’ascens a la lliga balear. A partir d’aquí l’equip ha anat creixent i s’ha consolidat com un dels puntals del club” afirma. De fet, d’equips de +40 també n’hi ha enguany un de masculí, un fet que demostra la bona salut del bàsquet al municipi.
Un record especial
A més de l’homenatge a Maria Parera enguany inevitablement també s’ha recordat un dels entrenadors amb més veterania que fins a enguany havia format part del club, Mateu Cortés. Dissortadament, Cortés ens va deixar enguany a principis d’any: “La seva absència s’ha notat molt al cub: ell donava molts bons consells, amb experiència i veterania” afirma Gelabert. Cal també destacar les paraules que des del club escrivien per ell a l’anuari: “Una persona que ho ha representat tot al nostre club. Com a jugador, directiu, entrenador, molt bon company i millor persona. Persona que sempre era positiva i sempre sumava al grup, persones com aquestes que sempre la vols al teu costat”.
Són moltes les persones que com Cortés han format part d’aquesta gran família. Una suma d’equips que creix i s’expandeix malgrat les dificultats i que, sigui com sigui, deixa empremta en els esperits de tothom que, en un moment o altre, n’ha format part. I amb la mirada posada en el futur, el Bàsquet Manacor continua fent feina perquè tothom que vulgui gaudir d’aquest esport, ho pugui fer. 25 anys de companyonia i amistat, de fer pinya, de transmetre valors i de créixer. I que sigui per 25 més!
Algunes imatges d’alguns dels equips que han conformat el Bàsquet Manacor al llarg d’aquests vint-i-cinc anys:
